Una mare traficada: ¡°Vull que tothom conegui la meva hist¨°ria¡±

La Laura no es treu la jaqueta blava. Tampoc no deixa la bossa, ni s¡¯asseu c¨°modament. Encara que ho expliqui amb monos¨ªl¡¤labs, a batzegades, passant de l¡¯angl¨¨s al castell¨¤, i a estones li quedi la boca pastosa, ha pres una decisi¨®. ¡°Vull que tothom conegui la meva hist¨°ria¡±, diu aquesta dona, de 29 anys, nigeriana. Una jutgessa li ha retornat la tutela del seu fill, de 9 anys, del qual fa dos anys que la van separar: el temps aproximat que fa que va arribar a Barcelona, v¨ªctima de tr¨¤fic d¡¯¨¦ssers humans, i la Generalitat va declarar el desemparament del menor.

La hist¨°ria gaireb¨¦ sempre comen?a igual: amics d¡¯amics d¡¯amics es van acostar a la Laura i li van oferir El Dorado: viatjar a Espanya. Van ser sis anys de deserts, nits al ras i aturades interm¨¨dies. ¡°No va ser una bona experi¨¨ncia. Anava amb desconeguts, de vegades camin¨¤vem, d¡¯altres agaf¨¤vem furgonetes¡­ Menj¨¤vem poc, i com a molt pa, galetes o llet¡±, resumeix. Si se li pregunta si va patir abusos durant el viatge, ho resol amb un ¡°s¨ª¡±. Quan va arribar al Marroc, li van fer exercir la prostituci¨®, en espera de travessar l¡¯estret. ¡°No vaig tenir cap oportunitat de dir que no¡±.

La Laura no va voler deixar fora el seu fill de l¡¯aventura, que en cap cas li havien explicat que passaria per l¡¯explotaci¨® sexual. Quan va arribar a Andalusia, la Creu Roja va ser la primera a intentar corroborar el parentiu entre ella i el menor, tant per l¡¯actitud d¡¯una mare desconfiada i temorosa com per la manca de documents que ho acreditessin. Una situaci¨® que es va repetir a Catalunya.

El novembre del 2012 la Direcci¨® General d¡¯Atenci¨® a la Inf¨¤ncia i a l¡¯Adolesc¨¨ncia (DGAIA) li va retirar provisionalment la cust¨°dia perqu¨¨ va apreciar declaracions contradict¨°ries de la mare sobre dades del menor, i fins i tot va q¨¹estionar els vincles afectius. El 2016 va declarar definitivament el desemparament. Es va tenir en compte ¡°la possible vinculaci¨® de la mare a una xarxa d¡¯explotaci¨® sexual¡±, la situaci¨® administrativa irregular, la falta d¡¯informaci¨® i els d¨¨ficits en l¡¯atenci¨® al nen, entre d¡¯altres, segons recull la sent¨¨ncia.

La Laura llavors havia passat dos mesos sencers sense veure el seu fill. A poc a poc, va aconseguir visitar-lo una vegada cada 15 dies, fins que va esdevenir una trobada setmanal. La declaraci¨® definitiva de la DGAIA implicava l¡¯acolliment en una fam¨ªlia aliena, la qual cosa suposava interrompre aquestes visites de mare i fill per facilitar l¡¯adaptaci¨® del menor a la nova llar.

¡°En molts casos, juga en contra que la persona sigui v¨ªctima de tr¨¤fic d¡¯¨¦ssers humans. ?s un escenari molt complex. Per¨° una situaci¨® de risc no ha de comportar necess¨¤riament el desemparament¡±, critica Sandra Camacho, advocada de l¡¯ONG Sicar, que va ajudar la Laura a defensar als jutjats el seu dret a la tutela, juntament amb l¡¯advocat Albert Par¨¦s. ¡°On queda el dret de viure en fam¨ªlia? Si s¡¯hagu¨¦s estudiat a fons, n¡¯hi hauria hagut prou amb declarar una situaci¨® de risc¡±, lamenta Par¨¦s.

