Un culer ortodox

Sempre em reservo el Dia de Sant Jordi per comprar alguns llibres. Dissabte adquirir¨¦ el nou de Sergi P¨¤mies, Confessions d¡¯un culer defectu¨®s. El comprar¨¦ per diversos motius. El menys urgent no ¨¦s que l¡¯autor confessi que no ¨¦s antimadridista. Jo no podr¨¦ escriure mai un llibre en qu¨¨ confessi que no s¨®c antimadridista. Encara que volgu¨¦s fer-ho, encara que nom¨¦s fos per quedar b¨¦ amb alguns amics.

Quan des de Buenos Aires vaig arribar a Catalunya, un 16 d¡¯abril de 1970, jo era seguidor de Boca Juniors. Una vegada vaig haver arribat, i al cap de pocs dies d¡¯allotjar-me en una pensi¨® de Conde del Asalto, vaig fer dues preguntes a l¡¯amo del tenebr¨®s hostalatge. Com era el Bar?a? I quin era el diari en qu¨¨ sortien les ofertes de feina? Amb eficient criteri pedag¨°gic, l¡¯home em va contestar que el Bar?a era un dels clubs m¨¦s importants de la lliga espanyola. I que si volia trobar feina, compr¨¦s La Vanguardia, un diari seri¨®s, va afegir. Em vaig fer del Bar?a i em vaig oblidar per sempre del club de la meva infantesa. Com tamb¨¦ em vaig oblidar del Clar¨ªn i La Opini¨®n. I aix¨ª va ser com va entrar en el meu imaginari La Vanguardia, com despr¨¦s s¡¯hi van sumar El Telexpr¨¦s i m¨¦s tard EL PA?S.

Aquestes substitucions gaireb¨¦ urgents van ser capitals en el meu proc¨¦s de climatitzaci¨® a la nova geografia d¡¯adopci¨®. En aquestes q¨¹estions sempre vaig ser molt pragm¨¤tic. Vaig oficiar un proc¨¦s r¨¤pid de desargentinitzaci¨®. I com que no ¨¦s gaire c¨°mode sobreviure sense p¨¤tria, vaig adoptar la p¨¤tria, ben honrosa, del Futbol Club Barcelona. Amb el temps n¡¯hi vaig anar afegint d¡¯altres. Ara m¡¯interessa parlar de per qu¨¨ m¡¯hauria agradat ser un culer tan defectu¨®s com P¨¤mies.

Diria que s¨®c un culer de manual. Respectu¨®s amb els adversaris, menys amb el Madrid. Tal com alguns s¨®n temorosos de D¨¦u, jo ho s¨®c del Reial Madrid. Vaig canviar el respecte per la por. Ho vaig ser amb el Madrid de la Quinta del Buitre, ho vaig ser quan jugava Juanito. Sentia terror nom¨¦s de pensar en Hugo S¨¢nchez i en els seus festejos acrob¨¤tics. I ara sento terror quan llegeixo Cristiano Ronaldo, un home d¡¯¨¤rea perillos¨ªssim que no surt als papers de Panam¨¤, com segurament voldrien que sort¨ªs altres culers infinitament m¨¦s ortodoxos que jo. M¨¦s perfectes.

Vaig comen?ar a anar al Camp Nou la temporada de lliga del 1973-1974. Vaig comen?ar a ser un culer d¡¯all¨° m¨¦s perfecte quan Johan Cruyff va fitxar pel Bar?a. Un traductor dan¨¨s que treballava per a Alianza Editorial que tradu?a del dan¨¨s al castell¨¤ els autors del seu pa¨ªs (i amic personal de Carlos Barral i Montserrat Sabat¨¦s, la c¨¤lida i generosa secret¨¤ria seva de llavors), em va dir, aix¨ª que es va concretar el fitxatge, que l¡¯an¨¦s a veure jugar sens falta. Fes el favor, no te¡¯l perdis, va rematar. L¡¯havia vist jugar a l¡¯Ajax. ?s un fenomen, t¡¯envejo. M¡¯ho va dir aix¨ª, amb certa malenconia futbolera, perqu¨¨ vivia a Gal¨ªcia. I li vaig fer cas. I aix¨ª va ser com la meva condici¨® de culer es va accentuar fins a graus gaireb¨¦ perfectes.

El manual del culer indica en les t¨¤cites instruccions que sempre, independentment dels resultats del Bar?a, s¡¯ha de procurar resar perqu¨¨ el Reial Madrid perdi. I encara m¨¦s si el Bar?a guanya. Per¨° si perd, com ho est¨¤ fent aquests dies de manera escandalosa, llavors una derrota sagnant del Madrid ¨¦s el millor consol que et pots regalar. Per exemple, ara mateix ¨¦s altament probable (i possible) que el Madrid guanyi la Lliga i la Champions. Passa una cosa semblant amb l¡¯Atl¨¨tic de Madrid, que pot guanyar tots dos trofeus. Per¨° al culer (perfecte o gaireb¨¦ perfecte) li agradaria, suposant que es produ?ssin els vaticinis m¨¦s negres (que ¨¦s part consubstancial de tot culer, vaticinar el pitjor), que la Lliga i la Champions la guanyessin tots (el Bayern, el Manchester City o l¡¯Atl¨¨tic), menys la nostra b¨¨stia negra.

Per aix¨° vull llegir aquest llibre de Sergi P¨¤mies. Vull saber com es pot arribar a ser culer sense ser antimadridista. Juro i rejuro que he practicat diverses maneres d¡¯elogiar l¡¯etern rival. Vaig practicar maneres diverses de justificar una derrota seva contra contraris min¨²sculs. O lamentar derrotes contra adversaris de categoria. Per¨° no em surt, de tant culer ortodox que s¨®c. Quan em trobo en hores baixes en la meva condici¨® de culer, repasso els v¨ªdeos de les ¨¨piques derrotes que li infligia el Tenerife.

Per¨° celebro sincerament que existeixin culers defectuosos. El m¨®n amb culers com jo seria irrespirable.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.