El deure dels advocats

El proc¨¦s penal en qu¨¨ hi ha implicats familiars del rei d¡¯Espanya no deixa de presentar peculiaritats, la darrera, la relacionada amb la declaraci¨® com a testimoni d¡¯un assessor jur¨ªdic dels acusats, que va ser alliberat d¡¯aquesta situaci¨® perqu¨¨ havia arribat a un acord amb la part que l¡¯acusava, per la qual cosa es va convertir en testimoni. En l¡¯interrogatori un advocat de la defensa el va advertir de la possibilitat que en la declaraci¨® incorregu¨¦s en una infracci¨® penal, ja que respondria a preguntes derivades de fets que coneixia com a anterior assessor jur¨ªdic dels acusats. El testimoni va quedar perplex per aquest advertiment i el tribunal va acordar suspendre el proc¨¦s per mirar de trobar una soluci¨® al conflicte, de manera que el testimoni no qued¨¦s neutralitzat ni pogu¨¦s ser qualificat de prova il¡¤l¨ªcita i, per tant, no valorable en la sent¨¨ncia.

Ens trobem davant un aut¨¨ntic problema processal o es tracta, simplement, d¡¯un estratagema de la defensa? La q¨¹esti¨® ¨¦s espinosa. Hi ha una extensa normativa nacional i internacional relacionada amb el deure els advocats de guardar secret sobre els fets coneguts en la seva actuaci¨® professional, sobre els quals, en conseq¨¹¨¨ncia, no poden ser obligats a declarar. Aquesta obligaci¨® de confidencialitat no est¨¤ limitada en el temps ni s¡¯extingeix quan deixen de prestar serveis al client.

El secret professional ¨¦s la clau que empara la relaci¨® de confian?a entre advocat i client, mitjan?ant la qual aquest proporciona al defensor les dades necess¨¤ries per poder-lo defensar. El secret professional, en principi, s¡¯ha de protegir, ja que es tracta d¡¯una manifestaci¨® del dret a la intimitat. En coher¨¨ncia, l¡¯advocat est¨¤ dispensat de denunciar els fets delictius coneguts per ra¨® de la seva feina i, tamb¨¦, de declarar com a testimoni sobre aquests.

El que s¡¯ha dit, per¨°, no esgota la q¨¹esti¨®. L¡¯advocat ¨¦s, tamb¨¦, un col¡¤laborador lleial de l¡¯Administraci¨® de Just¨ªcia i cal, per tant, trobar un camp de coexist¨¨ncia entre els aquests rols. Quin d¡¯aquests deures ¨¦s prevalent? La resposta, tot i que cada dia m¨¦s matisada, era que, com a regla general, s¡¯havia de donar prefer¨¨ncia al secret professional, sense el qual es destruiria el dret de defensa. En el nostre sistema jur¨ªdic, per¨°, no hi ha drets absoluts. Cal establir l¨ªmits i excepcions. Aix¨ª doncs, l¡¯article 30 de l¡¯Estatut General de l¡¯Advocacia estableix que la defensa dels interessos que se li confi?n no pot justificar la desviaci¨® del fi suprem de la just¨ªcia, al qual l¡¯advocacia es troba vinculada. En aquesta direcci¨®, tant a Espanya com als Estats Units i Europa s¡¯afronta aquest problema amb mesures supressores o suavitzadores del deure d¡¯observar el secret professional, com ara: consultar el deg¨¤; haver-hi activitats delictives d¡¯especial import¨¤ncia (narcotr¨¤fic, blanqueig de diners, delicte fiscal o contra menors); haver-hi una ordre del tribunal competent, o quan la informaci¨® sigui coneguda per un tercer o es refereixi a una prova essencial.

Als Estats Units, la Patriot Act i la Security Exchange Comission permeten monitoritzar les converses dels sospitosos de terrorisme amb els advocats o denunciar els clients en el cas d¡¯irregularitats financeres. Tamb¨¦ hi ha jurisprud¨¨ncia del Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea, que ha denegat a l¡¯advocat d¡¯empresa (cas Azco Nobel 2010) el dret al secret professional i en el cas Michaud contra Fran?a (sent¨¨ncia de 6 de desembre de 2012) ha reconegut la legalitat de la regulaci¨® francesa que obliga els advocats a informar de les sospites sobre possibles activitats il¡¤l¨ªcites dels clients en relaci¨® amb el blanqueig de diners.

Finalment no es pot oblidar que la Llei d¡¯Enjudiciament Civil va derogar a Espanya l¡¯article 1247 del Codi Civil que considerava inh¨¤bils, com a testimonis, els advocats emparats pel secret professional, i ara estan obligats a declarar si aix¨ª ho decideix el Tribunal (article 371 de la LEC).

Estem davant d¡¯un conjunt de problemes reals no resolts degudament en l¡¯¨¤mbit legislatiu ni jurisprudencial, com hauria de ser. ?s urgent que el legislador promulgui la normativa oportuna per evitar conflictes com els que han sorgit en el cas N¨®os.

Mentrestant, el secret professional dels advocats ha deixat de ser un dogma jur¨ªdic. El seu reconeixement ara ¨¦s relatiu i dep¨¨n del legislador i dels tribunals, els quals, abans d¡¯admetre-ho, hauran de fer una valoraci¨® ponderada dels interessos p¨²blics i privats enfrontats en el proc¨¦s.

?ngel Garc¨ªa Fontanet va ser magistrat del TSJC.