¡°Artur Mas ja no hi ¨¦s, jo continuo aqu¨ª¡±

Justo Molinero (Villanueva de C¨®rdoba, 1949) est¨¤ especialment entretingut aquest abril. L'espera el creuer que, coincidint amb la Fira d'Abril, Radio Tele-Taxi organitza des de fa 27 anys per a m¨¦s de 1.500 oients. Enguany tornen a visitar la costa italiana durant una setmana. Molinero remena els ordinadors de l'estudi principal a la seu del grup, a Santa Coloma de Gramenet; finalment troba all¨° que buscava, l'¨¤udio de la felicitaci¨® que el 2002 va dedicar-los el Papa Joan Pau II durant una homilia a la pla?a de Sant Pere. Molinero tamb¨¦ est¨¤ enfeinat amb l'obra de teatre Ahora me toca a m¨ª on ell, amics i presentadors de la r¨¤dio reciten poemes i coples, ballen i reprodueixen escenes quotidianes de les hist¨°ries de la r¨¤dio. L'obra porta 43 representacions des de l'octubre, totes plenes de gom a gom. Fins al juny estan les entrades exhaurides.

Pregunta. Quants oients t¨¦ Radio Tele-Taxi de mitjana al dia?

Resposta. Som els germans pobres d'una casa rica, que ¨¦s Catalunya. Catalunya R¨¤dio, Rac-1 s¨®n els que mouen els fils. Si sobra algun oient ¨Cdels recomptes de l'EGM¨C els hi donen a la Cadena Ser, Onda Cero, Cope. I si despr¨¦s d'aquests encara en sobra un, ens el poden donar a nosaltres. Aquest EGM hem passat de 270.000 a 267.000 oients.

P. I creu que en s¨®n m¨¦s?

R. S¨ª, s¨®n molts m¨¦s. Potser aix¨° produeix malestar a alguns. Si a alg¨² se li ha de treure algun oient, ¨¦s a nosaltres. Nosaltres som els pobres d'una casa rica, i hem d'estar com amagats. L'EGM no s'atreveix a treure un oient a Rac-1. Per¨° a nosaltres s¨ª que ens concedeixen una cosa, que som l'emissora amb m¨¦s fidelitat d'oients d'Espanya, i aix¨° ¨¦s molt en una r¨¤dio que no rep res de subvencions. Res.

P. Durant el darrer Bar?a-Madrid hi havia una cua bestial davant del Teatre T¨ªvoli per veure la seva obra. T¨¦ la sensaci¨® que sovint es pren Tele-Taxi com una conya, carn per a imitadors, i no com a representant d'una part molt gran de la societat?

R. Hi ha una part de la societat catalana que segurament est¨¤ al marge del que fan els nostres pol¨ªtics, defraudats d'ells, i v¨¦nen a la r¨¤dio a passar-s'ho b¨¦. La nostra r¨¤dio comen?a quan apareixen a la resta de r¨¤dios tertulians que saben de tot, que avui diuen que s¨ª i dem¨¤ diuen que no i no se'n recorden que havien dit el contrari. Nosaltres apareixem oferint m¨²sica, que puguin trucar, felicitar ¨¦ssers estimats. I aix¨° s'est¨¤ perdent.

P. Algun pol¨ªtic ha vist Ahora me toca a m¨ª?

R. Vol¨ªem fer l'obra a Girona, per¨° no pod¨ªem i quatre o cinc persones ens van dir que era per raons pol¨ªtiques. No ens donaven data fins al 2017. Vaig parlar amb un amic, l'alcalde de Llagostera, i li vaig demanar si podia parlar amb l'alcalde de Girona, que aleshores era Carles Puigdemont. Aquest em va trucar i em va dir que m'ho miraria. Passats dos dies em va enviar un contacte del Teatre Municipal de Girona. Concertem els dies i l'alcalde es converteix en president de la Generalitat. Li vaig enviar un missatge dient-li ¡°amic, el nostre somni de venir a Girona est¨¤ a punt de complir-se. Ens agradaria que ens acompanyessis¡±. Li vaig reservar entrades per a ell i per a la dona. Em va dir que la dona no podia venir perqu¨¨ havia de cuidar de les nenes per¨° que vindria amb un amic. I efectivament, el president va venir. Em va dir que durant dues i hores i quart no va pensar en res, que s'ho va passar de meravella.

