Porno dur al Macba

Son pornogr¨¤fiques les desigualtats que posa en evid¨¨ncia el sistema de l'art contemporani? L'artista Andrea Fraser (Billings, 1965) aix¨ª ho creu, i per aix¨° el 2003 va demanar al marxant Friedrich Petzel que li trob¨¦s un col¡¤leccionista disposat a mantenir relacions sexuals amb ella davant d'una c¨¤mera i a adquirir la primera c¨°pia de l'obra derivada. L'enregistrament, ¨ªntegre sense talls excepte l'eliminaci¨® del so, ¨¦s una de les peces m¨¦s impactants de la retrospectiva El 1% c¡¯est moi, que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) dedica a l'artista nord-americana. Per descomptat es tracta d'una pe?a molt m¨¦s forta, compromesa i xocant que l'escultura de l'exrei Joan Carles sodomitzat, que va provocar la pitjor crisi del Macba i la caiguda de l'anterior c¨²pula directiva.

¡°S'han dit moltes mentides sobre aquesta performance, com que el col¡¤leccionista va pagar 20.000 d¨°lars per participar-hi. No ¨¦s cert, per¨° no revelar¨¦ el preu de l'obra. L'objectiu ¨¦s explicitar la relaci¨® d'explotaci¨® entre el col¡¤leccionista i l'artista. Jo no funcionava com una prostituta, sin¨® m¨¦s aviat com una porn¨°grafa o una actriu porno i no em preocupava en absolut ser explotada pel col¡¤leccionista, tot el contrari¡±, explica Fraser, que s'ha convertit en tot un referent pel que fa a l'art pol¨ªtic i la cr¨ªtica institucional des d'una perspectiva feminista.

La mostra, oberta fins al 4 de setembre, reuneix una trentena de les obres m¨¦s rellevants de la seva traject¨°ria per ¨¤mbits tem¨¤tics, realitzades al llarg de tres d¨¨cades. V¨ªdeos, mem¨°ries d'accions, instal¡¤lacions, fotografies, obres sobre paper i documentaci¨®, conflueixen en una esp¨¨cie de gran com¨¨dia interpretada per tots els agents del m¨®n de l'art, artistes, comissaris, galeristes, comissaris, mecenes i p¨²blic: ning¨² es lliura de les seves cr¨ªtiques mordaces i la seva ironia. Ho demostra a la secci¨® dedicada a les relacions entre les classes socials i el gust, on es projecten tres performances de la s¨¨rie May I help you, en qu¨¨ Fraser visita una mostra i la comenta assumint la personalitat de sis persones, representatives de sengles condicions socials. ¡°?s molt evident com s'interioritzen els codis, gestos i comportaments que defineixen la pertinen?a i el sentir d'una determinada classe social¡±, indica l'artista que, malgrat la seva desimboltura i facilitat per a la interpretaci¨®, no deixa res a la improvisaci¨®. ¡°Tant si actuo com si dirigeixo sempre treballo amb guions molt tancats. ?s com escriure una partitura¡±, assegura.

L'apropiaci¨® d'imatges, textos i dades reals ¨¦s, juntament amb la performance i el cos com a vehicle de creaci¨® art¨ªstica, una constant en el seu treball des dels anys 80. Malgrat la cr¨ªtica radical de les institucions que proposa en les seves intervencions ¡°com qualsevol que ofereixi un servei¡±, les seves obres han estat presents en tots els esdeveniments que han marcat fites en la hist¨°ria de l'art m¨¦s recent. ¡°Les seves peces permeten rec¨®rrer l'evoluci¨® del m¨®n de l'art i com han canviat les preguntes que planteja¡±, indica Cuauht¨¦moc Medina, comissari del projecte, que despr¨¦s es presentar¨¤ al MUAC de Ciutat de M¨¨xic, juntament amb la conservadora del Macba, Hiuwai Chu.

Histri¨°nica i vers¨¤til, Fraser no nom¨¦s va participar en la c¨¨lebre biennal de Sao Paolo dedicada a l'antropof¨¤gia sin¨® que la va canibalitzar convertint-se en una at¨ªpica reportera de televisi¨® i el 1993 va participar a la Bienal de Ven¨¨cia, recordada per la crisi de les representacions nacionals, al Pavell¨® d'?ustria amb un v¨ªdeo on donava la benvinguda des del punt de vista de diferents personatges del m¨®n art¨ªstic. Per descomptat no podia faltar l'acci¨® que va realitzar al Guggenheim de Bilbao, on duu a terme al peu de la lletra totes les indicacions de l'audioguia, per la qual cosa la seva visita se centra en aspectes nimis de l'edifici en comptes d'admirar les obres d'art. El seu t¨ªtol El petit Frank i la seva carpa, ir¨°nic i descriptiu com ¨¦s habitual en ella, al¡¤ludeix al fenomen dels arquitectes estrella i el seu desinter¨¨s per les exig¨¨ncies dels artistes a l'hora de dissenyar un museu.