El saltamart¨ª de Dal¨ª

El cap de setmana passat, es va celebrar el Festival de Literatura Internacional Breu (FLIB) a Val¨¨ncia, organitzat per l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana. El s¨ªmbol era un saltamart¨ª, potser perqu¨¨ bota d¡¯un lloc a un altre i ¨¦s de curta volada, i perqu¨¨ recorda el nom d¡¯aquell personatge de l¡¯abella Maia. Un s¨ªmbol com qualsevol altre, per¨° que donava al programa una nota de simpatia. Els saltamartins (o serracames, que diem a l¡¯horta) s¨®n uns animals que desperten una certa tendresa i benvolen?a: el seu mecanisme d¡¯escapada, amb aquelles potes serrades, ¨¦s tan primari que sempre mou algun somriure. ?s clar que la simpatia s¡¯esgota quan aquest es converteix en plaga devastadora (la de la llagosta, per exemple), i es transforma en maledicci¨® b¨ªblica. Per¨° aix¨° s¨®n figues d¡¯un altre paner. Siga com siga, aquell saltamart¨ª del FLIB havia estat mal dibuixat, i el dissenyador li havia posat tan sols quatre potes. Quan li ho vaig fer saber a N¨²ria Cadenes, ¨¤nima embolicadora del FLIB, em va preguntar quantes potes tenia, confirmant la meua temen?a.

En el festival vaig repartir un article de Juan Jos¨¦ Mill¨¢s titulat El modelo. En ell, Mill¨¢s obligava els seus alumnes d¡¯un taller de literatura creativa a descriure un escarabat. Evidentment, els estudiants de seguida protestaren, doncs ho trobaven un exercici est¨¨ril, que no aportava res, que no condu?a enlloc. Alguns consideraven aquella bestiola repugnant, i els incomodava la sola idea d¡¯haver de fixar-se en ella. Per¨° Mill¨¢s, que estima els escarabats i en col¡¤lecciona fotografies, d¡¯escarabats, argu?a que ¡°nadar quiz¨¢ sea aburrido, pero si pretendes participar en unas olimpiadas no te quedar¨¢ m¨¢s remedio que hacerlo: entrenar todo el d¨ªa, de un lado a otro de la piscina¡±. Descriure aquell escarabat ¨¦s com ¡°entrenar¡±, com ¡°desenvolupar musculatura¡±, un esfor? necessari per a algun dia aconseguir batre un r¨¨cord i potser guanyar una medalla. Descriure aquell escarabat ¨¦s, al capdavall, l¡¯ess¨¨ncia d¡¯escriure.

Evidentment, all¨° no va satisfer els seus estudiants, que preferien escriure sobre qualsevol tema d¡¯actualitat, dient el que els venia de gust. I, tanmateix, quanta ra¨® tenia Mill¨¢s! Si Albrecht D¨¹rer, que ¨¦s qui millor ha pintat un escarabat en la hist¨°ria de l¡¯art (busqueu el seu Lucanus cervus), haguera vist aquest saltamart¨ª del FLIB, hauria tingut la certesa que aquell dibuixant mai no s¡¯havia posat seriosament a observar un insecte. I a pintar-lo com Mill¨¢s volia que descrigueren els seus alumnes l¡¯escarabat. Amb tota l¡¯¨¤nima i atenci¨® cap als prodigis insospitats de la naturalesa. Cal dir que tampoc Salvador Dal¨ª s¡¯hi va fixar massa, i en El gran masturbador tamb¨¦ va caure en l¡¯error de pintar un grotesc saltamart¨ª amb quatre potes. En fi, s¨®n coses que passen. Per¨° tots els insectes s¨®n hex¨¤podes: a?¨° ¨¦s, tenen sis potes. I amb quatre all¨° no ¨¦s un saltamart¨ª, sin¨® una altra cosa. I molt lletja.