La contagiosa putrefacci¨® dels cossos

Espero que algun economista tingui paci¨¨ncia per ordenar en una gran enciclop¨¨dia les gestes dels pol¨ªtics ca?ats in fraganti. Quantificar el bot¨ª, inventariar el saqueig i enumerar el pillatge ajudar¨¤ el lector a entendre el cost de la indol¨¨ncia. Llavors recordar¨¤ els anys aquells en qu¨¨ el seu aliment va ser la credulitat. Aquell temps feli? en qu¨¨ celebrava les consignes de la propaganda, adquiria amb emoci¨® la tremolor dels l¨ªders carism¨¤tics, prescindia de qualsevol sospita raonable, descartava les contradiccions visibles, rebutjava els indicis inquietants, menyspreava les informacions inc¨°modes i amb l¡¯entusiasme dels partidaris, sempre submisos i nom¨¦s per aix¨° c¨°mplices, desmentia i difamava les den¨²ncies dels agosarats o insensats.

Espero que algun psic¨°leg tingui la perspic¨¤cia d¡¯identificar en una gran enciclop¨¨dia els trastorns causats per la corrupci¨®. La destrucci¨® del llenguatge, perfeccionada per la negaci¨® de l¡¯evident que du a terme l¡¯autoritat. El d¨¨ficit cognitiu, fomentat per les institucions que sostenen el poder hipn¨°tic de la seva ret¨°rica. La pertorbaci¨® moral, que impedeix la fermesa de judici i la substitueix per l¡¯adhesi¨® tribal. I l¡¯enemistat manifesta cap a la ra¨®, consellera sempre tan impertinent.

I espero tamb¨¦ que algun crimin¨°leg tingui temps de redactar, abans que sigui massa tard, l¡¯inventari del pitjor. El que no ha estat dit, el que no es vol veure. El finan?ament il¡¤legal dels partits ha requerit organitzar jerarquies de professionals aficionats al saqueig i s¨®n aquests cercles d¡¯impunitat empeltats en l¡¯Estat (amb la seva rampinya fam¨¨lica, cobd¨ªcia s¨°rdida i petul¨¤ncia rid¨ªcula), els qui inevitablement atreuen organitzacions mafioses expertes. La descaradura dels murris que intercanvien floretes en les seves converses telef¨°niques ¨¦s un reclam per als criminals que no van de broma.

Tan bestial ¨¦s la culpa dels pol¨ªtics i ciutadans que afavoreixen, aplaudeixen, practiquen o consenten qualsevol indulg¨¨ncia amb la corrupci¨®. La seva complicitat, emmascarada per discursos que ens fan ruboritzar, ¨¦s l¡¯exordi que posar¨¤ a la societat en mans del crim organitzat.

A l¡¯illa de Mallorca hi ha dos exemples que haurien de fer sonar l¡¯alarma social, ja que la sordesa de les institucions sembla tan tena? com irreparable.

La corrupci¨® del cos policial ¨¦s la pen¨²ltima degradaci¨® social: la corrosi¨® de l¡¯Estat, la suspensi¨® de la llei, el retorn a la viol¨¨ncia, el desemparament i la indefensi¨®. Una desena de policies municipals de la ciutat de Palma, tancats avui a la pres¨®, amenacen des de la seva cel¡¤la els c¨¤rrecs p¨²blics que han denunciat les seves xarxes de xantatge i extorsi¨®, publiquen articles a la premsa anunciant la seva venjan?a i ¨¦s tan impetuosa la seva ferocitat que el fiscal i el jutge encarregats d¡¯investigar-los han demanat protecci¨® policial i perm¨ªs d¡¯armes (almenys fins que a la Gu¨¤rdia Civil se li encarregui la direcci¨® i sanejament del cos municipal).

Com a complement a un espectacle tan descarnat, s¡¯expandeix la penosa destrossa de la Universitat de les Illes Balears. Al seu campus es produeixen escenes d¡¯esporuguiment, amenaces i fustigaci¨® contra professors inc¨°modes que es desitja expulsar de tan benem¨¨rita instituci¨®.

Aquest ¨¦s el balan? que el 2016 podem fer de la d¨¨cada corrupta: la putrefacci¨® d¡¯unes institucions incapaces d¡¯exercir la seva tasca civilitzadora. Els seus responsables s¡¯han acostumat a conviure de tal manera amb la concupisc¨¨ncia criminal dels pol¨ªtics corruptes, processaments i condemnats, que la seva atr¨°fia moral i d¨¨ficit cognitiu ja ¨¦s comparable al de la m¨¤fia.