Enric Sard¨¤: ¡°L¡¯independentisme ¨¦s una reacci¨®, no ¨¦s una acci¨®¡±

¡°Jo s¨®c un funcionari de l¡¯Estat, del servei exterior de l¡¯Estat. Un professional que fa 37 anys que est¨¤?guardando esta garita¡±. Enric Sard¨¤ Valls (Barcelona, 1952), un diplom¨¤tic cosmopolita i experimentat, ¨¦s el c¨°nsol general d¡¯Espanya a Washington, DC. La seva demarcaci¨® inclou, a m¨¦s de la capital dels Estats Units, els estats de Maryland, Virg¨ªnia, Virg¨ªnia Occidental i Carolina del Nord.

Sard¨¤ Valls viu a prop de Dupont Circle, un dels barris m¨¦s vibrants de Washington. La casa ¨¦s un petit museu, plena d¡¯obres d¡¯art i bibelots que ha acumulat al llarg de la seva carrera per quatre continents. La col¡¤lecci¨® ¨¦s, en certa manera, un autoretrat del diplom¨¤tic: les d¨¨ries i les passions; l¡¯art i la vida.

Un dels quadres, obra del seu germ¨¤, el pintor Jordi Sard¨¤ Valls, ¨¦s el dibuix d¡¯un home despullat amb una maleta, un barret i un llibre. ¡°Va ser el regal pel meu primer casament. Al cap d¡¯un temps vaig pensar: ¡®El meu germ¨¤ ha fet l¡¯al¡¤legoria d¡¯un diplom¨¤tic¡¯. Perqu¨¨ el diplom¨¤tic est¨¤ en pilotes. Va de lloc en lloc. Perd els amics, les fam¨ªlies i arriba a la jubilaci¨® que no t¨¦ connexions. L¡¯¨²nic que li queda ¨¦s la cultura i els viatges, els trasllats¡±.

PREGUNTA.?Quan i per qu¨¨ va entrar a la carrera diplom¨¤tica?

RESPOSTA.?Provinc d¡¯una fam¨ªlia de la burgesia t¨¨xtil catalana. El m¨®n empresarial no m'atreia en absolut. Gr¨¤cies a D¨¦u, vaig rebre una educaci¨® cosmopolita, i quan era jovenet ja parlava tres o quatre idiomes i tenia amics a Europa i als Estats Units. Quan tenia 22 anys estava acabant la carrera de lletres i vaig decidir dedicar-me a la diplom¨¤cia. Era l¡¯any 1975. Vaig arribar a Madrid vint dies abans de la mort del dictador per preparar l¡¯escola diplom¨¤tica. Consistia en un examen d¡¯ingr¨¦s a l¡¯escola, dos anys a l¡¯escola i un altre any per preparar l¡¯oposici¨® definitiva per a la qual el 50% era la mitjana de la nota obtinguda en els dos anys d¡¯escola diplom¨¤tica. En aquesta mitjana comptava una mem¨°ria, que era una mena de treball de final de carrera. A mi em va tocar fer-la sobre el contenci¨®s de Belize. Me la va dirigir el subdirector general de Centream¨¨rica i el Carib, l¡¯ambaixador Yago Pico de Coa?a, tot un senyor, ja jubilat, que va acabar la carrera a Viena. Un gran diplom¨¤tic.

P.?Com ha canviat la diplom¨¤cia espanyola des d¡¯aquella ¨¨poca?

R.?La diplom¨¤cia espanyola va canviar totalment l¡¯any 86, amb l¡¯entrada al Mercat Com¨² i a l'OTAN. Per¨° les bases de la pol¨ªtica exterior espanyola segueixen sent les mateixes. El nord d¡¯?frica, l'Am¨¨rica Llatina i la Uni¨® Europea. Aix¨° ha canviat molt poc. Cap als anys noranta i el canvi de segle hi ha l¡¯obertura a l'Extrem Orient i l'?sia Central, que encara est¨¤ in corso, i despr¨¦s l¡¯entrada en escena de l¡¯Ag¨¨ncia de Cooperaci¨® Internacional, que fa 25 anys va inaugurar una nova etapa en la pres¨¨ncia espanyola al m¨®n. En l¡¯aspecte pr¨¤ctic de la professi¨®, cal esmentar que s¡¯ha tornat perillosa. Molts companys destinats a pa?sos dif¨ªcils es juguen literalment la vida cada dia.

