Gr¨¨cia amb dignitat

El 9 de maig passat vam celebrar el Dia d¡¯Europa, coincidint amb la hist¨°rica declaraci¨® del ministre franc¨¨s d¡¯Afers Exteriors Robert Schuman a Par¨ªs el 9 de maig de 1950. Anys postb¨¨l¡¤lics en qu¨¨ la idea d¡¯unitat i cooperaci¨® entre els pa?sos d¡¯Europa era imprescindible per mantenir la pau i la prosperitat del continent.

Ens hem de preguntar si 66 anys despr¨¦s podem parlar d¡¯una Europa unida, cohesionada i solid¨¤ria. Evidentment s¡¯ha avan?at i el projecte de la unitat europea ja no t¨¦ marxa enrere. Per¨° les pol¨ªtiques austericides que ha dissenyat i imposat la UE com a ¨²nica sortida per superar la crisi han obert una bretxa de desconfian?a amb la ciutadania.

L¡¯exemple m¨¦s paradigm¨¤tic ¨¦s el de Gr¨¨cia, que, des del 2010, ¨¦s v¨ªctima d¡¯uns programes d¡¯ajust que han provocat unes dures retallades en tots els ¨¤mbits i han sumit en la pobresa moltes capes de la societat. ?s incomprensible la insolid¨¤ria tossuderia dels dirigents europeus (amb el ministre alemany Wolfgang Sch?uble al capdavant) de voler posar fi al deute grec a base d¡¯ajustos i retallades. Com si Gr¨¨cia fos una pot¨¨ncia capa? de trencar tot el sistema europeu, quan nom¨¦s representa el 2% del PIB de la UE.

Despr¨¦s de tres ajustos (l¡¯¨²ltim en el per¨ªode 2015-2018) cal preguntar-se on han anat a parar tots els diners deixats a Gr¨¨cia. Els ultraliberals creuen que han servit per pal¡¤liar el d¨¨ficit pressupostari. La realitat, segons els estudis de Mouzakis i Bortz, ¨¦s que un 54% dels diners han anat a parar als creditors en forma de reemborsaments i interessos, un 25% a la recapitalitzaci¨® dels bancs i un 15% a creditors del sector privat. Nom¨¦s el 6% que queda ha anat a parar a les arques de l¡¯Estat grec. Aquestes xifres ens demostren que l¡¯objectiu de la troica no era rellan?ar l¡¯economia grega, sin¨® pagar el deute dels bancs alemanys, francesos i grecs.

Malgrat la criminal llosa imposada per la troica, el Govern d¡¯esquerres de Tsipras est¨¤ treballant i aconseguint aven?os socials i de lluita contra la corrupci¨®. En el programa de govern ¡°Darrere dels n¨²meros hi ha persones¡± es mostren els aven?os en salut (cobertura de totes les persones independentment de l¡¯estatus legal, s¡¯incentiva la contractaci¨® de personal m¨¨dic en zones poc poblades), en pensions (es mantenen les pensions prim¨¤ries i complement¨¤ries, es racionalitza el sistema per fer-lo sostenible: s¡¯ha passat de 325 plans de pensions diferents a 11) i la lluita contra una elit de banquers, propietaris de mitjans de comunicaci¨® i pol¨ªtics que tenen una xarxa de suborns i corrupci¨® que llasta la modernitzaci¨®. La vella oligarquia que no deixa avan?ar el pa¨ªs.

El Govern de Syriza treballa en dues l¨ªnies: d¡¯una banda, acceptar els ajustos imposats perqu¨¨ li arribin diners frescos per¨° sense posar en perill les necessitats b¨¤siques de la ciutadania i, d¡¯una altra, fer les reformes necess¨¤ries en els ¨¤mbits dels mitjans de comunicaci¨®, drets civils, salut i lluita contra la corrupci¨® en una visi¨® a llarg termini reformant les estructures gregues, velles i corruptes, per unes de modernes, democr¨¤tiques i participatives. I tot aix¨° amb la pressi¨® afegida de gestionar l¡¯arribada de milers de refugiats que xoquen amb les barreres imposades per la insolidaritat europea.

Tothom sap que l¡¯¨²nica sortida a la crisi grega ¨¦s la condonaci¨® de part del deute. Els membres de l¡¯eurozona tenen l¡¯obligaci¨®, ja que aix¨ª es va acordar en l¡¯¨²ltim ajust, de presentar un programa real que vagi en aquesta l¨ªnia.

El m¨¦s assenyat seria un sistema mixt que combin¨¦s treure un percentatge important del deute i allargar els venciments de pagament fins al 2060-2070 i uns tipus d¡¯inter¨¨s que no sobrepassessin el 2%. Tamb¨¦ es podrien retornar a Gr¨¨cia els beneficis que obtenen els diferents estats de la zona euro i l¡¯FMI per la compra dels fons grecs.

En definitiva, els grecs tenen un Govern d¡¯esquerres que intenta salvaguardar les l¨ªnies b¨¤siques de l¡¯Estat del benestar i posar les bases d¡¯un Estat modern. La UE, si vol mantenir els principis fundacionals, ha de deixar d¡¯extorsionar els grecs i renegociar el deute per deixar-los viure.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d¡¯Hist¨°ria.