Democr¨¤cia descafe?nada

D'una conversa recent amb uns amics empresaris, em vaig quedar amb dues frases. Un d'ells va dir: ¡°En aquest pa¨ªs tenim la sort que els antisistema s'han incorporat al sistema¡±. I un altre va advertir: ¡°La gran amena?a de la globalitzaci¨® ¨¦s que Europa derivi cap a l'autoritarisme¡±. L'allau de novetats que el proc¨¦s de globalitzaci¨® ens llen?a al damunt provoca una disparitat de reaccions dif¨ªcil d'articular: uns opten per l¡¯immobilisme o per deixar que el disc¨®rrer espontani de les coses resolgui els problemes, d'altres responen reactivament ressuscitant models que v¨¦nen de lluny, i alguns anuncien novetats procedents dels marges que no s'acaben de concretar. I mentre la pol¨ªtica va adquirint una posici¨® subalterna, cam¨ª de ser substitu?da pel consum, ¨¦s a dir, en paraules de Byung-Chul Han ¡°per l'aclamaci¨® del domini del capital".

Fa quatre mesos que donem voltes a la formaci¨® de govern i ara tornem a comen?ar. La doctrina dominant des de la qual es pressiona els partits perqu¨¨ arribin a un acord ¨¦s que no s'ha de parlar d'orientacions de fons, que podrien generar difer¨¨ncies insalvables, sin¨® de petits retocs i reformes que permetin millorar el funcionament de les institucions. ?s a dir, en nom de la regeneraci¨® democr¨¤tica es juga contra la democr¨¤cia. No parlem del que ¨¦s conflictiu, perqu¨¨ no ens posarem d'acord. Cal recordar que, com deia Claude Lefort, la democr¨¤cia es defineix ¡°per l'enfrontament pac¨ªfic de les difer¨¨ncies¡±?

Descafe?nar els projectes pol¨ªtics per facilitar l'acord ¨¦s devaluar-ho tot: el di¨¤leg, la negociaci¨®, el pacte i la mateixa pol¨ªtica. Si els partits que v¨¦nen dels marges s'han incorporat al sistema, aprofitem-ho per obrir el joc i no per atrapar-los en un camp estret per l'¨²s de les institucions per part dels que es creien que les posse?en en exclusiva. Qualsevol sistema pol¨ªtic t¨¦ uns l¨ªmits, tot interior genera un exterior, per¨° una societat din¨¤mica ¨¦s aquella que c¨ªclicament incorpora el que ve de fora per ampliar l'espai del que ¨¦s possible.

Per qu¨¨? Precisament per evitar que les fractures de diversa ¨ªndole ¡ªgeneracionals, culturals, laborals, territorials, econ¨°miques i morals¡ª s'enquistin i condueixin inevitablement a l'autoritarisme postdemocr¨¤tic, en qu¨¨ la pol¨ªtica quedi redu?da a la funci¨® de policia al servei d'interessos d'uns quants convertits en interessos generals a trav¨¦s de noves formes de viol¨¨ncia que penetren en l'individu cada vegada m¨¦s explotador de si mateix.

Alguns dels partits que es presenten ara a les eleccions tenen alguna cosa en positiu per dir sobre els problemes que determinaran el futur pr¨°xim? Posem-ne algun exemple. La fractura generacional: la for?a dels partits cl¨¤ssics est¨¤ en la gent gran. ?s possible confrontar els interessos i construir projectes que no tinguin per objectiu salvar una generaci¨® a costa de condemnar les seg¨¹ents? N'hi ha prou amb llegir les tripes de qualsevol enquesta per saber que el PP viu de les pors de la gent de m¨¦s de 60 anys.

La fractura laboral: repetir que la primera preocupaci¨® ¨¦s l'atur i recuperar l'ocupaci¨® ¨¦s pura demag¨°gia tret que s'afrontin les raons per les quals aquest pa¨ªs t¨¦ una bretxa laboral descomunal. A Su?ssa, el 5 de juny es vota en refer¨¨ndum la renda b¨¤sica universal. Per qu¨¨ aquest debat no ¨¦s a l'agenda pol¨ªtica? La q¨¹esti¨® de l'emigraci¨® s'esquiva sistem¨¤ticament i el govern es desent¨¦n de la crisi dels refugiats, fins al punt d'impedir a les comunitats i ajuntaments que els acullin. ?s la tanca de Melilla l'horitz¨® moral del nostre temps com pret¨¦n el ministre de l'Interior?

Si la pol¨ªtica democr¨¤tica hauria de ser el poder dels que no tenen poder, qu¨¨ proposen els nostres candidats per posar l¨ªmits a l'ensenyorament del poder financer sobre les nostres societats? I si l'univers digital ¨¦s el futur: com s'afronta l'educaci¨® per evitar un nou analfabetisme i qu¨¨ es fa per impedir que en nom de la transpar¨¨ncia es trenquin els murs de l'espai privat? En fi, l'estructura territorial d'Espanya: Cal continuar donant el no com a ¨²nica resposta als que demanen un altre repartiment del poder? Calen projectes pol¨ªtics per combatre la indol¨¨ncia i el fatalisme i treure de l'emb¨²s la democr¨¤cia espanyola.