P. Ha estat molt cr¨ªtic amb Gabriel Rufi¨¢n perqu¨¨ assegura que l'unionisme el titlla de xarnego. A vost¨¨ li han dit xarnego?

R. La paraula xarnego ¨¦s una paraula que es va utilitzar a Catalunya durant els 50 i 60 per identificar una gent que ha vingut d'alguns llocs. Aquesta paraula havia desaparegut i feia molts anys que no la sentia. El senyor Rufi¨¢n no va estar encertat. ?s tornar a posar de moda la paraula que molta gent identificava una gent, ¡°nosaltres som la casta i vosaltres un descastats¡±. Em va doldre enormement que despr¨¦s de tants anys vingui una persona jove, que estic conven?ut que mai li han dit aix¨°, mai, a dir que ell ¨¦s aix¨° o all¨°. La gent no ¨¦s tan tonta com els pol¨ªtics es pensen. Catalunya ¨¦s el que ¨¦s gr¨¤cies a tothom.

P. Ha parlat d'aquest tema amb Oriol Junqueras, amb qui t¨¦ una bona relaci¨®?

R. L'hi vaig comentar. Em va dir que ell d'aix¨° no opinava perqu¨¨ les seves paraules no eren les mateixes. Quan actuem a Sabadell, el 30 d'abril, vindr¨¤ Junqueras i m'ha dit que portar¨¤ en Rufi¨¢n.

P. Ha fet un llibre amb Junqueras. ?s el pol¨ªtic amb qui t¨¦ una millor relaci¨®?

R. Junqueras ¨¦s una persona que potser a les dist¨¤ncies curtes guanya. ?s un tipus molt llegit, un tipus que sap. Dif¨ªcilment dir¨¤ alguna tonteria. Ha de ser una de les persones m¨¦s influents del m¨®n. Si entres a Internet, sembla que ¨¦s la persona m¨¦s influent, o la segona m¨¦s influent del m¨®n.

P. Qu¨¨ vol dir que Junqueras ¨¦s la segona persona m¨¦s influent del m¨®n?

R. Entra a Internet, busca ¡°Oriol Junqueras influent al m¨®n¡±, i veur¨¤s. Parla molts idiomes, ha estat arreu i coneix el m¨®n. Com que ha estat fora, sap qu¨¨ es pensa de Catalunya des de fora.

P. Vost¨¨ tamb¨¦ t¨¦ molta influ¨¨ncia. Els pol¨ªtics li demanen consell?

R. Recordo un dia que estava fent el programa i em va trucar el president Pujol: ¡°Justo, saps qu¨¨ est¨¤ passant a Terrassa?¡±. S¨ª que ho sabia, era aquell conflicte a Ca N'anglada amb immigrants. Pujol em va preguntar: ¡°Qu¨¨ em recomanes? Qu¨¨ hem de fer?¡±. Li vaig dir que el conseller de Benestar i Fam¨ªlia, aleshores Antoni Comas, que an¨¦s a viure all¨¤, aquella mateixa nit. I que vagi a casa dels ve?ns, a parlar amb els ve?ns. Aquella nit Antoni Comas va dormir a Ca N'Anglada.

P. Molta gent creu que ha tingut una relaci¨® d'inter¨¨s amb Jordi Pujol.

R. Molta gent ho creu, s¨ª. Per¨° el Justo quan ha aconseguit alguna concessi¨® de r¨¤dio ha sigut a base de presentar millor documentaci¨® que ning¨². I emissores comprades amb els meus diners, no gr¨¤cies a ning¨². Hi ha gent que potser inverteix en pisos, jo inverteixo en emissores de r¨¤dio.

P. Quantes freq¨¹¨¨ncies t¨¦ el grup Tele-Taxi?

R. 22, a Catalunya i a Andorra. En vam tenir durant un temps a Val¨¨ncia i a Saragossa per¨° es van cabrejar amb nosaltres.