P.?Per qu¨¨ hi tan pocs catalans al servei diplom¨¤tic espanyol?

R.?Crec que ¨¦s una q¨¹esti¨® sociol¨°gica. Catalunya sempre ha mirat m¨¦s cap a la ind¨²stria. No hi havia tradici¨® funcionarial. Catalunya est¨¤ basada en la ind¨²stria familiar, el comer?, el port, la proximitat a Fran?a i It¨¤lia, al Mediterrani. En canvi, a Madrid, els diplom¨¤tics primer eren arist¨°crates: eren enviats del Rei que s¡¯havien de pagar les seves ambaixades, i aix¨° augmentava el seu prestigi. Despr¨¦s de la revoluci¨® industrial va comen?ar a haver-hi gent de la noblesa que es va lligar amb l¡¯aristocr¨¤cia industrial. Era normal tenir al servei diplom¨¤tic fam¨ªlies que venien d¡¯abans de la Guerra Civil: havien estat diplom¨¤tics, i un o dos fills seguien aquesta tradici¨®. A la carrera diplom¨¤tica s¡¯hi accedia per oposici¨®, com a notari, advocat de l¡¯Estat, lletrat de les Corts. ?s clar, abans era molt minorit¨¤ria: Espanya tenia molt poques ambaixades. Ara en tenim 130. Quan vaig comen?ar n'eren 50 o 60. Els catalans som pocs. D'ambaixadors nom¨¦s n¡¯hi ha tres, de les 130 ambaixades. A Andorra, el senyor Montobbio. A Irlanda, el senyor Rodr¨ªguez Coso, i a Berna, el senyor Bernat de Sicart. I n¡¯hi ha una altra, a Finl¨¤ndia, que est¨¤ en funcions, com molts altres, pendents que hi hagi un nou govern: Maria Dolors Figa L¨®pez Palop. De Madrid, no en tinc les xifres exactes, per¨° n'hi deuen haver, nascuts o amb resid¨¨ncia oficial a Madrid, un m¨ªnim de 50.

P.?Ha trobat obstacles a la seva carrera per ser catal¨¤?

R.?No ho crec. No. Mai he tingut cap obstacle.

P.?Com observa des de Washington el proc¨¦s pol¨ªtic que ha viscut Catalunya en els ¨²ltims quatre o cinc anys?

R.??s dif¨ªcil contestar aquesta pregunta. Ho observo amb preocupaci¨®: m¡¯adono cada dia que Catalunya necessita anar de la m¨¤ d¡¯Espanya. Per si sola no t¨¦ el pes ni la influ¨¨ncia, ni la pr¨¤ctica ni els contactes ni el know how per anar en solitari. Per comen?ar: parteixo de la base que Catalunya ¨¦s part d¡¯Espanya. No concebo una Catalunya independent. Concebo, s¨ª, una Catalunya dins d¡¯Espanya amb un encaix diferent del que t¨¦ ara. ?s una cosa que tothom est¨¤ d¡¯acord que s¡¯ha de canviar: no crec ser original per mencionar-ho. Evidentment, he ofert la meva vida professional a favor del servei exterior espanyol i em sento profundament espanyol. I profundament catal¨¤.

P.?Quan li pregunten als Estats Units qu¨¨ passa a Catalunya, qu¨¨ respon?

R.?Dic que ¨¦s una q¨¹esti¨® de l¡¯ambaixada i que han de preguntar-ho a l¡¯ambaixada. No m¡¯agrada ficar-me en aquestes q¨¹estions. Jo aqu¨ª s¨®c el c¨°nsol i no tinc funci¨® pol¨ªtica. Tinc representaci¨® administrativa. S¨®c molt respectu¨®s amb les compet¨¨ncies. No m¡¯agrada ficar-me en un terreny que no em correspon.

P.?Com a ciutad¨¤, ¨¦s molt actiu a les xarxes socials.

R.?S¨®c actiu a les xarxes socials, per¨° no hi tracto aquests temes.

