¡°La gran Barcelona desequilibraria el pa¨ªs¡±

Patr¨ªcia Gabancho (Buenos Aires, 1952) ¨¦s una de les cronistes de Barcelona m¨¦s singulars. Ha consolidat un estil propi, entre el reporterisme i l'opini¨® contundent, que suscita el debat i alhora et permet gaudir d'una bona escriptura. Gabancho ¨¦s sobretot coneguda pel seu independentisme militant, per aix¨° pot sorprendre el seu domini de la idiosincr¨¤sia ve?nal i sobretot com utilitza la provocaci¨® en q¨¹estions metropolitanes. Gabancho va publicar el gener del 2015 a EL PA?S un article que em va atraure de manera especial, concebut per provocar i per rumiar. Gabancho descrivia un passeig pels espais del F¨°rum de les Cultures, un desert de formig¨® que a mi em resulta depriment per¨° a ella, en canvi, li suggeria una reflexi¨® metaf¨ªsica: ¡°El F¨°rum m'encanta perqu¨¨ no s'hi pot comprar res, no hi ha res: ets tu sol davant del m¨®n i d'un paisatge ins¨°lit. M'agrada que en una ciutat tan densa hi hagi un espai aix¨ª, i que no sigui un parc¡±.

Gabancho ens convoca al carrer del Clot, just al darrere de la Farinera. Volia mostrar-nos les cases de dues plantes que fa 175 anys que s¨®n all¨¤, d'arquitectura bella i harmonitzada amb el conjunt. Gabancho volia destacar dos edificis d'habitatges propers, de les primeres d¨¨cades del segle XX, que tamb¨¦ s'integren perfectament en l'urbanisme de l'¨¤rea, i sobretot volia contrastar-ho amb el desori arquitect¨°nic i d'estils, competint per quin ¨¦s m¨¦s horror¨®s, que a escassos 100 metres domina l'avinguda Meridiana. Gabancho es mira des de la dist¨¤ncia les obres de la pla?a de les Gl¨°ries i especifica la principal ra¨® per la qual considera que el projecte per urbanitzar aquest espai no reeixir¨¤: ¡°Una pla?a ¨¦s un espai dispers i sense ¨¤nima si no t¨¦ un per¨ªmetre clar, uns l¨ªmits precisos¡±.

Gabancho ha publicat aquest any el llibre Caminar Barcelona?(Columna), 21 recorreguts per con¨¨ixer la ciutat per¨° sobretot per gaudir observant-la. Cada retrat que em fa d'un barri sembla vinculat a una llarga passejada. Del F¨°rum salta a Diagonal Mar i al seu extens Parc del Maresme. Tamb¨¦ li agrada, precisament, per all¨° que ella admet que l'ha convertit en un projecte fracassat: perqu¨¨ no hi ha vida. ¡°Edificacions d'altes torres, un gran espai verd i un centre comercial ¨¦s un model que no ¨¦s tradicional nostre, ¨¦s d'Am¨¨rica. A m¨¦s, Diagonal Mar t¨¦ el problema que els ve?ns dels pisos socials que hi ha encara no hi fan vida. Crec que el campus universitari del Bes¨°s activar¨¤ la zona. Els estudiants tendeixen a ocupar l'espai, no s¨®n t¨ªmids¡±.

Gabancho no es mossega la llengua. Les seves opinions s¨®n contundents i cr¨ªtiques amb la nova esquerra que domina la ciutat. Hi ha un moment durant l'entrevista que fins i tot em demana que deixem de parlar del govern municipal perqu¨¨ ja ha repartit prou garrotades. ¡°L'actual Ajuntament sembla que sigui una regidoria de Nou Barris, perqu¨¨ ¨¦s el que coneixen. No tenen una comprensi¨® global de la ciutat i de la seva evoluci¨®¡±, diu Gabancho. Aquesta incomprensi¨® de la complexitat de Barcelona tamb¨¦ es detecta en la mem¨°ria hist¨°rica, segons Gabancho: ¡°Quan parlen de mem¨°ria, parlen nom¨¦s de la guerra i de la Rep¨²blica. I una ciutat d'on ha de fugir un poeta com Josep Maria de Sagarra, no ¨¦s la meva ciutat¡±.

Convertir Barcelona en un poble

Li brolla un punt de cinisme a l'hora de parlar de les propostes alternatives de sostenibilitat i localisme: ¡°Si seguim la l¨ªnia de l'Ajuntament, convertirem Barcelona en un poble. El senyor que ven els productes del seu hortet, les mares que porten el nen penjant d'un sac i li donen de mamar a tot arreu... Aquesta vida de poble no ¨¦s la ciutat; la ciutat ¨¦s trepidant, ¨¦s Barcelona connectant-se amb Nova York o Hong Kong¡±. Li pregunto pels processos participatius, si s¨®n tamb¨¦ un exemple d'aquesta involuci¨® cap al poble que ella critica: ¡°La capacitat de decisi¨® de la participaci¨® ciutadana ¨¦s falsa; tu pots parlar i opinar per¨° qui decideix ¨¦s l'Ajuntament, com succe?a abans¡±. Considera que hi ha convocat¨°ries per preguntar a la ciutadania que no s¨®n necess¨¤ries, per¨° en destaca el cas del pla de turisme: ¡°Ja es van organitzar f¨°rums de consulta sobre turisme la legislatura anterior, jo hi vaig participar. Les conclusions i les valoracions s¨®n les mateixes, no cal que es torni a fer¡±.

