Llull i els lul¡¤listes, tots folls

Amb motiu dels set-cents anys de la mort de Ramon Llull han aparegut diverses publicacions d¡¯aquest home piet¨®s, savi, ultracristi¨¤, apolog¨¨tic, antibel¡¤licista, coneixedor de diverses lleng¨¹es sem¨ªtiques i rom¨¤niques, visitador de les universitats de Montpeller i de Par¨ªs, mai format amb suficient institutio, viatger, poeta de coses terrenals fins als 32 anys, visionari i somiatruites, obsessiu... per¨°, al capdavall, la primera persona d¡¯Europa que va fer servir la llengua vulgar o vernacla (en el seu cas, el catal¨¤) per escriure teologia i filosofia, molt abans que el tan acreditat, per aquesta i altres raons, Monsieur Des Cartes.

Entre aquestes publicacions, esmentem el Llibre de les b¨¨sties (que segueix el model de faula moralitzant tan divulgat a l¡¯edat mitjana), part substantiva del Llibre de meravelles, editat a Sembra, Barcanova, Proa i Bromera; l¡¯edici¨® facs¨ªmil del primicer Llibre d¡¯Evast e Blaquerna ¡ªque s¡¯hauria hagut d¡¯editar com a Blanquerna, que ¨¦s com est¨¤ escrit en aquesta edici¨®, amb titlla de nasal sobre la a¡ª i l¡¯assaig Ramon Llull essencial: Retrat d¡¯un pare d¡¯Europa (sic), a c¨¤rrec de Pere Villalba. El primer ha estat editat per Joan Santanach i Su?ol, Universitat de Barcelona (UB), 2016, i el segon per Librosdevanguardia, tamb¨¦ a Barcelona, 2016.

El facs¨ªmil s¡¯ha fabricat ¡ªcosa gens dif¨ªcil; nom¨¦s cal digitalitzar el llibre i reimprimir-lo¡ª a partir de l¡¯edici¨® valenciana de 1521, impulsada pel prevere i lul¡¤lista Joan Bonllavi ¡ªjueu d¡¯origen, jo diria, pel cognom, com tots els Bonastre, Bonfill i Bonhome¡ª, i impr¨¨s a Val¨¨ncia, a la casa de ¡°mestre Johan Joffr¨¦, estampador¡±. Cont¨¦, com ¨¦s sabut, el fam¨®s Llibre d¡¯amic e amat, un dels m¨¦s importants de tota la m¨ªstica de la baixa edat mitjana. Porta un pr¨°leg ben escrit, del mateix Santanach, que fa anys que es dedica a estudiar Llull. ?s llibre nom¨¦s recomanable per a col¡¤leccionistes, devots de Llull i persones a qui no cansi llegir la lletra g¨°tica, amb un interlineat esp¨¨s que demostra que el paper, al XVI, encara devia ser molt car. Qui ja tingui el facs¨ªmil de la cr¨°nica del rei en Jaume, tamb¨¦ editat per la UB, xalar¨¤ amb aquesta nova exposici¨® p¨²blica d¡¯un llibre del fons de la nostra universitat, riqu¨ªssim.

Pel que fa al llibre de Villalba, es pot recomanar amb vivesa a qualsevol lector. El pensament de Llull ¨¦s relativament complex, per b¨¦ que el seu estil encara podria donar moltes lli?ons a tots els aprenents d¡¯escriptor que hi ha al pa¨ªs, molts dels quals coneixen el l¨¨xic catal¨¤ ¡ªque ve a ser el de Llull¡ª, per¨° naufraguen en el domini de la sintaxi, i m¨¦s encara de la pros¨°dia, cosa que no li passa mai al nascut a Palma de Mallorca el 1232. ?s un llibre am¨¨, en qu¨¨ l¡¯autor explica ¡ªamb una llengua de vegades m¨¦s arcaica que la de Llull mateix¡ª l¡¯abec¨¦ de la vida i l¡¯obra del beat, amb rigor, d¡¯una manera ordenada i sense oblidar res de substancial. Llibres com aquest fan falta en un pa¨ªs en qu¨¨ els scholars escriuen sobre Llull disquisicions feixugues, incomprensibles pel com¨²: sembla que els savis universitaris sempre hagin d¡¯agafar la ploma per ¨¦pater els seus col¡¤legues, en lloc de projectar arreu les nostres m¨¦s altes i velles valors liter¨¤ries.

Llull no va entrar en el terreny de la teologia i la filosofia fins despr¨¦s dels famosos somnis i visions als 32 anys, tamb¨¦ despr¨¦s d¡¯haver portat una vida luxosa ¡ªels seus pares eren gent d¡¯upa, propietaris a la ciutat de Barcelona i benefactors de Jaume I¡ª, luxuriosa i amb m¨¦s d¡¯una luxaci¨® a causa del pen¨²ltim adjectiu. Va deixar muller i fillada, i va comen?ar a practicar una triple vida de purificaci¨®, d¡¯apolog¨¨tica i d¡¯escriptura, deixant enrere una s¨¨rie de composicions que mai no s¡¯han vist, de car¨¤cter trobadoresc, com esqueia a una persona culta del seu temps ¡ªencara es trobarien traces d¡¯aquesta influ¨¨ncia en Jordi de Sant Jordi, al XV!

Va escriure molt, sempre amb un prop¨°sit que es troba als ant¨ªpodes de l¡¯esperit de les croades bel¡¤licoses. Va fundar una mena d¡¯Escola d¡¯Idiomes de la Generalitat, en qu¨¨, abans que succe¨ªs a les universitats medievals, s¡¯estudiava l¡¯hebreu, el llat¨ª i l¡¯¨¤rab: els dos ¨²ltims els va dominar, com el catal¨¤, i amb aquestes lleng¨¹es va dir tot el que va voler: una llarga s¨¨rie de tractats sobre teologia, coneixement, educaci¨® i altres q¨¹estions, pels quals va ser denominat ¡°Ramon lo foll¡±, o ¡°l¡¯il¡¤luminat¡±, a causa del manlleu de la l¨°gica d¡¯Algatzell i d¡¯un sistema de signes parent dels que feia servir la c¨¤bala judaica: tota una ars, una t¨¨cnica per al coneixement total, que va fer les del¨ªcies de Leibniz i m¨¦s tard de Borges. Per aquesta manera de procedir, l¡¯Esgl¨¦sia mai no li ha professat gran devoci¨®. Li la professen, aix¨° s¨ª, des de la seva mort o poc despr¨¦s, un reguitzell d¡¯il¡¤luminats d¡¯arreu del m¨®n, alemanys en especial, tocats pel geni o la mania.