¡°En el fons, el periodisme ¨¦s ¨²til per entretenir durant l¡¯esmorzar¡±

Josep Maria Cadena (Barcelona, 1935) ¨¦s periodista. Acaba de rebre el Premi Ofici que atorga el Col¡¤legi de Periodistes de Catalunya, que reposa al costat del guard¨® Gat Perich en una prestatgeria de casa, on rep, gener¨®s, al costat de la seva dona. Recorda que tamb¨¦ li van atorgar la Creu de Sant Jordi (1995), per la possible supressi¨® de la qual mostra un cert ressentiment: arribat el cas, li garanteix una esquela. Mentre s¡¯asseu, fa broma amb l¡¯an¨¨cdota dels toreros que esperaven contractes als bars: ¡°Aqu¨ª em t¨¦ vost¨¨, a disposici¨® de les empreses. Com un torero dolent¡±, diu oferint-se per a la xerrada.

Pregunta. Vost¨¨ va ser f¨¤cil per a les empreses?

Resposta. Sempre, fins que em trobaven dif¨ªcil, una q¨¹esti¨® de temps. Jo era lamentablement molt treballador, per¨° quan volien que escriv¨ªs amb el meu nom segons quines coses, ten¨ªem problemes. Escrivia editorials i preguntava: a favor o en contra? Llavors signava el diari. No signar informacions ¨¦s un subterfugi. Cap diari es ven per qui l¡¯escriu. Quan et fan fora d¡¯un diari, la gent s¡¯oblida de tu, i segueix comprant aquest diari. M¡¯he trobat amb molts companys als quals els ha passat. Les cap?aleres estan per sobre del periodista com la marca del bon vi. Dius: ¡°M¡¯agrada el Rioja¡±, per¨° quin Rioja?

P. Per¨° el bon periodista no crea escola?

R. El busca la professi¨®, el p¨²blic no, aquest nom¨¦s busca el diari. He vist targetes de visita en la qual es llegia ¡°subscriptor de La Vanguardia¡±, i en catal¨¤, perqu¨¨ esclar, era La Vanguardia Espa?ola. El p¨²blic t¨¦ dret a oblidar-te. El periodista est¨¤ cada vegada m¨¦s sotm¨¨s al principi del diari. Per¨° el periodisme segueix tenint ra¨® de ser. Explicar les coses sembla f¨¤cil, per¨° no ho ¨¦s. N¡¯hi ha hagut molts que creien que eren Garc¨ªa M¨¢rquez, i no. N¡¯hi hauria prou amb posar subjecte, verb i objecte directe, que s¡¯entengu¨¦s la frase seria suficient... En el fons, aix¨° nostre ¨¦s per acompanyar l¡¯entrep¨¤ i la cervesa, per entretenir en l¡¯esmorzar. I sembla f¨¤cil, per¨° no ho ¨¦s. ?s com defensar-se davant el jutge o curar una malaltia: home, hauries d¡¯estudiar una mica per fer-ho b¨¦.

P. Ser periodista sempre va ser m¨¦s mal vist...

R. Perqu¨¨ el periodista, af¨ª al r¨¨gim, mentia: ¡°Menteixes m¨¦s que la Gaceta¡±, deien. [*****]No ¨¦s f¨¤cil explicar-se en llibertat. Abans i ara, els diaris estan sotmesos. Les pressions existien i existeixen. El periodisme cultural, per exemple, no s¡¯exercia quan vaig comen?ar: hi havia massa pressions. Recordo Horacio Saez Guerrero, de La Vanguardia, explicant a la facultat que li van prendre la cr¨ªtica perqu¨¨ deia que hi havia pel¡¤l¨ªcules dolentes. Era habitual que amenacessin de retirar la cartellera i els anuncis... Per¨° aix¨° passava i [*****]continua passant amb la Damm i El Corte Ingl¨¦s, en tots els diaris i totes les televisions...

P. Pensava que la mala fama dels periodistes era per la seva tirada a la vida nocturna.

R. No, hi ha molta llegenda. An¨¤vem al Heidelberg, o a La Lluna, sop¨¤vem alguna cosa, coneix¨ªem gent i compart¨ªem informaci¨®. Sempre he estat a favor de reunions de periodistes.