A difer¨¨ncia del que exposava Xavier Theros en aquesta s¨¨rie ¨Csegons ell, a Barcelona, a partir dels Jocs Ol¨ªmpics, s'ha imposat el relat burg¨¨s en detriment del passat obrer¨C, Gabancho assegura que fins fa poc ¡°la tradici¨® d'una dial¨¨ctica obrera-burgesa estava ben resolta¡±. El problema, segons l'escriptora catalanoargentina, ¨¦s que ¡°aquesta complexitat funcionava i ara no perqu¨¨ les respostes han vingut de fora. S'estan copiant models exteriors quan Barcelona ja tenia els seus propis models¡±.

El patrimoni cultural de la burgesia barcelonina, ¡°de la classe dirigent¡±, diu Gabancho, ¨¦s enorme i en part per aix¨° proliferen multitud de petits museus: ¡°El patrimoni art¨ªstic ¨¦s enorme i est¨¤ dispers. Probablement perqu¨¨ no s'ha pogut ordenar en fundacions. Per¨° la principal ra¨® de no tenir museus potents ¨¦s el centralisme de l'Estat¡±. Tamb¨¦ hi ha exemples d'una estrat¨¨gia poc concreta. Gabancho considera que el Macba podria rutllar millor si hagu¨¦s decidit millor entre ser un centre expositiu de tesi o de col¡¤lecci¨®. Tenint en compte que la causa nacional ¨¦s el tema preferit de Gabancho, li demano per les estad¨ªstiques de visites del Museu d'Hist¨°ria de Catalunya (MHC), un dels menys concorreguts de Barcelona: ¡°L'MHC ¨¦s divulgatiu, aquesta mena de museu ¨¦s a totes les ciutats. La q¨¹esti¨® ¨¦s si volen que sigui un museu divulgatiu, per a visites escolars, o un museu de reflexi¨®. Compaginar les dues finalitats ¨¦s dif¨ªcil¡±.

Gabancho ¨¦s vicepresidenta de l'Ateneu Barcelon¨¨s. Joan de Sagarra va exposar en aquesta s¨¨rie la seva aversi¨® al posicionament de l'Ateneu a favor del proc¨¦s independentista. Sagarra va confirmar que fa anys que va deixar de ser soci de l'Ateneu per¨° que, en les circumst¨¤ncies actuals, tampoc en seria. Gabancho replica que ¡°no trobem a faltar Sagarra¡± i defensa que l'Ateneu ¨¦s molt m¨¦s que la independ¨¨ncia, ¡°¨¦s una casa de creativitat, una comunitat creativa¡±.

No competir pel m¨®n llat¨ª

Gabancho es va establir a Barcelona el 1974 per¨° mant¨¦ un fort lligam amb el seu pa¨ªs d'origen. Aix¨° podria fer creure que ¨¦s partid¨¤ria de prioritzar els lligams amb el m¨®n llatinoameric¨¤, per¨° el seu parer ¨¦s el contrari: ¡°Als llatinoamericans que viuen a Barcelona sovint els fa nosa que es facin tantes coses en catal¨¤. Barcelona no ha de competir amb Madrid en capitalitat de Llatinoam¨¨rica¡±. Gabancho coincideix amb les posicions d'Artur Mas que esgrimeixen que Catalunya ¨Ci m¨¦s concretament Barcelona¨C s'ha d'emmirallar en el nord d'Europa: ¡°L'enfocament ha de ser cap al nord. ?s la capital del nord al sud. Barcelona ha de tenir exig¨¨ncia n¨°rdica amb esperit mediterrani¡±. Barcelona va ser durant la d¨¨cada dels seixanta i dels setanta un centre cabdal de la cultura llatinoamericana. Tot i aix¨°, Gabancho insisteix que ¡°Barcelona no ha estat mai capital del m¨®n llatinoameric¨¤, ni ha de competir per ser-ho¡±.

Un altre enfocament que Gabancho troba erroni ¨¦s la recuperaci¨® per part del govern d'Ada Colau del projecte d'una Gran Barcelona, d'un ens unificador dels municipis de l'¨¤rea metropolitana: ¡°La gr¨¤cia ¨¦s que tenim centres potents i la gran Barcelona desequilibraria la capacitat de compet¨¨ncia entre les ciutats. La gran Barcelona desequilibraria el pa¨ªs. Actualment ja existeix una coordinaci¨® de serveis i de planificaci¨®. Unificar ¨¦s perdre la difer¨¨ncia, sigui dels llums p¨²blics o dels serveis. A mi m'agrada la difer¨¨ncia¡±. Gabancho aposta per l'Hospitalet com el futur referent d'innovaci¨® i creixement, per¨° avisa que ¡°per aconseguir-ho no han de dependre d'atraure gent que no pot viure a Barcelona. Han d'apostar per la seva gent. Tenen prou vida per fer-ho¡±.

Acabem l'entrevista repassant la tradici¨® barcelonina dels moviments ve?nals que han aconseguit aturar o modificar projectes municipals. Explico a Gabancho que la periodista Clara Blanchar una vegada em va comentar que Barcelona tenia un seguit de ciutadans jubilats que eren els principals instigadors de moltes de les causes ve?nals. Gabancho conclou que aix¨° no ¨¦s nou: ¡°Fa uns anys es va intentar convertir aquests jubilats en agents c¨ªvics, fins i tot vestint-los amb una armilla. Per¨° no va acabar de funcionar perqu¨¨ amb l'armilla i el c¨¤rrec perden espontane?tat i es tornen insuportables¡±.