Tots dos critiquen que la DGAIA fa servir el broc gros en els casos de tr¨¤fic de persones, i actua de manera estandarditzada, retirant al primer indici la tutela, sense tenir en compte les necessitats d¡¯aquestes mares. ¡°Per nosaltres la prioritat ¨¦s el benestar del menor¡±, argumenta Joan Mayoral, subdirector general de la DGAIA. Un fet que Par¨¦s veu com una ¡°excusa¡± per no actuar de manera correcta.

Mayoral admet que la DGAIA no t¨¦ identificat el tr¨¤fic de persones com un ¨ªtem en el seu sistema d¡¯informaci¨®, cosa que impedeix establir estad¨ªstiques fiables. ¡°Per¨° dels 15.000 expedients oberts en l¡¯actualitat nom¨¦s vuit o nou s¨®n de v¨ªctimes de tr¨¤fic de persones menors d¡¯edat o de filles de v¨ªctima¡±, diu. I assenyala que tot i els casos de desemparament que dicten a l¡¯any, que s¨®n entre 1.500 i 1.800, ¡°el percentatge de revocaci¨® ¨¦s molt baix¡±.

En teoria, la prostituci¨® no ¨¦s causa de desemparament, i tampoc ser v¨ªctima de tr¨¤fic de persones. Per¨° els prejudicis sobre una dona, negra i explotada sexualment cauen com una llosa, explica Teresa Fern¨¢ndez, de l¡¯associaci¨® de drets humans Women¡¯s Link. ¡°Les dones v¨ªctimes de tr¨¤fic de persones que arriben des de Nig¨¨ria tenen una autonomia reproductiva nul¡¤la. Les decisions sobre salut sexual i reproductiva s¨®n dels traficants¡±, assenyala. Tant ella com Par¨¦s i Camacho coincideixen que ¡°cal analitzar la situaci¨® des d¡¯una perspectiva dels drets humans, deixar de banda els prejudicis i estereotips de qu¨¨ ¨¦s ser una bona mare i dotar-les d¡¯una possibilitat de sortir de la xarxa, accedint a una feina i a recursos psicol¨°gics de tot tipus¡±.

La Laura viu de manera irregular a Espanya. Despr¨¦s de decidir que no es volia continuar prostituint i que es negava a pagar el deute als explotadors, cosa que la sotmet, a ella i a la seva fam¨ªlia, a amenaces constants, ha fet cursos com a empleada de la llar, i rep classes de castell¨¤ i de catal¨¤. Sicar l¡¯est¨¤ ajudant a tramitar els permisos de resid¨¨ncia. Per¨° la Laura no ha tornat a treballar, un element que pot posar en perill aquesta recuperaci¨® de la tutela, que no ¨¦s immediata. Durant tres mesos, mare i fill es sotmetran a un proc¨¦s, controlat, d¡¯adaptaci¨®.

¡°Tinc por pels documents i tinc por de la policia¡±, admet aquesta dona jove, de cabells negres com la nit, que fan que les arracades de perles que porta semblin m¨¦s blanques. ¡°Molta gent no sap per qu¨¨ la gent ve a Europa, espero que quan llegeixin la meva hist¨°ria ho entenguin, entenguin el patiment que suposa¡±, diu. Espanya no ¨¦s el que s¡¯imaginava. Aqu¨ª ha estat explotada sexualment, maltractada, separada del seu fill¡­ Ha tingut por de la policia i ha desconfiat fins i tot de la seva ombra, fins que de mica en mica, i amb molt¨ªssima ajuda no governamental, ha comen?at a sortir de la xarxa. I aix¨ª i tot, considera que ¡°est¨¤ b¨¦¡± si compara la seva vida amb la que tenia a Nig¨¨ria. El seu consell per a qui vulgui seguir els seus passos ¨¦s clar: ¡°Europa no ¨¦s f¨¤cil, take it easy [pren-t¡¯ho amb calma]¡±.