El mite de la fidelitat a la llengua

Un dels moments que em van deixar m¨¦s desconcertat del debat que dijous passat el programa Punt Cat va dedicar a la llengua catalana va ser un v¨ªdeo sobre l¡¯evoluci¨® del catal¨¤ i el castell¨¤ a la ciutat de Barcelona, basat segons el presentador en un article d¡¯un dels tertulians, el socioling¨¹ista Xavier Vila, en el qual es feia una el¡¤lipsi d¡¯uns 200 anys ¡ªdes del 1714 fins a l¡¯inici del segle XX¡ª que ens escamotejava la part m¨¦s interessant de la hist¨°ria recent de la llengua. Aquella que sovint es reserva per a l¡¯idealisme m¨¤gic: la llengua catalana, contra tota l¨°gica i de manera ¨²nica, ha sobreviscut a l¡¯abassegadora din¨¤mica centr¨ªpeta dels estats.

El fet, indubtable, sempre ha generat una perplexitat que ha buscat explicacions en la noci¨® de fidelitat a la llengua, per la qual la poblaci¨® catalana s¡¯hauria mantingut emocionalment lligada a un idioma del tot desprestigiat ¡ªel catal¨¤ en els segles XVIII i XIX¡ª alhora que rebutjava una de les lleng¨¹es m¨¦s potents del m¨®n, o b¨¦ s¡¯hi avenia per imposici¨®. I d¡¯aqu¨ª no hem sortit, de tal manera que, avui, continuem comptant amb aquesta fidelitat com el principal actiu per projectar la llengua cap al futur. ¡°La llengua ser¨¤ el que vulguin els parlants que sigui¡±, o ¡°El catal¨¤ no morir¨¤ si els seus parlants no ho volen¡± ja s¨®n frases habituals d¡¯aquesta l¨ªnia de discurs.

No hi ha sigut tothom fidel, al catal¨¤. Sabem que el proc¨¦s d¡¯introducci¨® del castell¨¤ a Catalunya t¨¦ a veure amb l¡¯acomodament de les elits catalanes a uns usos ling¨¹¨ªstics desiguals, els quals van desembocar en el que coneixem com digl¨°ssia. B¨¦ podem interpretar que aquests processos van ser deguts a les armes, o b¨¦ podem, per qu¨¨ no, parlar de la tra?ci¨® interior que suposa que el segment de poblaci¨® amb m¨¦s recursos i m¨¦s preparat abraci amb conniv¨¨ncia i un cert fervor una llengua i una cultura altres. Per¨° aix¨° no canvia el fet que l¡¯aven? del castell¨¤ a Catalunya, almenys fins a l¡¯eclosi¨® del catalanisme pol¨ªtic al darrer quart del segle XIX, t¨¦ en els catalans m¨¦s influents uns agra?ts comparses.

Denunciava Josep Pau Ballot el 1815: ¡°Ha arribat a tal grau i exc¨¦s lo avorriment d¡¯alguns a la nostra llengua, que fins han desitjat fer perdre lo ¨²s i exercici d¡¯ella¡±. I deia Joaquim Rubi¨® i Ors el 1841: ¡°Lo catal¨¤ ¨¦s dol? a pesar de les paraules ex¨°tiques que s¡¯han introdu?t en ell i de lo molt que s¡¯ha corromput per nostre deixament i abandono¡±. I quan m¨¦s avan?ada era la digl¨°ssia, Mil¨¤ i Fontanals sembla resignar-se a relegar el catal¨¤ a un reducte simb¨°lic. Ho deia en la inauguraci¨® dels Jocs Florals restaurats, el 1859: ¡°Amb un entusiasme barrejat d¡¯un poc de tristesa, li donam aqu¨ª a aquesta llengua una festa, li dedicam un filial record, li guardam almenys un refugi¡±. El catal¨¤ ja no servia per a res i els prohoms de l¡¯¨¨poca es conformaven amb un certamen po¨¨tic.

Per¨° sabem tamb¨¦ que la truita es gira a la segona meitat del segle XIX, i no tant per una q¨¹esti¨® de fidelitat com per les condicions socioecon¨°miques que propicia un dels processos m¨¦s importants de la hist¨°ria recent: la revoluci¨® industrial, quan Barcelona rep un excedent de poblaci¨® rural que dispara la seva demografia. La ciutat passa de 100.000 habitants el 1825 a mig mili¨® el 1900, tota una revoluci¨® migrat¨°ria protagonitzada sobretot per catalanoparlants monoling¨¹es, molt d¡¯ells valencianoparlants, i per una testimonial immigraci¨® aragonesa. Barcelona no mant¨¦ la llengua catalana perqu¨¨ hi sigui fidel, sin¨® per una regeneraci¨® ling¨¹¨ªstica fenomenal que modifica les condicions socials de la llengua com no s¡¯ha vist mai.

Ens conv¨¦ doncs un canvi de relat. Qualsevol plantejament de futur que fem sobre la llengua ha de passat per l¡¯an¨¤lisi dels fets que ens han dut fins aqu¨ª, sobretot pel que fa al paper que hi han tingut les diferents classes socials, en lloc de lliurar-nos, perplexos, a explicacions esquitxades de romanticisme.