¡°Un bon vehicle ¨¦s fonamental si no tens superpoders¡±

Ja torna a ser aqu¨ª la gran cita de les vinyetes, i aquest any ve rodant. El 34¨¨ Sal¨® Internacional del C¨°mic de Barcelona, amb cartell d¡¯Ib¨¢?ez, obre avui dijous (fins diumenge) les portes al Palau 1, la planta baixa del 2 i la pla?a de l¡¯Univers de la Fira de Barcelona Montju?c, amb una enorme oferta en la qual destaca tot all¨° relacionat amb els vehicles, tem¨¤tica central d¡¯aquesta edici¨® de la fira, que dedica la seva exposici¨® principal a Vinyetes sobre rodes, sobre la pres¨¨ncia de cotxes, motos i bicicletes en els c¨°mics. La mostra exhibeix 250 originals i reproduccions de c¨°mic i una vintena de vehicles reals. A destacar tamb¨¦ en la programaci¨® l¡¯exposici¨® dedicada a les superhero?nes (Elles tenen superpoders) o la consagrada a les obres de den¨²ncia social. Entre els convidats, sobresurt la pres¨¨ncia del gran Frank Miller i la d¡¯altres cl¨¤ssics, com el veneci¨¤ Paolo Eleuteri Serpieri, pare de la t¨°rrida Druuna de Criatura, les voluptuoses hetxures de la qual depassen les vinyetes per instal¡¤lar-se en la imaginaci¨®, o Lele Vianello, vell amic i col¡¤laborador d¡¯Hugo Pratt. Entre els nous autorspresents, el tamb¨¦ itali¨¤ Zerocalcare, pseud¨°nim de Michele Rech, autor d¡¯aquest fenomen que ¨¦s La profec¨ªa del armadillo. I si cal parlar d¡¯un veter¨¤, el mateix Ib¨¢?ez, amb exposici¨® commemorativa dels seus 80 anys, que inclou dibuixos in¨¨dits. Per¨° deixem que sigui Carles Santamaria, secretari general de Ficomic, l¡¯entitat organitzadora del sal¨®, qui ens ho expliqui.

¡°Tenim m¨¦s espai que mai, 45.000 metres quadrats, un 25% m¨¦s que l¡¯any passat¡±, quantifica Santamaria (Barcelona, 1963), i a un ja li pesen les cames de sentir-ho! ¡°M¨¦s autors, m¨¦s exposicions¡±, sintetitza. I sobretot m¨¦s cotxes, ¨¦s clar. ¡°Per descomptat. Els vehicles en general s¨®n un element habitual en els c¨°mics i essencial en diversos t¨ªtols. Un bon transport ¨¦s fonamental si no tens superpoders¡±. Aquesta ¨¦s una cara, la del garatge de Batman, per dir-ho d¡¯alguna manera. L¡¯altra, assenyala, ¨¦s la dels m¨¦s humils Seat 600, 124 i 850 de les s¨¨ries de Bruguera del desarrollismo, de la fam¨ªlia Ulises del TBO i de Don P¨ªo, o el Biscuter i la Vespa d¡¯aquella portada de l¡¯extra d¡¯estiu del DDT de 1960 dibuixada per Segura. Per aqu¨ª caminava tamb¨¦ Manol¨®n, conductor de cami¨®, ¡°per¨° la marca no era identificable¡±, apunta el responsable de Ficomic.

Santamaria explica que ha resultat complicat aconseguir vehicles aut¨¨ntics, i no es refereix a demanar les claus del Batm¨°bil al Cavaller Fosc: el dels col¡¤leccionistes d¡¯autom¨°bils i motos, recalca, ¨¦s tot un m¨®n molt peculiar, i aconseguir models requereix molta perseveran?a, i diners. ¡°Ens hem trobat alguns col¡¤leccionistes estirats que reaccionaven a la nostra visita i petici¨® de manera no gaire diferent a aquesta escena tan t¨ªpica del c¨°mic: ¡®Bautista, faci fora d¡¯aqu¨ª aquests pocapenes¡¯. S¨®n aquests els reptes log¨ªstics que tant ens agraden!¡±.

