Leopoldo Rod¨¦s, l¡¯home que odiava la mediocritat

Filantrop, mecenes, l¨ªder, amic, company i mestre van ser alguns dels qualificatius que es van poder sentir ahir durant l'acte en el qual el p¨°rtic interior del Macba passava a anomenar-se Atri?Leopoldo Rod¨¦s Casta?¨¦, en reconeixement a un dels principals impulsors culturals que ha tingut Barcelona en d¨¨cades i art¨ªfex d'aquest museu que va comen?ar a gestar-se el 1987, despr¨¦s d'un enc¨¤rrec personal de l'alcalde Pasqual Maragall. L'acte privat, organitzat per la Fundaci¨® Macba, entitat que va presidir Rod¨¦s fins a la seva defunci¨® el passat mes d'agost, va reunir ahir m¨¦s de 300 persones, un acte que va transformar durant unes hores l'aspecte habitual de la pla?a dels ?ngels. Al voltant de les 13.00 no hi havia ni un sol skater i en lloc seu una desena de cotxes d'alta gamma ocupaven part de la pla?a, cosa que va estranyar tots els ciutadans que passaven per la pla?a. ¡°Deuen ser peixos grossos¡±, deia un dels joves.

A l'atri no s'hi cabia, i a poc a poc s'afegien noves files de cadires. Durant l'acte, mitja dotzenes de persones van lloar la figura de Rod¨¦s. Ainhoa Grandes, la seva v¨ªdua, i presidenta de la fundaci¨® des del novembre, va parlar del Rod¨¦s filantrop, de la seva capacitat de lideratge i impulsor de nous projectes, destacant la seva capacitat d'implicar la societat civil. Persones com les que ahir no van voler perdre's l'homenatge, entre els quals es trobaven molts dels directors dels grans equipaments de Barcelona, germans del Macba, per¨° tamb¨¦ responsables culturals de la ciutat, a m¨¦s d'un bon nombre d'empresaris ¡°de tota la vida¡±, com deia una convidada. Per Grandes, que va definir el Macba com ¡°el somni de Rod¨¦s¡±, una de les seves m¨¤ximes obstinacions era que Barcelona no ced¨ªs al provincianisme¡±, una cosa que ¡°havia aconseguit amb aquest museu¡±.

Ferran Barenblit?va destacar l'orgull de treballar en aquest museu, per¨° va admetre la seva pena per haver-hi aterrat (va ser nomenat director al juliol) sense temps de treballar amb Rod¨¦s. El patr¨® fundacional Mariano Puig, de la multinacional espanyola de la moda i el perfum, va fer una de les intervencions m¨¦s emotives en recordar els 50 anys d'amistat que els unien i va recordar com Rod¨¦s i Ferrer Salat van buscar els 1.000 milions que necessitaven per tirar endavant els Jocs Ol¨ªmpics i com li ¡°agradava marcar el pas¡±. Ferran Mascarell va parlar com a amic i exconseller de Cultura i, despr¨¦s de revelar que s'havia considerat una altra ubicaci¨® per al Macba ¡°en un solar a la cantonada entre la Via Augusta i la ronda del Mig¡±, va afirmar que la decisi¨® final va ser ¡°el millor lloc¡±. El conseller actual Santi Vila va destacar la virtut de Rod¨¦s de ¡°fer possibles els seus somnis¡±; el president del patronat de la T¨¤pies, Xavier Antich, va destacar la gratitud del col¡¤leccionista i Esther Gim¨¦nez-Salines, exrectora de la Universitat Ramon Llull, va recordar el per¨ªode en qu¨¨ Rod¨¦s va presidir el patronat de la URL. ¡°El que no suportava era la mediocritat¡±, una cosa en la qual va incidir tamb¨¦ el seu fill Ferran Rod¨¦s. ¡°No tolerava la gent mediocre. No transigia amb ells. Els veia venir d'una hora lluny¡±.