P. ?s inevitable que el poder pol¨ªtic es dugui b¨¦ amb Tele-Taxi per arribar a una part important dels votants?

R. Nosaltres fem el que volem lliurement, i punt. Un any que se celebrava la Fira d'Abril a Santa Coloma va aprovar-se la llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica. All¨° va caure com un gerro d'aigua freda. Fins i tot la FECA [Federaci¨® d'Entitats Culturals Andaluses] va nomenar persona non grata el conseller d'aquell moment. I jo, lluny de censurar la llei, jo n'estava a favor, perqu¨¨ jo sabia la import¨¤ncia que tenia la llengua per als catalans, i no volia que els meus fills fossin exclosos o marginats de la seva feina per la llengua, pel catal¨¤. Si la llengua ¨¦s tan important, benvinguda la llengua. Puc entendre que hi hagi gent que fa 50 anys que ¨¦s aqu¨ª i no digui "bona nit", per¨° no ¨¦s el meu cas. Potser des d'all¨° alg¨² pensa que el Justo... Quan vam muntar la r¨¤dio, dels primers programes que vam fer, de 8 a 9 truc¨¤vem a nens, jo els preguntava en castell¨¤ i ells responien en catal¨¤.

P. Com funcionava aquella secci¨®?

Aix¨° era l'any 1981 o 1982. Es deia Vamos al Cole. Posava una sintonia dels Cantores de H¨ªspalis. Jo els feia preguntes fins que el nen s'equivocava en una. Aleshores li preguntava si tenien professor o professora. ¡°Professora¡±. I com es diu? ¡°Ant¨°nia¡±. Doncs pregunta-li a l'Ant¨°nia com es diu aix¨° i un altre dia em tornes a trucar i m'ho expliques.

P. Aix¨° va ser iniciativa vostra o va ser un enc¨¤rrec des de la Generalitat?

R. Radio Tele-Taxi no ha rebut mai una subvenci¨® de ning¨². Ho vaig fer jo perqu¨¨ creia que ho havia de fer, Com quan donem un n¨²mero de tel¨¨fon per si alg¨² perd una cosa en un taxi, o un n¨²mero per si alg¨² ha de localitzar un familiar, o per si alg¨² necessita cobrir una feina.

P. Qu¨¨ n'opina del manifest contra el biling¨¹isme?

R. L'he seguit poc. Crec que s¨®n tan miops els uns com els altres. Per¨° ho segueixo poc perqu¨¨ em canso de tot plegat.

P. Fa poc els Manel explicaven que tampoc llegeixen res sobre el proc¨¦s perqu¨¨ estan cansats del tema.

R. S¨ª, jo tamb¨¦. Per¨° els del grup Manel s¨®n d'aqu¨ª, de soca-arrel. Jo s¨®c un catal¨¤ de C¨°rdova. Vaig jurar-me a mi mateix que defensaria com si fos meva la terra que em donaria la possibilitat de defensar-me; aquesta terra va ser Catalunya. Jo vaig venir a complir la llei, no a fer-la. Catalunya ser¨¤ el que els catalans vulguin. Si no ¨¦s ara, ho ser¨¤ m¨¦s tard, per¨° ser¨¤ el que els catalans vulguin.

P. Molta gent sap que Justo Molinero havia treballat de taxista. Per¨° que va fer abans de ser taxista?

R. Al poble vaig fer de mec¨¤nic i vaig treballar al mol¨ª d'oli de la cooperativa de Villanueva. Cada hivern al mol¨ª ho passava molt malament. El novembre del 1967 vam marxar amb la fam¨ªlia cap a Catalunya. A Val¨¨ncia es va espatllar l'autocar i el vam arreglar el meu pare i jo. L'autocar ens va deixar a Santa Coloma. Jo anava porta a porta pels tallers demanant feina perqu¨¨ em contractessin per hores. I aix¨ª vaig trobar, al carrer Wellington, una feina als Tallers Pepito, que ja no existeixen. Vaig treballar als tallers de la Renault. A la mili vaig con¨¨ixer un noi que em va explicar que el seu pare feia el taxi. El m¨¦s trist per a una persona ¨¦s comen?ar el dia 1 del mes sabent els diners que haur¨¤ guanyat a finals de mes. Si jo tinc el meu taxi, pensava, i en comptes de fer 8 hores en faig 20, guanyar¨¦ m¨¦s. I em vaig comprar un Seat 1500, amb els diners que em van deixar els meus pares, i vaig llogar una llic¨¨ncia, que tamb¨¦ vaig acabar comprant.