P. Diuen que abans es bevia, es fumava i es fornicava molt m¨¦s a les redaccions...

R. No s¡¯ho cregui. Recordo en un diari que una vegada em va venir una redactora. ¡°Senyor Cadena, li he de explicar una cosa: visc en pecat amb el redactor Fulanet¡±. I li vaig dir: ¡°B¨¦, si s¨®n vost¨¨s feli?os...¡±.

P. Aquest ofici d¨®na diners?

R. Hi ha hagut ¨¨poques. Hi va haver un boom, com el de totxo, als vuitanta i noranta. N¡¯hi deu haver que es van fer rics amb el periodisme; jo no. Sempre he pensat que havia de viure del sou, sense m¨¦s. He tingut fam¨ªlia, he criat fills, he comprat llibres i no s¨¦ conduir, ni tinc cotxe... Per¨° vaig viure sempre del periodisme. Un dia, al Diario de Barcelona, em va arribar un sobre amb diners i vaig anar al despatx del director amb la intenci¨® de saber de qui venia i de tornar-lo. Era de la casa. ¡°?s que vost¨¨ no cobra molt¡±, em va dir. ¡°A les seves mans est¨¤ apujar-me el sou¡±, li vaig contestar.

P. Per qu¨¨ diu que ¡°lamentablement¡± ha treballat molt?

R. Perqu¨¨ els meus caps sempre m¡¯han encarregat tot el que han volgut i m¨¦s. Fins i tot companyes, m¡¯han encarregat! S¨ª, s¨ª. Un dia em van dir: ¡°Et posem una secci¨® amb dues noies; si tu les aguantes, no les fem fora¡±.

P. Les van fer fora?

R. No. Per fer all¨°, servien.

P. Sempre va tenir fama de ser bon company. Llegenda?

R. No ho s¨¦, per¨° a mi em van ajudar molt i vaig tractar d¡¯ajudar. El pare dels Mart¨ªnez Reverte, Jes¨²s Mar¨ªa Mart¨ªnez Tessier, a l¡¯ag¨¨ncia EFE, era un senyor que em va ajudar quan jo era un desgraciadet. Sempre m¡¯ha preocupat molt que el company no es pogu¨¦s pagar l¡¯enterrament o anar al metge. No em va preocupar mai el que escrivia i treia profit d¡¯un cap de setmana aqu¨ª o un dinar all¨¤. El que t¨¦ problemes s¨ª, i he conegut gent amb problemes. N¡¯hi va haver un a El Correo Catal¨¢n que, per treure¡¯s un sobresou, s¡¯encarregava del gel de la nevera de la redacci¨®: el comprava al seu barri perqu¨¨ era m¨¦s barat i el portava embolicat en paper de diari, amb una corda. Un dia el va parar la policia al tramvia: creien que duia un artefacte, per¨° nom¨¦s es guanyava un sobresou. Tamb¨¦ feia de comercial d¡¯enterraments a terminis, i un dia de Nadal va tenir la mala sort de trucar a la porta d¡¯un company d¡¯El Correo... La gent reia, per¨° a mi em feia mal. Pobre home, era organista i es va equivocar: volia ser periodista.

P. Vost¨¨ va fer cr¨ªtica d¡¯art i va ser molt gener¨®s. Per qu¨¨?

P. Seleccionava molt. Per no fer mal. La gent s¡¯esfor?a per fer les coses i em feia mal criticar, podent ajudar. No parlava dels grans, ho feia dels que comen?aven gaireb¨¦ com a an¨°nims. Anava a les exposicions els dissabtes, el dia que lliurava...

P. Hi ha una manera de fer periodisme a la catalana?

R. Existeixen els catalans, que ja ¨¦s una manera de ser. Per¨° nosaltres no som diferents. Els diferents s¨®n ells! (riu). Un dia, un periodista espanyol, a qui li sonava l¡¯himne del Bar?a al rellotge, molt simp¨¤tic, em va preguntar en una reuni¨® si parlava als meus fills i a la meva senyora en catal¨¤. ¡°S¨ª, ¨¦s clar¡±. ¡°Sempre?¡±, Va insistir, sorpr¨¨s. ¡°S¨ª, sempre¡±. ¡°I no et cansa?¡±, Em va preguntar. ¡°S¨ª, de vegades em cansen... per¨° ells, en catal¨¤ i en castell¨¤!¡±.

P. A vost¨¨ l¡¯han fet fora d¡¯un diari. Qu¨¨ es fa, llavors?

R. Buscar feina, qu¨¨ has de fer?