Padrins il¡¤lustres per a una capella laica de T¨¤pies

Poques vegades coincideixen un bon nombre de directors de museus en un mateix acte. Un dels ¨²ltims cops va ser al desembre quan la Fundaci¨® T¨¤pies va celebrar els seus 25 anys, un acte en qu¨¨ molts dels responsables de centres culturals de Barcelona (alcaldessa inclosa), van ajudar a apagar les veles d'un enorme past¨ªs. Ahir, coincidint tamb¨¦ amb la celebraci¨® del quart de segle de l'inici de la Universitat Pompeu Fabra, es van reunir fins a vuit directors de centre i museus: Pepe Serra, MNAC; Rosa Maria Malet, Fundaci¨® Mir¨®; Xavier Antich, Fundaci¨® T¨¤pies; Bernardo Laniado-Romero, Museo Picasso; Vicen? Villatoro, CCCB; Jaume Reus, Arts Santa M¨®nica; Carles Guerra, Virreina; i fins i tot Miguel Zugaza, director del Museu del Prado vingut des de Madrid. Tots ¡ªvan faltar Manuel Borja Villel del Reina Sofia i Ferran Barenblit, del Macba, que tamb¨¦ estaven convidats¡ª van apadrinar l'engegada d'un recorregut pel patrimoni art¨ªstic i monumental de la UPF. ¡°Volem fer de la universitat un lloc transparent i penetrable, perqu¨¨ deixi de ser una ciutadella fortificada i inexpugnable¡±, van explicar Jaume Casals i Javier Aparicio, rector i delegat de Cultura de la UPF respectivament, moments abans de rebre els il¡¤lustres convidats.

Des de fa un quart de segle aquesta universitat ¡ªque fa una setmana va ocupar el primer lloc en rendiment despr¨¦s d'analitzar 20 universitats espanyoles¡ª ha reunit un important patrimoni art¨ªstic. Com les 25 obres pict¨°riques que han creat d'altres artistes per a cadascun dels cursos. Des de Barcel¨® fins a Liechtenstein, fins a Chillida, Amat, Guinovart, R¨¤fols-Casamada o T¨¤pies, entre d'altres. A aquestes obres, se'ls ha de sumar l'escultura Cantata de Susana Solano, Escala de l'entesa de Alfonso Alzamora i Memorial democr¨¤tic, una caixa de vidre circular creada per MBM Arquitectes que homenatja professors represaliats pel franquisme, com Pompeu Fabra, que d¨®na nom a la instituci¨®.

Una dels senyals d'identitat de la UPF ha estat ocupar edificis en des¨²s despr¨¦s de la seva rehabilitaci¨®. Com les imponents casernes de Jaume I i Roger de Ll¨²ria situats al Parc de la Ciutadella i en l'impressionant Dip¨°sit de les Aig¨¹es que va projectar Josep Fontser¨¦ el 1874 amb l'ajuda d'un jove Antoni Gaud¨ª, que va fer el c¨¤lcul est¨¤tic del conjunt. El dip¨°sit, un laberint amb arcs de 14 metres d'altura, que planteja un espectacular joc visual va ser creat a imitaci¨® de la piscina romana de Mirabile de Bocoli a prop de N¨¤pols i va n¨¦ixer per proveir d'aigua la cascada monumental del parc. Despr¨¦s va ser magatzem dels bombers, arxiu del palau de just¨ªcia i seu d'entitats que acollien indigents, malalts mentals i orfes. Des del 1999, despr¨¦s de comprar-lo la UPF, acull la seva Biblioteca General, i s'ha convertit en una aut¨¨ntica catedral dels llibres (300.000 volums), on centenars d'estudiants preparen les seves assignatures cada curs.

La cirereta del recorregut anomenat UPF Art Track, que es va presentar coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, ¨¦s l'anomenada Sala de Reflexi¨® de T¨¤pies, una aut¨¨ntica capella laica, que l'artista va fer per enc¨¤rrec d'EnricArgullol , primer rector de la UPF, el 1993. L'espai ¡ªde 500 metres c¨²bics, situat en una cripta il¡¤luminada de forma zenital¡ª i la seva presentaci¨® tenen molt de religi¨®s. Com en un ritu inici¨¤tic el visitant recorre tres sales. En la primera s'exhibeix un llen? de T¨¤pies enfrontat amb un altre de Antoni Saura, a m¨¦s d'una pantalla situada sobre un cavallet on es mostren digitalment les altres 23 obres.

¡®Sancta Sanct¨®rum¡¯

La sala, feta per enc¨¤rrec en 1993, podr¨¤ visitar-se dins de la UPF Art Track

Despr¨¦s de veure un v¨ªdeo sobre el proc¨¦s condensat de creaci¨® de T¨¤pies, s'accedeix al sancta sanct¨®rum: la sala on s'exposa el D¨ªptic de la Campana (de cinc metres) i l'escultura Serp i plat. T¨¤pies va disposar una vintena de cadires penjades d'una de les parets de formig¨®, va realitzar els esgrafiats i els dibuixos de la porta d'acc¨¦s. En justificar la seva obra va escriure: ¡°En uns moments tan dominats per les cultures de la distracci¨® i del negoci, quan fins i tot alguns museus es passen als bulliciosos i sovint tan alienants espectacles de masses, crec molt significatiu que des del m¨®n universitari recordem la necessitat d'uns espais de silenci i de reflexi¨® amb els quals l'art intensament pot exercir les seves funcions m¨¦s nobles i segur que m¨¦s ¨²tils als ciutadans¡±. Ahir, vuit directors de museus de Barcelona i Madrid van veure l'obra i van llegir el seu manifest. A partir d'ara (per 5 euros) tothom podr¨¤ fer-ho.