De genolls

Sempre que el FC Barcelona apareix a les portades dels diaris nacionals, i no em refereixo ara als esportius, que, com tots sabem, no s¨®n diaris, sin¨® ¨°rgans d'agitaci¨® ¡°ideol¨°gica¡±, ¨¦s despr¨¦s d'una derrota i amb un jugador culer de genolls, lamentant-se. ?s el que va passar aquest dilluns despr¨¦s de la tercera derrota consecutiva del fins fa nom¨¦s unes setmanes intractable l¨ªder de la Lliga, cosa que ha retornat l'emoci¨® a aquesta competici¨®. Excepte aquest diari, que va donar una imatge normal (tres futbolistes del Bar?a contrariats davant l'adversitat) i a les p¨¤gines interiors, tots els altres van repetir la del jugador culer de genolls com a evid¨¨ncia de la seva derrota moral, m¨¦s que futbol¨ªstica, que encara no s'ha produ?t del tot. Encara falten cinc partits perqu¨¨ s'arribi a consumar o no.

En la meva darrera columna em referia al simbolisme ¡ªaquest s¨ª, pol¨ªtic clarament¡ª que la pres¨¨ncia del rei Joan Carles a la llotja de l'estadi Bernab¨¦u, a m¨¦s de la seva abs¨¨ncia l'endem¨¤ al del Calder¨®n en els partits de l'eliminat¨°ria de Champions en qu¨¨ competien equips espanyols, va tenir per a moltes persones independentment dels seus colors pol¨ªtics i futbol¨ªstics. I deia que el Rei hauria de cuidar aquestes coses, ja que no ¨¦s un aficionat qualsevol, com tampoc ho s¨®n el president i els ministres del Govern, que representen, o haurien de representar, tots els espanyols. La imatge del FC Barcelona humiliat i de genolls a la gespa reprodu?da un¨¤nimement en portada cada vegada que es presenta l'ocasi¨® per tota la premsa de la dreta ¨¦s encara m¨¦s greu en aquest sentit si tenim en compte les circumst¨¤ncies que Espanya est¨¤ vivint des de fa temps, amb una Catalunya que vol marxar. A ning¨² se li escapa la intenci¨® d'aquestes portades, que t¨¦ a veure no tant amb l'alegria per la derrota del Bar?a al terreny de joc per part d'uns periodistes i uns lectors que simpatitzen m¨¦s amb altres equips com amb la que els produeix veure humiliat un s¨ªmbol d'aquesta Catalunya que renega de l'Espanya en qu¨¨ ells creuen i que veuen representada per un altre equip que, com el Bar?a, ¨¦s m¨¦s que un club esportiu. Quan es parla que el problema de Catalunya no es resol nom¨¦s aplicant la llei, sin¨® que la pol¨ªtica ha de ser l'arma de persuasi¨® principal per aconseguir-ho, missatges ¡°subliminals¡± com el de l'alegria dels diaris espanyols per la derrota del club dels catalans per excel¡¤l¨¨ncia, fins i tot quan juga contra equips estrangers, no ajuden molt en aquest prop¨°sit. Si tu vols que alg¨² t'estimi, l'¨²ltim que has de fer ¨¦s posar-lo de genolls.