Cristians, castellans, moros i d¡¯ombra

Dins un mateix territori amb llengua pr¨°pia, els noms de les coses de la natura, dels aliments i en les receptes populars, s¨®n, solen esser -van ser, millor- molt diferents dispars a indrets ve?ns. Aix¨° pot respondre a la dispersi¨® de les identitats primitives dels qui els van usar els elements i els van denominar per primera vegada. Van batiar-los i crear costum.

A les illes es va accentuar hist¨°ricament la fragmentaci¨®, l'afirmaci¨® de l'expressi¨® local. Entre l'abs¨¨ncia de relaci¨® i la compet¨¨ncia ir¨°nica i per fites dels nuclis, pobles i ciutats, nasqu¨¦ l'orgull singular.

Dels a?llaments interiors v¨¦nen les marques territorials, els suposats atributs de la psicologia o car¨¤cter del llinatge de vila o barri. La proced¨¨ncia conferia singularitat, te¨°rica, el gen local dels cl¨¤ssics.

Els antics nadius (recol¡¤lectors-ca?adors, pobladors, colonitzadors, migrants) i centenars de generacions posteriors van consolidar aquesta 'cultura' emocional, una cosmogonia de menud¨¨ncies, l'univers ultra menut, entre l'orgull, la rutina i la dist¨¤ncia. Amb veus, accents, dits, plats i noms singulars. Francesc de Borja Moll deia -ironitzava- als anys 50 que un poble de Mallorca a?llat (sense connexions modernes) podria haver desenvolupat una llengua privada, local, per l'univers de mots, accents i estil social d'us de la seva parla.

Anar caadesc¨² per hom, per ells, no tenir massa temps d'oci ni curiositat pel veinat ajud¨¤ a les difer¨¨ncies. La no-relaci¨® directa habitual entre ve?ns -a dotze quil¨°metres o menys- es va perllongar fins a bastant m¨¦s enll¨¤ de la me?tat del segle XX, quan els mitjans de transport privats i els mass media van ser d'¨²s habitual.

Els noms i malnoms a l'espai com¨², les denominacions inicials van estrenar el relat aut¨°cton, ve?nal, tribal, local. Les tradicions gastron¨°miques es van formar i van cr¨¦ixer segles endarrera, quan els ritus i modes no eren fuga?os, globals, medi¨¤tics o televisius, uniformats i breus, en definitiva.

Als noms aut¨°ctons de les esp¨¨cies i varietats, en els llibres, se'ls diu "vulgars", populars, dels illetrats no experts ni cientifics, que van dibuixar espont¨¤niament la imatge oral de les coses.

Aix¨ª romanen en la mem¨°ria dels majors alguns -o molts pocs noms- un ventall de paraules per apel¡¤lar als esp¨¤rrecs silvestres, ells brots tendres de les plantes mares de punxes, espines i pues.

"Esp¨¤rrrecs" ii res pus, en sec, se'ls diu generalment en catal¨¤ insular, o "esp¨¤recs" en moltes parts perqu¨¨ no hi havia uns altres. All¨ª no havien conegut altra cosa, all¨° espontani de foravila eren esp¨¤rrecs. No havien aparegut els enllaunats p¨¤l¡¤lids i navarresos i els "trigueros" verds, conreats i mesetarios.

Als esp¨¤rrecs de camp, en diferents zones de les illes Balears, se'ls anomena per in¨¨rcia local en raonades categories caracter¨ªstiques: "castellans", "cristians", "forasters", "d'ombra", "de gat", "de moix", "moros", "de la reina", "de ca", "de marge", "borratxons". El recompte no t¨¦ afany exhaustiu i assenyala amb prou feines els noms dats a les tres mateixes varietats.

Neixen i poden ser capturats, tallats, en un per¨ªode breu de dies abans de perdre la seva tendresa i ser llenyosos, durs, incomestibles. S¨®n una dscoberta apreciada perque son gratu?ts i creixen entre espines i mates que fan nosa.

Sorgeixen espont¨¤niament en els marges, parets i voreres de les finques, camins, entre la mala herba, entre esbarzers, romaguers o arbusts, entre les roques, davalls figueres de moro o la met¨¤lica sombra del garrover. La pluja, el sol i el fred a temps, marquen la brev¨ªssima temporada.

El men¨², consum i elaboraci¨® s¨®n gaireb¨¦ un monogr¨¤fic: truita d'esp¨¤rrecs; de vegades amb companyia de faves, p¨¨sols de bullir i els alls tendres o les pen¨²ltimes carxofes.

Els remenats (regirats) s¨®n la segona opci¨® i la tercera el grill. Escampar brots d'esp¨¤rrecs en un arr¨°s, una 'coca' o una amanida de crudit¨¦s o camesroges il¡¤lustra la mossegada o la cullera. Eivissa i Formentera van per ells, austeres i surrealistes en l'expressi¨® i amb un sol nom (esp¨¤rrrecs) en fan varietat de plats.

A Menorca, al sud, a Ciutadella, mengen 'fornera' d'esp¨¤rrecs, amb sofregit i guisat previ de les verdures o hortalisses de l'¨¨poca m¨¦s els ous d'estrena primaveral. La versi¨® can¨°nica usa patata a voler per no ensopegada. ?s una variant de la greixera d'ous dels mallorquins, l'apoteosis simf¨°nica del corral (, hort i galiner).