Les togues del judici de N¨®os

El judici de la Infanta va comen?ar amb les declaracions dels acusats, per¨° l'inter¨¨s del gran p¨²blic no va comen?ar fins que van arribar les estrelles, Torres, Urdangarin i la seva dona, filla i germana de reis. La gent, generalment, nom¨¦s s'interessa per un judici si preveu una bona esgrima processal i un resultat favorable a les seves expectatives. M¨¦s encara en aquest judici, suposant que competeixen els millors advocats i que la just¨ªcia ha de recaure en personatges fins ara intocables.

Quan el tribunal va autoritzar els acusats a absentar-se, nom¨¦s en va quedar un, que compleix condemna per una altra causa, i naturalment prefereix el judici que la cel¡¤la. Desaparegut el matrimoni m¨¦s medi¨¤tic, les imatges de la sala sense p¨²blic evidenciaven que l'inter¨¨s informatiu havia decaigut, potser desconcertat per altres casos de corrupci¨® m¨¦s recents, o pol¨ªticament m¨¦s candents.

Tanmateix, precisament va ser aleshores quan va comen?ar la veritable esgrima processal. Era el moment en qu¨¨ els togats de les acusacions i defenses havien de lluir la seva t¨¨cnica jur¨ªdica i estrat¨¨gies, amb preguntes, repreguntes, objeccions i frases ocurrents o inconvenients. Algunes mostres d'habilitat i ast¨²cia poden semblar, per al p¨²blic prof¨¤, murrieria enrevessada, recerca maliciosa de la impunitat. La gent, en general, no est¨¤ capacitada per valorar el virtuosisme jur¨ªdic. Simplement condemna el que li semblen artificis de picaplets, i desconfia dels seus h¨¤bils art¨ªfexs. D'aquest rigor¨®s escrutini p¨²blic i medi¨¤tic, no se'n salva ning¨².

Per exemple, a l'advocada de l'Estat li corresponia defensar l'inter¨¨s econ¨°mic de l'Estat. No obstant aix¨°, el p¨²blic ha sentit amb esc¨¤ndol el seu desafortunat argument d'all¨° que ¡°Hisenda som tots¡± ¨¦s pura propaganda. El fiscal no acusa la Infanta, conven?ut que ignorava l'origen il¡¤l¨ªcit dels diners que el marit portava a casa. Per aix¨° la declara nom¨¦s ¡°part¨ªcip a t¨ªtol lucratiu¡±, la qual cosa ¨²nicament l'obliga a tornar els diners. Per¨° la gent, en general, no ¨¦s tan cr¨¨dula. No hauria d'estranyar que desconfi? de la Infanta, de l'advocada de l'Estat i del fiscal.

L'¨²nica acusaci¨® penal contra la Infanta ¨¦s la de Manos Limpias. Sembla que acusa de manera altruista, per¨° els seus m¨¨rits s'emboiren per circumst¨¤ncies que, si es confirmen, serien totalment oposades a l'altruisme. La seva estranya organitzaci¨®, fins ara de finan?ament desconegut, est¨¤ implicada en foscos incidents d'acusacions sistem¨¤tiques. ?s raonable que la gent miri aquesta acusaci¨® amb dubtes, sospites i retrets.

La defensa de la Infanta traspua qualitat i altura social, com correspon a la seva defensada. El savi m¨¤nager de l'equip s'ha prove?t de dos bons professionals: un professor brillant i un pr¨¤ctic experimentat. Quan la fiscalia va atribuir a la Infanta ser nom¨¦s ¡°part¨ªcip a t¨ªtol lucratiu¡±, el docte professor, d'indiscutible prestigi internacional, va inventar-se un nou eximent, la de ser ¡°part¨ªcip a t¨ªtol amor¨®s¡±, amb una vergonyant i apassionada defensa del cec amor conjugal davant de les c¨¤meres de televisi¨®. Afortunadament per a la Infanta, tamb¨¦ disposava de l'habilitat processal de l'altre fitxatge del m¨¤nager, i de la proverbial capacitat extraprocessal d'aquest.

El defensor de Torres sembla que no vol captar la confian?a de ning¨², ni tan sols del tribunal. ?s inconvenient, provocador, agressiu, ofensiu i sobreactuat. Si aquest peculiar defensor fos un futbolista estaria sempre a punt de la targeta vermella. El contrari del discret¨ªssim defensor d'Urdangarin, que potser algun dia arribar¨¤ a donar mostres que, a la pr¨¤ctica, mereix la confian?a del seu client.

El sever escrutini p¨²blic i medi¨¤tic arriba tamb¨¦ als jutges. Sorprenentment s¨®n els m¨¦s ben considerats, ara per ara. El jutge Castro va superar la prova amb ¨¨xit, amb el respecte i l'afecte de la majoria de la gent, i va superar tamb¨¦ les insidioses acusacions de protagonisme o possibles proposicions extraprocessals, dels que volien obstruir la seva feina, i la seva independ¨¨ncia. Sense ell el cas no hauria arribat on ha arribat.

Les magistrades del tribunal tamb¨¦ gaudeixen de la confian?a del p¨²blic en general, per les decisions que van prenent i pel seu prudent control de les incid¨¨ncies del judici. Per¨° hauran de dictar sent¨¨ncia i aquesta no ser¨¤ mai a gust de tothom. Si condemnen, els condemnats diran que la pena ¨¦s injusta, o excessiva, o dictada amb parcialitat. Si no hi ha condemna per a alguna persona acusada, d'altres demanaran sang, sobretot si ¨¦s sang blava. I el desprestigi de la just¨ªcia no podr¨¤ escapar del simplisme del vell refrany: ¡°Jutges, advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos.¡±

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.