En tot cas, el visitant del sal¨® pot veure alguns vehicles notables. ¡°El Morgan Plus de Blake i Mortimer, el Delorean de Back to the future, que va tenir bona adaptaci¨® al c¨°mic, el Ford Mustang de Sin City, el Jeep Willys de l¡¯Ernie Pike d¡¯Hugo Pratt, l¡¯Honda S800 de Spirou i Fantasio...¡±. Hi ha tamb¨¦ el cami¨® de Transformers, que no ¨¦s el de Manol¨®n. En motos, a m¨¦s de diverses del Dakar (que ha tingut versions en c¨°mic), una BMW amb sidecar de la Wehrmacht del mateix model que la d¡¯Indiana Jones i l¡¯¨²ltima croada, film que va donar peu a una molt bona versi¨® en c¨°mic, i una Harley com la de Lobezno.

¡°Una vintena de vehicles en total. Una col¡¤lecci¨® tan espectacular com l¡¯any que vam muntar all¨° del c¨°mic i la guerra¡±. No hi ¨¦s, ai, el Batm¨°bil, en cap de les seves versions. ¡°No, desgraciadament. Per¨° hi ha un diorama amb una gran vinyeta en qu¨¨ un pot fer-se un bon selfie¡±.

Les exposicions, recorda l¡¯especialista en c¨°mics, ¡°s¨®n molt importants en el sal¨®, busquem que siguin impactants. El tema central ens permet, a m¨¦s de satisfer l¡¯aficionat al c¨°mic, atraure un altre tipus de p¨²blic diferent, gent que potser no vindria pels c¨°mics per¨° al qual li crida l¡¯atenci¨® la tem¨¤tica escollida. La q¨¹esti¨® ¨¦s que per uns dies el c¨°mic, en tots els seus vessants, sigui protagonista¡±.

El cotxe, subratlla Santamaria, t¨¦ molta pres¨¨ncia en general en el c¨°mic d¡¯aventures i de g¨¨nere negre, on ¨¦s mitj¨¤ de transport i de persecuci¨®. ¡°Aqu¨ª tenim Torpedo, ambientat als anys trenta, i en el qual els autom¨°bils ¡ªexhibim un Citro?n Rosalia¡ª s¨®n indispensables; Blacksad, de Canales i Guarnido, amb els seus animals antropomorfs de s¨¨rie noir dels anys cinquanta ¡ªmostrem un Cadillac¡ª, o ¨¦s clar, les hist¨°ries de Michel Vaillant, que directament ¨¦s pilot de carreres. Exposem l¡¯Ibiza Vaillante blau de 240 CV, un show car que es va fer com a homenatge al pilot en el sal¨® de l¡¯autom¨°bil de Ginebra. Despr¨¦s tenim tot el m¨®n dels superherois, amb el parc m¨°bil de Batman com a gran representant, i el Motorista Fantasma (Ghost Rider)¡±. Efectivament, Johnny Blaze en el seu avatar d¡¯esperit motoritzat ha cavalcat choppers, Triumph Bonneville, Harley i Yamaha Vmax (aquestes dues ¨²ltimes en el cinema). Cal parlar de Tint¨ªn i els cotxes. Els Willys d¡¯El pa¨ªs de l¡¯or negre i Objectiu: la lluna, l¡¯Opel Olympia d¡¯El ceptre d¡¯Ottokar, el Ford T de Tint¨ªn al Congo, el dos cavalls dels germans Dupondt. ¡°Alguna cosa n¡¯esmentem, per descomptat, encara que amb Tint¨ªn tot ¨¦s molt complicat pels drets¡±.

A part de les exposicions, hi ha els esdeveniments, les confer¨¨ncies, les presentacions, els concursos i els llocs de venda. Una de les activitats curioses d¡¯aquesta edici¨® ¨¦s una pista per millorar la conducci¨®.