P.?A vegades fa comentaris a les xarxes sobre aquests temes. Per exemple, fa un mes va comentar a Facebook un article publicat a EL PA?S, de Jordi Borja, titulat "Sense rumb ni dest¨ª". L¡¯article deia: ¡°L¡¯animositat contra Catalunya contribueix a crear un ambient propici a la ruptura. El problema no ¨¦s Catalunya, sin¨® Espanya, que no ¨¦s capa? de proposar un projecte atractiu per a tothom¡±. Va comentar: ¡°Como catal¨¢n y espa?ol que desea seguir si¨¦ndolo comparto este art¨ªculo, en mi humilde opini¨®n cargado de raz¨®n¡±. Per qu¨¨ est¨¤ d¡¯acord amb aquesta opini¨®?

R.??s una opini¨® enormement compartida. No em considero gens original per pensar d¡¯aquesta manera. Tota persona amb sentit com¨² s¡¯adona que el tema catal¨¤ est¨¤ propiciat sobretot per una falta de tacte en el management, en la gesti¨® de la relaci¨® amb Catalunya. Per¨° aix¨° ¨¦s a tots els nivells, no nom¨¦s en el pol¨ªtic. Llegeixo aquest mat¨ª que el senyor Casilla [porter del Real Madrid] es volia expressar en catal¨¤ [en unes declaracions a la premsa despr¨¦s d¡¯un partit], per¨° el mateix club li ha dit que no ho fes. Parteixo de la base que el catal¨¤ ¨¦s una llengua tan espanyola com el castell¨¤. Aleshores, per qu¨¨ fan sentir als catalans que parlem una llengua estrangera? A la Transici¨® no va ser possible corregir-ho, per¨° ¨¦s una assignatura pendent important¨ªssima, i ja seria hora que aix¨° es reconegu¨¦s. Hi ha un gran desconeixement de la q¨¹esti¨® catalana a la resta d¡¯Espanya. ?s un tema que genera moltes passions i en el qual es diuen moltes bestieses. Ja sabem que la ignor¨¤ncia a vegades ¨¦s un terreny molt f¨¨rtil per plantar segons quines llavors. Em considero totalment espanyol. Dec a Espanya la meva carrera diplom¨¤tica, i la meva realitzaci¨® personal. La meva vida ha estat al servei de l¡¯Estat, representant l¡¯Estat, independentment de q¨¹estions pol¨ªtiques, perqu¨¨ mai m¡¯he volgut casar amb ning¨². S¨®c una persona independent: s¨®c un servidor de l¡¯Estat, no d¡¯un Govern. Perqu¨¨ vegis que jo sento el meu pa¨ªs, que ¨¦s Espanya, d¡¯una manera particularment intensa: tindr¨¦ l¡¯honor de jurar bandera el 2 de juny a bord del Juan Sebasti¨¢n Elcano. No vaig fer la mili: no m¡¯hi van voler per curt de vista. Ara tinc l¡¯oportunitat de fer-ho perqu¨¨ ve el Juan Sebasti¨¢n Elcano aqu¨ª, i tinguem present que si un dia Catalunya fos atacada l¡¯Ex¨¨rcit que ens trauria les castanyes del foc seria l¡¯Ex¨¨rcit espanyol.

P.?Ha dit que la q¨¹esti¨® de la llengua ha quedat pendent¡­

R.?No estic parlant de la llengua catalana nom¨¦s, sin¨® de totes les lleng¨¹es espanyoles. Per exemple: veiem que arreu del territori su¨ªs els bitllets su?ssos estan escrits en franc¨¨s, alemany, itali¨¤ i retorom¨¤nic. Per qu¨¨ no pot ser aix¨ª en el cas d¡¯Espanya? S¨®n lleng¨¹es espanyoles i totes haurien de tenir la igualtat, perqu¨¨ tots som iguals davant la llei. Si els espanyols parlem diverses lleng¨¹es, ¨¦s normal que totes siguin iguals, encara que n¡¯hi hagi una, la castellana, que sigui la comuna per a tots. Per¨° aix¨° no ha de ser motiu perqu¨¨ els altres estiguin en peu d¡¯igualtat segons els principis que inspiren una democr¨¤cia d¡¯Estat de dret.