P. Aquesta manera de pensar sembla molt American way of life.

R. Em van explicar una dita que em va quedar gravada. ?s un senyor que neteja els vidres dels cotxes a la Monumental o al carrer Arag¨®. Quan li donaven la propina, el tio ratllava el cotxe amb una clau. I en canvi, als Estats Units, a l'home li donaven un d¨°lar, es retirava i pensava ¡°jo un dia vull tenir un cotxe com aquest¡±. Aquesta ¨¦s la difer¨¨ncia entre ells i nosaltres.

P. Quin ¨¦s el conflicte que t¨¦ amb Artur Mas i que el va portar a insultar-lo fa poc a televisi¨®?

R. Vaig comprar fa 16 anys una emissora de televisi¨® a un senyor de Sant Boi, recomanat per un de la Generalitat a trav¨¦s d'un soci que jo tenia a Tarragona, i male?da l'hora que tenia aquest soci perqu¨¨ es van repartir ells dos els diners. Vam comen?ar a emetre en anal¨°gic. Pos¨¤vem videoclips, f¨¨iem alguns programes, anava b¨¦. Al concurs de la televisi¨® digital ens van donar llic¨¨ncia per emetre al Vall¨¨s, al Llobregat i a Tarragona, per¨° no a Barcelona, i una televisi¨® no viu si no t¨¦ Barcelona. I ens deien que ens la donarien al seg¨¹ent concurs, i passaven els concursos i donaven concessions a tothom menys a nosaltres. Al Grup God¨® li van donar dos m¨²ltiples. De fet a casa nosaltres veiem TV3 HD perqu¨¨ TV3 li t¨¦ llogat un canal al senyor God¨®, i Bar?a TV tamb¨¦ la veiem aix¨ª. Vam estar aguantant fins que vam guanyar un concurs per¨° una empresa va demostrar que tenia m¨¦s experi¨¨ncia que nosaltres i exigia el nostre canal. La Generalitat, amb Artur Mas de president, ens anava dient que ho arreglarien fins que ens van manar tancar la televisi¨®. 18 persones al carrer amb 15 anys d'antiguitat la majoria. I l'empresa que demanava la nostra concessi¨® era una televisi¨® de tarot de Sabadell que va desapar¨¨ixer. El jutge va revocar el concurs per¨° no li podien donar la llic¨¨ncia a l'empresa de Sabadell perqu¨¨ ja no existia. La meva conclusi¨® ¨¦s que el problema de Catalunya ¨¦s que es vegi Tele-Taxi. La televisi¨® anal¨°gica la vaig comprar jo amb els meus diners. I quan ens treuen l'anal¨°gica perqu¨¨ ve la digital, jo em quedo amb res. Haig d'estar content? ?s una de les poques obres que ells, el govern d'Artur Mas, podran dur al seu cap amb orgull.

P. Ha desistit aleshores de tenir televisi¨®?

R. Mentre ells governin, esclar. Quan ja no hi siguin, m'ho tornar¨¦ a plantejar.

P. Per qu¨¨ creu que ha passat tot aix¨°?

R. Perqu¨¨ hi ha gent que no ent¨¦n el nostre ¨¨xit. Perqu¨¨ hi ha gent que no viu la realitat del pa¨ªs. La quantitat de gent que m'ha dit que veia la televisi¨®. Era m¨²sica, gent que explicava les seves coses, entrevistes al programa Qui ¨¦s qui. Jo he fet moltes entrevistes al senyor Mas. Segurament ell volia arribar a on havia d'arribar i aleshores a la merda tot el que hi hagu¨¦s per sota. Que li quedi clar al senyor Mas que ell ja no hi ¨¦s, jo continuo aqu¨ª; ell creu que tornar¨¤, jo m'encarregar¨¦ que no. Qui riur¨¤? Ning¨².

P. Ha dit que nom¨¦s ha deixat de treballar a la r¨¤dio un dia i mig. Un dia i mig en quants anys?

R. Faltar a la feina per estar malalt nom¨¦s un dia i mig, en 34 anys. I durant molts anys he treballat mat¨ª, tarda i nit, caps de setmana inclosos.