Anna Gabriel no apel¡¤la a res irreal

Les paraules d¡¯Anna Gabriel han causat un gran impacte a les xarxes i mitjans de comunicaci¨®. Exactament, la diputada de la CUP va dir ahir dimecres que veu ¡°molt pobre¡± el model de fam¨ªlia nuclear i prefereix ¡°formar part d¡¯un grup que decideix tenir fills en col¡¤lectiu¡±. I va sentenciar: ¡°Em satisfaria tenir fills en grup, en col¡¤lectiu¡±. Suposo que a hores d¡¯ara ja tots sabreu alguna cosa sobre aquest tema. Com sempre que hi ha una pol¨¨mica d¡¯aquestes caracter¨ªstiques, surt tamb¨¦ una oportunitat per parlar de temes clau per construir la societat que volem. Les cures haurien d¡¯estar m¨¦s sovint en el centre del debat i mai cal desaprofitar l¡¯ocasi¨® per parlar-ne.

La paraula fam¨ªlia a l¡¯Occident capitalista ¨¦s sin¨°nim de fam¨ªlia nuclear (mare, pare i fills biol¨°gics que viuen sota un mateix sostre) i no ¨¦s ni m¨¦s ni menys que una construcci¨® hist¨°rica i social que, de fet, t¨¦ pocs segles de vida. El concepte de fam¨ªlia actual es crea, com tantes altres coses, a partir de la industrialitzaci¨®. Va sorgir probablement arran de l¡¯arribada massiva de poblaci¨® a les ciutats, la generalitzaci¨® de la feina a la f¨¤brica i la demanda per part dels sindicats d¡¯un salari familiar, segons el qual un home (mascle, s¡¯ent¨¦n) hauria de guanyar prou diners per mantenir la fam¨ªlia. Es va decidir aleshores que com a fam¨ªlia s¡¯entendria pare, mare i fills.

El resultat final va ser que de mica en mica es va crear una idea concreta de com havia de ser una fam¨ªlia, quin era el model desitjable i ¡°natural¡±. Un model que ha traspassat classes socials i fronteres, en qu¨¨ el pare treballava fora de casa i controlava des de fora la feina que feia la dona a casa. El cap de fam¨ªlia, en poques paraules. A ella se li va reservar la feina a l¡¯interior de la casa, l¡¯atenci¨® al marit i la cura dels fills. Ella va ser l¡¯¡°¨¤ngel de la llar¡±, una figura que continua fent espertenecs esfere?dors.

Tot i aix¨ª, avui dia la realitat ¨¦s bastant m¨¦s heterog¨¨nia. Si ens fixem en el nostre entorn m¨¦s immediat ens costa trobar una fam¨ªlia nuclear en condicions: mares solteres, parelles amb fills de diferents matrimonis, fills que passen gaireb¨¦ tot el dia amb els avis... Si obrim una mica m¨¦s el visor encara i anem m¨¦s enll¨¤ de la societat occidental, veurem que, de fet, som gaireb¨¦ l¡¯excepci¨®: tenim fam¨ªlies pol¨ªgames, extenses, d¡¯altres en qu¨¨ homes i dones viuen separats, etc.

En altres paraules, Anna Gabriel no apel¡¤la a res irreal. Ni tan sols lluny¨¤. Molta gent est¨¤ intentant, amb treballs, fer alguna cosa diferent. D¡¯opcions n¡¯hi ha tantes com grups humans. Per posar un exemple bastant diferent del nostre, veiem com en els Na, un grup cultural pr¨°xim a l¡¯¨¤rea tibetana, la fam¨ªlia la constitueixen ¨²nicament les dones i els fills. Significativament, sembla que en la seva llengua no existeix cap paraula per referir-se a pare.

Si en comptes d¡¯anar-nos-en lluny viatgem al passat, descobrim que, per exemple, a la nostra ¨¤rea mediterr¨¤nia, en ¨¨poca grecoromana, les dones i els homes vivien en espais totalment separats i els nens eren criats a les estances de les dones. La comunitat de crian?a era, altra vegada, en femen¨ª. ?s a dir, les possibilitats hi s¨®n, totes amb mancances, per¨° tamb¨¦ amb possibilitats.

La fam¨ªlia nuclear es va construir com un complement ideal d¡¯un model econ¨°mic i cultural ple d¡¯imperfeccions, per dir-ho suaument. Aix¨ª que em sembla l¨°gic i normal que molts estiguin intentant buscar alternatives que els facin m¨¦s feli?os. Qualsevol demanda en aquest sentit no nom¨¦s em sembla leg¨ªtima, sin¨® interessant.

En tot cas, el que em sembla m¨¦s important per tenir en compte ¨¦s que sigui quin sigui el model passa inevitablement per assumir responsabilitats. No ens enganyem; alg¨² haur¨¤ de continuar despertant-se a les tres del mat¨ª per calmar un plor, alg¨² haur¨¤ de canviar el bolquer d¡¯aquesta persona gran. Tenir cura dels altres, en totes les societats, en tots els models coneguts, sempre comporta un cert grau de sacrifici, i aix¨° s¨ª que ¨¦s universal.

?s c¨¨lebre la frase que diu que ¡°per cuidar un infant cal una tribu sencera¡±. ?s important fer-la nostra si volem avan?ar, perqu¨¨ no hi ha cap altra manera de criar dignament que en comunitat. Per¨° la comunitat comen?a en cadascun de nosaltres. Un dels grans problemes del nostre model ¨¦s que ha destru?t les xarxes de suport i ens ha tornat tremendament insensibles a les necessitats de la persona que tenim al costat.

La construcci¨® d¡¯aquesta tribu, d¡¯aquesta xarxa d¡¯atenci¨®, parteix, en primer lloc, d¡¯una profunda an¨¤lisi de nosaltres mateixos. Hem de pensar qu¨¨ estem fent exactament per alleugerir de la c¨¤rrega de cures excessives tanta gent, tantes dones que les assumeixen perqu¨¨ no tenen altre remei. Animo el qui vulgui subvertir aquests desequilibris que comenci per petits gestos com comprometre¡¯s a estar una vegada a la setmana amb el seu nebot o anar a buscar l¡¯avi a la resid¨¨ncia els caps de setmana perqu¨¨ dormi a casa. O simplement anar a casa de l¡¯amiga que acaba de parir amb t¨¤pers per a tota la setmana. Perqu¨¨ aix¨° tamb¨¦ ¨¦s crian?a cooperativa.

Cira Crespo, historiadora, autora de 'Maternalias. De la historia de la maternidad'.