P.?Al Canad¨¤, els diplom¨¤tics i alts funcionaris necessiten saber franc¨¨s i angl¨¨s.

R.?Per¨° el franc¨¨s ha estat anys i anys la llengua oficial de la diplom¨¤cia. A nosaltres, fins fa quatre dies, ens demanaven parlar franc¨¨s per ingressar en la carrera diplom¨¤tica. O sigui: ¨¦s normal que als canadencs els demanin parlar angl¨¨s i franc¨¨s. Per¨° un diplom¨¤tic espanyol no ha de saber necess¨¤riament catal¨¤. Si en sap, tant mieux.

P.?No seria una bona idea que en sabessin, tenint en compte que representen un pa¨ªs pluriling¨¹e?

R.?No. La q¨¹esti¨® no ¨¦s tant d¡¯ensenyament com de reconeixement. Haur¨ªem de ser constitucionalment iguals, i despr¨¦s la gent far¨¤ el que vulgui. Per¨° crec que no ¨¦s bo que a l¡¯Espanya del 2016 s¡¯enfoqui encara la q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica com fa 150 anys. ?s absurd. A veure si passem p¨¤gina i s¡¯aplica el sentit com¨². Si Catalunya ¨¦s un poble ib¨¨ric, igual que Navarra, Cant¨¤bria, Gal¨ªcia, etc¨¨tera, doncs les lleng¨¹es s¡¯han de respectar i tenir el mateix nivell oficial, o reconegut, que el castell¨¤, que per circumst¨¤ncies hist¨°riques s¡¯ha imposat a les altres. Estic b¨¤sicament d¡¯acord amb aquest article. L¡¯altra reflexi¨®: jo he viscut a Madrid, i que et recordin cont¨ªnuament que tens accent catal¨¤ resulta particularment irritant. Sense parlar dels boicots, les recollides de firmes, aquestes expressions de rebuig i de catalanof¨°bia. S¨®n coses que als catalans ens fereixen molt¨ªssim, i no ho entenem.

P.?L¡¯ha viscuda, la catalanof¨°bia en la carrera diplom¨¤tica?

R.?En la diplom¨¤cia no he viscut mai f¨°bia de res. Ni homof¨°bia ni catalanof¨°bia. En absolut. On s¨ª que l¡¯he pogut notar, a vegades, ¨¦s en certs ambients. Totes les col¨°nies s¨®n el reflex de la societat espanyola. Hi ha sectors que s¨®n de tend¨¨ncies m¨¦s conservadores, i en aquests sectors noto un cert rebuig pel fet de ser gai i una certa animadversi¨®. No entenen el fet catal¨¤. S¡¯enfoca d¡¯una manera equivocada: si per resoldre el problema apliques premisses equivocades la soluci¨® obligat¨°riament ¨¦s falsa, err¨°nia. ?s el que ha de canviar a Espanya perqu¨¨ Catalunya sigui dins d¡¯Espanya. Jo vull que Catalunya segueixi dins d¡¯Espanya i per aix¨° ha de canviar el clima que ha imperat fins ara. Catalunya ha passat del rock bottom d¡¯independentistes, que ¨¦s indissoluble, a tenir-ne gaireb¨¦ la meitat. ?s evident que la causa no es troba a Catalunya. L¡¯independentisme ¨¦s una reacci¨®, no ¨¦s una acci¨®: ¨¦s una reacci¨® a una pol¨ªtica equivocada que s¡¯arrossega des de fa moltes d¨¨cades.

P.?Qu¨¨ hauria de canviar? Vost¨¨ ha parlat de la llengua. Digui'm altres coses que creu que Espanya hauria de fer perqu¨¨ Catalunya se sent¨ªs c¨°moda.

