¡°Cap classe pol¨ªtica ¨¦s tan negativa amb els musulmans com la catalana¡±

A Ignacio Cembrero (Madrid, 1955), periodista expert en el Magrib, el preocupa que no s¡¯hagi pogut construir un islam espanyol. O europeu. ¡°On aprenen la seva religi¨® els musulmans?¡±, es pregunta. En el llibre La Espa?a de Al¨¢ (La Esfera de los Libros) radiografia la situaci¨® d¡¯aquesta gran comunitat a Espanya (1,88 milions de persones). I apunta a un lloc cr¨ªtic, per sobre dels altres, pel que fa a terrorisme isl¨¤mic: Catalunya.

Pregunta. Per qu¨¨ Catalunya t¨¦ m¨¦s risc que altres territoris?

Resposta. Hi ha m¨¦s poblaci¨® [510.481 persones, el 7% del total], i hi van arribar abans que en altres llocs. A Catalunya hi ha guetos, cosa que no existeix enlloc m¨¦s, tot i que Terrassa no ¨¦s Molenbeek. I despr¨¦s hi ha un factor m¨¦s secundari: la contradicci¨® constant en el discurs oficial de les autoritats catalanes, en molts aspectes a favor de la multiculturalitat, i unes pr¨¤ctiques que queden molt lluny d¡¯aquest discurs. L¡¯exemple m¨¦s evident ¨¦s que Barcelona ¨¦s l¡¯¨²nica gran ciutat europea en qu¨¨ no hi ha cap gran mesquita. La seva religi¨® no forma part del paisatge urb¨¤.

P. I com ¨¦s aix¨°?

R. Per la preocupaci¨® i la por que creen els musulmans.

P. Aquesta actitud institucional afavoreix la radicalitzaci¨®?

R. No afavoreix la integraci¨®. Hi ha 75.000 alumnes musulmans que no tenen l¡¯opci¨® d¡¯estudiar la seva religi¨®. On l¡¯aprendran? A la mesquita, o en llocs pitjors, a Internet. Hi ha moltes classes d¡¯islam per als nanos en qu¨¨ els professors no estan acreditats, s¨®n imams mig analfabets que tenen dificultat per comunicar-s¡¯hi. I a Catalunya no hi ha aquests professors perqu¨¨ no es vol, igual que en molts altres llocs. Aix¨° ho paga el Ministeri d¡¯Educaci¨®. No hi ha cap classe pol¨ªtica a Espanya ni enlloc m¨¦s que hagi estat tan negativa amb els musulmans com la catalana, en concret, em refereixo a Converg¨¨ncia, Uni¨® i el PP. I ni a ERC ni al PSC no els he vist aquestes actituds.

P. I per qu¨¨ a Catalunya ¨¦s pitjor que en altres llocs?

R. Es t¨¦ m¨¦s por aqu¨ª perqu¨¨ se¡¯ls veu m¨¦s, perqu¨¨ estan bastant m¨¦s concentrats. Joan Babeli Shawa, musulm¨¤ d¡¯origen siri¨¤, resident a Catalunya des de fa m¨¦s de 30 anys, assenyala que Catalunya ¨¦s una identitat en reconstrucci¨® i que l¡¯aparici¨® dels musulmans ¨¦s un factor de pertorbaci¨® en aquesta identitat.

P. Comparteix aquesta idea?

R. Els nacionalistes, siguin d¡¯on siguin, mostren hostilitat cap a les minories musulmanes. Flandes, a B¨¨lgica, no es pot comparar amb Val¨°nia o Brussel¡¤les, per¨° el grau d¡¯islamof¨°bia que hi ha a Flandes, que est¨¤ en construcci¨®, ¨¦s molt m¨¦s alt. Fernando Reinares [director del Programa sobre Terrorisme Global al Real Instituto Elcano] diu que un problema addicional ¨¦s que no hi ha cap identitat nacional alternativa clara: no saben si han de ser espanyols o catalans.

P. Quin ¨¦s el paper de la fundaci¨® de Converg¨¨ncia Nous Catalans en aquest context?

¡°A Catalunya hi ha guetos, cosa que no existeix enlloc m¨¦s, tot i que Terrassa no ¨¦s Molenbeek¡±

R. Nous Catalans ¨¦s un instrument de seducci¨® de la immigraci¨® al projecte independentista. Els fan la declaraci¨® de la renda, els ajuden a fer els tr¨¤mits de l¡¯atur. El president, ?ngel Colom, va fer una cosa que no t¨¦ nom: va rec¨®rrer les mesquites, fins i tot les salafistes, per demanar el vot per Converg¨¨ncia. Se¡¯ls vol per al projecte, per¨° despr¨¦s no volen que es pugui accedir als seus drets.

