Bons, dolents i viceversa

Per negociar un tema complex, conv¨¦ posar-se a la pell de l¡¯altre, per preveure¡¯n els moviments i per comprendre¡¯n les raons. Un exercici recomanable tamb¨¦ per abordar la crisi institucional entre Catalunya i Espanya i que, n¡¯estic segur, adquirir¨¤ altre cop protagonisme amb la campanya electoral. Per a l¡¯independentisme, el tractament del ¡°problema catal¨¤¡± per part de certs mitjans, institucions i persones rellevants de Madrid (el Madrid concepte; no la capital o els madrilenys) alimenta la tesi que a Espanya no hi ha soluci¨®. Rendici¨® o res. Espanya no ens estima. Momificaci¨® de la Constituci¨® i visi¨® r¨ªgida de la realitat.

?s presumible pensar, veient les coses des de l¡¯altre angle, que la majoria de no-catalans (amb excepci¨® potser del Pa¨ªs Basc i amb menys incid¨¨ncia de les Balears i Val¨¨ncia) no entenen que es pugui plantejar la independ¨¨ncia de Catalunya com a possibilitat, per¨° tampoc no comprenen les reivindicacions compartides per molts no-sobiranistes. Existeix una altra naci¨® que l¡¯espanyola? Qu¨¨ m¨¦s volen els catalans?

El franquisme no va inventar, per¨° s¨ª que va refor?ar, la idea de la uniformitat d¡¯Espanya ¡ªm¨¦s que la unitat¡ª, basada en una concepci¨® pol¨ªtica i cultural que agafa Castella com a referent, encoratjada des de l¡¯¡°aparell de l¡¯Estat¡±. ?ltimament, s¨¨ries com Isabel o Emperador Carlos han ofert una perspectiva peculiar de la hist¨°ria. I sense immutar-se, Mariano Rajoy diu que Espanya ¨¦s la naci¨® m¨¦s antiga d¡¯Europa o que existeix des de fa 2000 anys. Al conjunt d¡¯espanyols se¡¯ls ha explicat la hist¨°ria i la realitat peninsular de manera fragmentada, parcial i, en el cas que ens ocupa, s¡¯ha escamotejat la vitalitat de la llengua i la cultura catalanes. Un exemple: durant la transici¨®, Adolfo Su¨¢rez, admirat pel seu reformisme, va desencadenar una pol¨¨mica quan va q¨¹estionar l¡¯¨²s del catal¨¤ a les matem¨¤tiques. Per¨° el centralisme no ¨¦s nom¨¦s cultural. Avui t¨¦ a veure tamb¨¦ amb l¡¯acumulaci¨® de poder en centres de decisi¨® que comparteixen sectors econ¨°mics i elits funcionarials de l¡¯Estat, una alian?a, per entendre¡¯ns, entre la llotja del Bernab¨¦u i la Brigada Aranzadi.

Ignorar la dimensi¨® hisp¨¤nica de Catalunya no t¨¦ sentit, per¨° tampoc obviar l¡¯Espanya plural

A l¡¯altra banda, altres simplificacions: voler reduir una guerra amb una clara dimensi¨® hisp¨¤nica com la de Successi¨® a una ¡°guerra d¡¯alliberament nacional¡±, i convertir el 1714 en el quil¨°metre zero de l¡¯independentisme. O la vig¨¨ncia d¡¯un discurs que beu del nacionalisme rom¨¤ntic i el seu raonament cultural i ideol¨°gic; la institucionalitzaci¨® de les presses; ignorar q¨¹estions ¨°bvies sobre el car¨¤cter democr¨¤tic d¡¯Espanya, el respecte a la legalitat i el context europeu. O la m¨ªstica del voluntarisme, la pretesa superioritat moral de l¡¯independentisme i l¡¯abandonament del paper transformador del catalanisme.

Ignorar la dimensi¨® hisp¨¤nica de Catalunya no t¨¦ sentit, per¨° tampoc obviar l¡¯Espanya plural. Sobren t¨°pics, com la igualtat. Alguns confonen diversitat amb desigualtat. L¡¯apel¡¤laci¨® a la unitat i igualtat de tots els espanyols reiteradament repetida adquireix sovint caires nord-coreans, quan resulta que Espanya (que, per cert, viu d¡¯esquena a Portugal) ¨¦s un complex entramat de lleng¨¹es, cultures, mestissatges, vaivens hist¨°rics, m¨¦s enll¨¤ de t¨ªmides singularitats. La pel¡¤l¨ªcula Ocho apellidos catalanes exposa, a base de sal gruixuda, la realitat de quatre lleng¨¹es parlades a Espanya i trets de tres de les seves nacionalitats: Euskadi, Catalunya i Andalusia. Aix¨ª s¡¯autoreconeixen en els seus estatuts, com Gal¨ªcia, Arag¨®, Val¨¨ncia i les Balears. La lectura dels pre¨¤mbuls estatutaris ¨¦s molt il¡¤lustrativa.

Sembla clar que la majoria de catalans que no opten per la independ¨¨ncia i aposten per resoldre els problemes en el marc constitucional (i reformat) consideren que Catalunya ha de poder encaixar en una Espanya diferent. Que els reconegui la identitat nacional, llengua, cultura, hist¨°ria, dret... Per¨° hi ha reivindicacions m¨¦s prosaiques sobre finan?ament o infraestructures. La situaci¨® de la xarxa de rodalies de Barcelona, en comparaci¨® amb Madrid i amb les inversions milion¨¤ries en trens d¡¯alta velocitat d¡¯escassa rendibilitat, abona la idea, lamentablement, del centre extractiu. Davant l¡¯¡°Espanya ens roba¡± s¡¯articula un altre discurs que consisteix a afirmar que Espanya ¡ªtots els espanyols¡ª ¨¦s qui paga la factura catalana. Ni una cosa ni l¡¯altra.

Uns diran que en moltes coses ¡ªeducaci¨®, sanitat, habitatge, pol¨ªtica cultural, prioritats socials¡ª Catalunya no fa b¨¦ els deures. I els altres, que qualsevol llei nova (proc¨¦s a part) acabar¨¤ al Constitucional. I tots haurien de dir que ¨¦s urgent con¨¨ixer-se millor i parlar m¨¦s. De tot i sense por, superant una arrog¨¤ncia m¨²tua que es retroalimenta.

Rafael Pradas, periodista.