Refugiats de la ferralla

Un bon dia s¨®n uns 300 quilos. Amb aquest pes, el carret del Sarra sotragueja de banda a banda per la vorera i amb prou feines pot ancorar-lo contra un fanal mentre remena amb les mans en algun contenidor. Un bon dia acostumen a ser 30 quil¨°metres caminant durant 10 hores sense parar per dinar. ?s igual. Perqu¨¨ quan arriba a la b¨¤scula i els d¨ªgits tenen tres xifres significa que ha valgut la pena. S¨®n 40, 50 euros¡­ Per¨° abans de cobrar cal triturar-ho tot a cop de martell a la nau. Calderes, cargols, plaques d'ordinadors, canonades¡­ Les part¨ªcules de pols met¨¤l¡¤lica volen per l'aire i la muntanya de residus creix a c¨¤mera r¨¤pida. Aix¨° tamb¨¦ ha de fer-ho, el senegal¨¨s Sarra Waly, un dels milers d'immigrants que la crisi va expulsar del mercat laboral i que han trobat refugi en la ferralla.

Barcelona ¨¦s la capital d'aquest fenomen. Pel clima, per l'orografia i potser per la possibilitat d'emmagatzemar els residus met¨¤l¡¤lics que ofereixen les naus abandonades de l'antic barri industrial del Poblenou. Per¨° a totes les ciutats d'Espanya ¡ªa Madrid acostumen a ser romanesos¡ª hi ha gent empenyent un carret de supermercat amb un pal a la m¨¤ per escodrinyar el fons dels contenidors. Des del comen?ament de la crisi, aquests rodam¨®ns de la ferralla ¡ªcom els van batejar i van retratar en la seva novel¡¤la gr¨¤fica Jorge Carri¨®n i Sagar¡ª busquen fortuna desballestant les restes de la bonan?a espanyola que ells mateixos van ajudar a construir.

Barcelona, per la seva orografia i naus abandonades, ¨¦s la capital del fenomen

El mat¨ª que EL PA?S va rec¨®rrer els carrers de Barcelona amb un d'ells, la majoria eren subsaharians. Per¨° tamb¨¦ hi ha romanesos, marroquins, espanyols i fins i tot un japon¨¨s que porta un gosset lligat al carro tota la jornada. Alguns dormen en naus abandonades o en algun dels m¨¦s de 40 assentaments il¡¤legals que hi ha a Barcelona. Uns altres viuen en pisos pastera de Terrassa o Premi¨¤, com el Sarra, i paguen el tren el dia que poden per anar a treballar. El preu del que busquen, torpedinat per la producci¨® d'acer xin¨¨s i l'exc¨¦s de ferralla, s'ha desplomat un ter? des del 2006. Per sobreviure, cada vegada cal carregar m¨¦s.

En aquella ¨¨poca, Sarra Waly, senegal¨¨s de 37 anys amb filla i dona a Tambacounda, no pensava en la cotitzaci¨® del metall a la Borsa de Londres, el mercat on es decideix el valor del que ell recol¡¤lecta avui com a mitj¨¤ de subsist¨¨ncia. Fill d'una fam¨ªlia de camperols, va arribar el 1999 a Espanya, on va entrar amb l'ajuda d'una agent de la Gu¨¤rdia Civil a Ceuta, recorda abans de comen?ar la seva jornada. Des de llavors ha fet de tot, sempre amb les seves mans, grans i endurides especialment en els ¨²ltims dos anys. Jardiner, recol¡¤lector de fruita a M¨²rcia¡­ El 2006, en plena bombolla, va aconseguir una feina en una subcontracta del t¨²nel de l'AVE. Guanyava 2.500 euros. El seu cap d'aleshores va acabar a la pres¨® per inflar preus. I ell, al carrer.