P. Per qu¨¨ la comunitat musulmana no s¡¯organitza pel seu compte?

R. Perqu¨¨ dediquen molt de temps a barallar-se entre ells. I, en part, tamb¨¦ perqu¨¨ pertanyen a estrats baixos, tenen por de ficar-se en embolics i acabar tenint m¨¦s problemes.

P. Peri¨°dicament, es difon la not¨ªcia que algun gran xeic vol comprar Les Arenes o la Monumental i construir-hi una mesquita. Li sembla cre?ble?

R. En aquest cas, hi hauria una cua de xeics del golf P¨¨rsic amb feixos de bitllets sota el bra?. Per ells no ¨¦s el mateix sufragar una mesquita a Barcelona que a H¨¨lsinki: Barcelona ha estat Al-Andalus. Per¨° evidentment no hi ha lloc per a aix¨°.

P. En el llibre recull un mapa de Catalunya en vermell, amb 9.836 punts de radicalitzaci¨®. Qu¨¨ volen dir aquests punts?

R. S¨®n llocs, com una cafeteria o una mesquita, on hi ha un caldo de cultiu que pot degenerar en un proc¨¦s de radicalitzaci¨®. Barcelona est¨¤, de lluny, al capdavant d¡¯Espanya; Girona i Tarragona no van malament...

P. Quin risc d¡¯atemptat t¨¦ Barcelona?

R. Les ciutats espanyoles s¨®n a la cua, per¨° la primera en aquest grup ¨¦s Barcelona. En l¡¯¨¤mbit europeu, les tres primeres s¨®n sempre Par¨ªs, Londres i Brussel¡¤les. Despr¨¦s continua havent-hi moltes ciutats per davant de Barcelona: Viena, Roma, Mil¨¤, Frankfurt, Berl¨ªn.

P. Aquestes llistes haurien de ser p¨²bliques?

¡°Hi ha una hist¨¨ria per part del Ministeri de l¡¯Interior, ¨¦s desproporcionat¡±

R. No, es pot crear una alarma excessiva i innecess¨¤ria.

P. Exagerem amb el problema del terrorisme?

R. Hi ha una hist¨¨ria per part del Ministeri de l¡¯Interior, ¨¦s desproporcionat. No crec que haguem d¡¯estar en el nivell 4 d¡¯alerta, amb el nivell 3 en tindr¨ªem m¨¦s que prou. Cal estar-hi a sobre, per¨° aqu¨ª no ha passat res des de fa 11 anys.

P. La policia t¨¦ un mapa real del que passa?

R. El 2004 no en tenien ni idea, avui dia se sap for?a cosa, tenen una xarxa important de confidents. Per¨° hi ha una hiperactivitat de les forces de seguretat que no es correspon amb el nivell d¡¯amena?a. Espanya, fins al novembre de l¡¯any passat, era on m¨¦s operacions antiterroristes s¡¯havien dut a terme.

P. Com ens afecta la guerra entre cossos policials?

R. L¡¯he vista en alguns llocs, com en l¡¯operaci¨® Caronte [els Mossos van acusar la Policia Nacional d¡¯haver avisat uns presumptes terroristes]. M¡¯he trobat amb un parell de policies que consideren que perqu¨¨ fos efica? hauria d¡¯haver-hi nom¨¦s un cos de seguretat per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat. A m¨¦s, hi ha el CNI, amb el qual et topes constantment quan parles amb els musulmans amb certa representaci¨®; tots et parlen del CNI, des de Girona fins a Algesires.

P. Com es materialitzen aquestes tensions policials?

R. T¡¯expliquen que no hi ha intercanvis de dades per vies oficials, ni a Barcelona ni al CITCO [Centre d¡¯Intel¡¤lig¨¨ncia contra el Terrorisme i el Crim Organitzat] perqu¨¨ els Mossos no poden accedir a la base de dades. Quan volen informaci¨®, es truquen entre ells, es demanen favors entre amics.

P. Des d¡¯Espanya, qu¨¨ podem fer per prevenir la radicalitzaci¨®?

R. Fomentar l¡¯educaci¨® dels musulmans. El qui ¨¦s educat no es radicalitza amb la mateixa facilitat. Cal fomentar un islam europeu o un islam espanyol. Creure¡¯s que els musulmans passin per seminaris, que tinguin una formaci¨® acreditada per l¡¯Estat i per una instituci¨® religiosa; posar fi a l¡¯islam de les pot¨¨ncies estrangeres, com l¡¯Ar¨¤bia Saudita, i tamb¨¦ en certa mesura el Marroc.