Enigmes de Mo?ambic

El proppassat abril, mentre Mia Couto (Beira, Mo?ambic, 1955) presentava a Catalunya La confessi¨® de la lleona, una cooperant espanyola va ser expulsada de Mo?ambic despr¨¦s de ser detinguda en una concentraci¨® que denunciava el masclisme i l¡¯assetjament sexual a les escoles. Era m¨¦s que una casualitat. Despr¨¦s de la fi de la guerra civil (1977-1992), Mo?ambic no ha aconseguit espolsar-se els vicis del patriarcat: ¡°Nosaltres, les dones, cada mat¨ª continuem despertant-nos en una antiga i inacabable guerra¡±, diu la Hanifa, un dels personatges d¡¯aquesta novel¡¤la del 2012. De fet, la q¨¹esti¨® dels abusos sexuals en la nova societat mo?ambiquesa, que va passar aviat del socialisme a un capitalisme desarrelat, no ¨¦s un tema nou en l¡¯obra de Couto, per¨° ocupa un lloc central a La confessi¨® de la lleona, com es nota en la descripci¨® dom¨¨stica que fa la Hanifa: ¡°En un instant, estava refet l¡¯ordre de l¡¯univers: nosaltres, les dones, a terra; el nostre pare passejant-se dins i fora de la cuina, exhibint la possessi¨® de tota la casa¡±. I conclou: ¡°Una dona, aqu¨ª, no ¨¦s ning¨²¡±.

Couto aborda aquest tema cru i violent amb gran saviesa narrativa. Com en una novel¡¤la anterior, L¡¯¨²ltim vol del flamenc (2000), recorre a un escenari rural on s¡¯esdev¨¦ un fet misteri¨®s (en aquest cas, uns lleons que ataquen les dones del poblat) que forasters de Maputo, la capital, han d¡¯investigar i resoldre. Retrobem tamb¨¦ el relat coral, un palimpsest de veus entrecreuades i sovint contradict¨°ries: d¡¯una banda, els narradors en cap¨ªtols alterns ¡ªla Mariamar, germana de v¨ªctimes dels atacs, i Arc¨¤ngel Baler, el ca?ador que ha d¡¯acabar amb els lleons¡ª; de l¡¯altra, les veus evocades en els ep¨ªgrafs que encap?alen cada cap¨ªtol ¡ªun tret habitual en Couto¡ª, que tant s¨®n citacions liter¨¤ries com proverbis o textos ficcionals, com els apunts de l¡¯escriptor que acompanya Arc¨¤ngel per documentar l¡¯expedici¨® i amb qui Couto introdueix una ir¨°nica reflexi¨® metaliter¨¤ria sobre la visi¨® europea de les cultures africanes.

L¡¯an¨¨cdota dels lleons, basada en un fet real viscut per Couto, es descabdella amb una mirada po¨¨tica, com si nom¨¦s amb aquesta aproximaci¨®, que escapa sovint a l¡¯explicaci¨® racional, fos possible no ja relatar el drama dels abusos, sin¨® tamb¨¦ la complexa realitat d¡¯un Mo?ambic encara en construcci¨®, una polifonia de lleng¨¹es i de tradicions no sempre f¨¤cils de conciliar amb la modernitzaci¨® d¡¯un Estat que, a m¨¦s, ha de fer front a la riquesa que auguren les prospeccions de gas a Cabo Delgado.

Des del 2000, Couto ha publicat set novel¡¤les i un sol llibre de contes, en un gir respecte a la primera meitat de la seva obra, encetada el 1986 i famosa per la prodigiosa creativitat d¡¯uns jocs de paraules dignes de James Joyce que il¡¤luminaven els contes amb foguerades po¨¨tiques i notables desc¨¤rregues d¡¯humor. Ara, m¨¦s quintaessenciat, menys juganer, Couto no ha perdut gens de for?a l¨ªrica, i la hist¨°ria de La confessi¨® de la lleona resulta, per dir-ho com un dels personatges, ¡°senzilla per¨° enigm¨¤tica, com tot el que passa a Kulumani¡±.

Pere Comellas ha tradu?t aquesta novel¡¤la torbadora i creixentment desassossegant cenyint-se molt a l¡¯original, en una bona versi¨® que permet gaudir d¡¯un Couto madur, desencantat per un Mo?ambic que no acaba de v¨¨ncer els seus dimonis, per¨° que es resisteix a tancar el relat sense obrir portes als personatges, perqu¨¨, com va dir en una entrevista, ¡°s¨®c un pessimista amb molta esperan?a¡±.

?