Santamaria subratlla els actes dedicats a Ib¨¢?ez, autor a qui compara amb Uderzo a Fran?a, i considera el ¡°fenomen Mortadelo i Filem¨®n¡± similar al d¡¯Ast¨¨rix i Ob¨¨lix al pa¨ªs ve¨ª. ¡°Li fem un reconeixement per la seva carrera, la seva traject¨°ria i la seva longevitat, ¨¦s que aquest home ¨¦s una m¨¤quina que no para! I com que ara ha tingut tant d¡¯¨¨xit com a autor de c¨°mic pol¨ªtic... ?s un homenatge merescut¡±.

L¡¯alcaldessa Ada Colau, que t¨¦ previst assistir a la inauguraci¨® del sal¨®, trobar¨¤ molt interessant l¡¯exposici¨® sobre el c¨°mic de den¨²ncia social, amb temes com els desnonaments, en vinyetes. ¡°No, no ¨¦s per ella, aquests temes de c¨°mic m¨¦s per a adults els anem tocant. Estem sempre pendents de l¡¯actualitat, no dels pol¨ªtics¡±. Llavors, al tema de les superhero?nes no li hem de veure cap relaci¨® amb les superalcaldesses. ¡°Ha, ha, ha, no, ¨¦s un g¨¨nere, el dels superherois, que va molt unit als homes, per¨° en el qual les dones han anat assumint un paper cada vegada m¨¦s important. Tenim Catwoman, Tempesta dels X-Men, la Dona Invisible dels Quatre Fant¨¤stics, Elektra, Wonderwoman, Supergirl, les cl¨¤ssiques Vampirella, Barbarella, Shanna...¡±. Per no parlar, altre cop, de Drunna. ¡°Ja no tenen el paper inicial d¡¯acompanyants, dones, mares o ties, s¨®n protagonistes. I el fenomen s¡¯arrodoneix amb el fet que hi hagi autores que dibuixen superhero?nes¡±. Encara estem lluny, per¨°, de la paritat amb els superherois. ¡°Aix¨° ¨¦s cert, per¨° anem per bon cam¨ª. A X-Men gaireb¨¦ hi ¨¦s!¡±.

En el concurs de Cosplay hi haur¨¤ una categoria per superhero¨ªnas.M¨¢s novetats d'aquest sal¨®: "A part de les col¡¤laboracions amb Seat i Tr¨¤nsit, una col¡¤laboraci¨® amb el Museu del Prado i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a partir de les Meninas, de Garc¨ªa i Olivares, de les que explicarem el proc¨¦s creatiu. de nou, a la sala el p¨²blic podr¨¤ tenir informaci¨® del que es cou de c¨°mic en el cinema. "Cal recordar que el 20% de la taquilla de Hollywood la donen adaptacions de c¨°mic. Ara tenim Superman contra Batman, arriba Capit¨¤ America: Civil War. En l'¨¤mbit local, despr¨¦s de l'Anacleto de Quim Guti¨¦rrez i Imanol Arias, va arribar el Superl¨®pez que encarnar¨¤ Dani Rovira ". A la pregunta de qu¨¨ tal va el c¨°mic, del qual ¨¦s bon term¨°metre al sal¨®, Santamaria respon:" S'est¨¤ recuperant, en un marc encara de crisi. S'editen unes 2.000 novetats l'any. El problema hist¨°ric ¨¦s el de la distribuci¨®. La venda en kioskop est¨¤ desapareixent, en desapar¨¨ixer els propis quioscos. Les llibreries especialitzades s'han professionalitzat molt i han crescut. Ja hi ha unes dues-centes a Espanya. Les grans cadenes de llibreries, Fnac, casa del Llibre, El Corte Ingl¨¦s, han ent¨¨s per fi que el c¨°mic ha de tenir secci¨® pr¨°pia. La formaci¨® dels llibreters, que tinguin coneixements de c¨°mic, resulta molt decisiva. A aquest fenomen d'expansi¨® i consolidaci¨® del g¨¨nere ha ajudat molt la novel¡¤la gr¨¤fica, que ha atret a un p¨²blic m¨¦s adult i al lector de llibres. En tot cas, la ind¨²stria del c¨°mic t¨¦ aqu¨ª encara un llarg recorregut, a difer¨¨ncia de a Fran?a, on ja ha assolit el seu zenit ".