R.??s un assumpte molt complex. S¡¯haurien de fer moltes coses, aix¨° ¨¦s evident. Per comen?ar, treure aquesta ret¨°rica anticatalana que trobes a tot arreu. La ret¨°rica anticatalana que fa mal, en el sentit de la uni¨® d¡¯Espanya, ¨¦s la ret¨°rica de les xarxes socials i de certa premsa. No ¨¦s al Govern. Jo crec que el Govern ¨¦s espectador de tot aix¨°. Aqu¨ª hi ha una cosa, aquella cosa tan espanyola que ¨¦s yo no voy a ser menos. El tema de l'AVE n'¨¦s un exemple. Ens hem carregat d¡¯estacions de l¡¯AVE, que s¨®n in¨²tils, que costen un rony¨® i on no puja ni baixa ning¨². La q¨¹esti¨® del yo no voy a ser menos ¨¦s tremenda en el nostre pa¨ªs i ho ha enredat tot. ?s evident que el fet que en un motor de l¡¯economia com Catalunya no s¡¯hagin fet certes infraestructures com s¡¯havien de fer, ha comptat en la desafecci¨® de Catalunya. O el tema del transport p¨²blic a Barcelona, que ¨¦s un esc¨¤ndol i que no s¡¯ha arreglat. I tants altres: el tema del corredor mediterrani, que no s¡¯ha fet. Hi ha tantes coses que han perjudicat Catalunya i Espanya perqu¨¨, ¨¦s clar, un corredor mediterrani hauria generat molta m¨¦s riquesa que no pas un AVE que ning¨² agafa, amb tota la meva consideraci¨® per la gent que vol tenir l¡¯AVE tamb¨¦. Per¨° ¨¦s necessari un ordre de prioritats. ?s clar, la pol¨ªtica ¨¦s la pol¨ªtica. La pol¨ªtica ¨¦s una cosa i la realitat n'¨¦s una altra. Una cosa ¨¦s el que s¡¯hauria de fer i una altra el que es fa, que ¨¦s el producte de la pol¨ªtica, d¡¯un joc d¡¯interessos i d¡¯aliances i d¡¯equilibris. Has de fer concessions aqu¨ª i all¨¤, i es prometen unes coses que despr¨¦s s¡¯han de complir.

P. Creu que un refer¨¨ndum seria una soluci¨® al contenci¨®s?

R.?Jo crec que ja s'ha arribat a un punt que seria una cosa que arribaria ja morta, un refer¨¨ndum. Un refer¨¨ndum s¡¯hauria hagut de fer quan ho van proposar, i l¡¯hauria guanyat el no d¡¯una manera absolutament palm¨¤ria. Aquesta ¨¦s la meva opini¨®, i ara, amb tots aquests no reiterats a tot, han aconseguit que hi hagi un Parlament a Catalunya amb majoria independentista. O sigui que jo, la veritat, amb tots els respectes, crec que s¡¯hauria pogut fer millor, perqu¨¨ si hi hagu¨¦s hagut un refer¨¨ndum en el seu dia, que hi havia mecanismes constitucionals segons el senyor Roca Junyent, pare de la Constituci¨®, per fer-ho, doncs aix¨° s¡¯hauria fet i aqu¨ª paz y despu¨¦s gloria. Amb la q¨¹esti¨® del refer¨¨ndum, dient no?s¡¯ha fet un pasticcio total, que ha donat com a resultat el Parlament que tenim ara, amb tots els respectes al Parlament. Jo hi insisteixo: l¡¯independentisme ¨¦s una reacci¨®, no ¨¦s una acci¨®, i es desinflaria d¡¯una manera molt notable si canvi¨¦s el discurs imperant en tot sentit, en la premsa, l'opini¨® p¨²blica, i que el catal¨¤ sent¨ªs que se l¡¯aprecia i se¡¯l valora. El catal¨¤ encara pateix el clix¨¦ del venedor de porters autom¨¤tics de La escopeta nacional. Aquell clix¨¦ ¨¦s el que ha quedat dins de l¡¯inconscient de molta gent. ?bviament era una cosa in chiave giocosa, per¨° s¡¯ha convertit en un estereotip i aix¨° no ¨¦s bo.

P. Si li oferissin un c¨¤rrec al servei diplom¨¤tic catal¨¤ que s¡¯est¨¤ posant en marxa com a estructura d¡¯aquest futur Estat, acceptaria?

R. Home, jo per poder acceptar un enc¨¤rrec d¡¯un servei diplom¨¤tic catal¨¤, Catalunya hauria de ser independent. Com que ara no ho ¨¦s, crec que contestar aquesta pregunta no t¨¦ cap sentit.?