A les 7.30, desenes de cercadors arriben a la nau del carrer de Joan d'?ustria. Porten a la butxaca un paperot arrugat amb un n¨²mero de registre per vendre aqu¨ª el g¨¨nere. Al final de la jornada, el descarreguen a la b¨¤scula i el Karim, un senegal¨¨s de 40 anys que ha prosperat en aquest negoci, els paga el preu corresponent: 0,13 euros per quilo. ?s dif¨ªcil passar de 30 euros. ¡°Aix¨ª no es viu, se sobreviu¡±, admet amb uns auriculars al coll i una dessuadora blava. Despr¨¦s, ell ho ven a una ferralleria m¨¦s gran de Badalona que acaba portant-ho a una fosa per transformar-ho en acer.

¡°Aix¨ª no es viu, se sobreviu¡±, admet l'encarregat d'una ferralleria del Poble Nou

El Sarra es posa la roba de feina que amaga a la nau i treu la cadena del carro de supermercat amb el qual treballa. Camina m¨¦s de 20 quil¨°metres serpentejant pels carrers de Barcelona en una jornada salvada per la inesperada troballa de 175 quilos de ferralla d'una obra propera. Revisa gaireb¨¦ tots els contenidors amb les mans nues, no li agrada porta guants. Camina sense parar, ni tan sols per menjar. Ha fet un tracte amb ell mateix: fins que la seva filla F¨¤tima de 7 anys truca des del Senegal i li explica que ja ha dinat, ell no fa un mos. De vegades fins a la nit. Ha perdut 35 quilos des que va comen?ar fa dos anys.

Espanya recull al voltant de 7,2 milions de tones de ferralla l'any. Una bona part procedeix dels carros d'aquests supervivents. Alicia Garc¨ªa Franco, directora general de la Federaci¨® Espanyola de la Recuperaci¨® i el Reciclatge, creu que es tracta m¨¦s aviat d'un problema social. ¡°Aquesta gent no roba, recull material abandonat o trossos d'instal¡¤lacions rebutjades¡­ Ho porten a una ferralleria, que ¨¦s petita i legal. Estan netejant els carrers i guanyen uns diners¡±, assenyala.

Per¨° algunes m¨¤fies veuen m¨¤ d'obra barata i els recluten en petites quadrilles que distribueixen en diferents llocs de la ciutat. Treballen en torns de nit i de dia. Passades les hores, els tornen a recollir amb les furgonetes i els paguen un petit percentatge pels residus. L'Ibrahim, un cercador de G¨¤mbia que camina per l'Eixample barcelon¨ª, treballa aix¨ª. Al principi li sortia a compte; avui s'ha convertit en esclau d'altres compatriotes, assegura.

En part per aix¨°, l'Ajuntament de Barcelona va crear la cooperativa que ha comen?at a donar recer legal a alguns cercadors des de fa un any. De moment hi ha unes 25 persones de gaireb¨¦ 10 nacionalitats diferents. Per¨° costa d'arrencar. "Volem evitar aquestes situacions regularitzant aquestes persones. Per¨° som conscients que estem comen?ant¡±, assenyala Guillermo Rojo, coordinador d'Alencop. La majoria segueix a la intemp¨¨rie legal.

Cada dia, a partir de les sis de la tarda, 10 hores despr¨¦s de comen?ar el viatge, tornen a la nau en process¨®. A la porta esperen uns quants marroquins que examinen els carros i busquen algun objecte per revendre. Ofereixen un, dos, tres euros... El Mohamed embarca una vegada al mes el seu cotxe en un ferri fins a T¨¤nger carregat fins a dalt per revendre aquests articles. Coneix gaireb¨¦ tots els cercadors. ¡°?s curi¨®s, es parla molt dels refugiats i de la necessitat d'ajudar-los. I ¨¦s cert. Per¨° de vegades ning¨² es recorda dels que som aqu¨ª¡±, analitza. El Sarra passa pel seu costat i somriu per sota del bigoti. Encara li queda una hora de desballestament per tornar a casa.