De pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica bolivariana

No s¨¦ com hi he anat a petar. L¡¯actualitat, suposo, el fet de trobar-te el nom del mateix pa¨ªs cada dia a les not¨ªcies, que ja no saps qu¨¨ pensar-ne. I m¡¯he vist, finalment, consultant la Constituci¨® Bolivariana de Vene?uela.

La recerca no ¨¦s gens innocent. La rellev¨¤ncia que est¨¤ agafant el pa¨ªs sud-americ¨¤ en la pol¨ªtica espanyola (el cap¨ªtol d¡¯aquesta setmana l¡¯ha protagonitzat Albert Rivera; m¡¯imagino que la setmana vinent el protagonitzar¨¤ alg¨² altre), i sobretot la seva condici¨® o no de dictadura i a qui es pot atribuir el donar-li suport, m¡¯ha fet demanar-me quin ¨¦s el reconeixement que Vene?uela atorga a la seva pr¨°pia diversitat ling¨¹¨ªstica. I ja em perdonaran (m¡¯estic mirant de preparar per entomar les cr¨ªtiques), per¨° en el terreny estrictament constitucional, i pel que fa a les lleng¨¹es, Vene?uela li d¨®na cinquanta voltes a Espanya.

La Constituci¨® vene?olana de 1961 ¨¦s prou eixuta en aquest cap¨ªtol. Es limita a un article 6 de nom¨¦s sis paraules: ¡°El idioma oficial es el castellano¡±. No hi ha res m¨¦s, i hem d¡¯anar fins a la Constituci¨® promulgada per Hugo Ch¨¢vez i aprovada en refer¨¨ndum el 1999 per trobar un desenvolupament un p¨¨l m¨¦s gener¨®s quant a les lleng¨¹es. I, realment, el que diu l¡¯article 9 ¨¦s envejable: ¡°El idioma oficial es el castellano. Los idiomas ind¨ªgenas tambi¨¦n s¨®n de uso oficial para los pueblos ind¨ªgenas y deben ser respetados por todo el territorio de la Rep¨²blica, por constituir patrimonio cultural de la Naci¨®n y de la humanidad¡±. Encara m¡¯estic fregant els ulls.

No cal dir que l¡¯article 3 de la Constituci¨® espanyola amb prou feines resisteix la comparaci¨®. Aqu¨ª se¡¯ns inclou el dret i el deure de saber castell¨¤ (all¨¤ d¡¯aix¨° no hi posa res), per¨° es relega qualsevol possible cooficialitat al que diguin les comunitats aut¨°nomes a trav¨¦s dels seus Estatuts; una carta blanca que serveix perqu¨¨ l¡¯Estat, de fet, es desentengui del tot de la seva pr¨°pia diversitat: Navarra i el Pa¨ªs Valenci¨¤ fan cooficials el basc i el valenci¨¤ all¨¤ on es parlen, cosa que no fan Ast¨²ries i Arag¨® amb l¡¯asturi¨¤ i l¡¯aragon¨¨s. Amb l¡¯articulat de Vene?uela, ves per on, el catal¨¤ seria autom¨¤ticament oficial a Fraga, cosa encara inaudita despr¨¦s de quaranta anys de democr¨¤cia. Per no parlar de la frase final: la possibilitat que l¡¯Estat espanyol proclami que la seva diversitat ling¨¹¨ªstica ¨¦s patrimoni cultural de la humanitat ¨¦s senzillament una ucronia.

I no s¨®n poques, precisament, les lleng¨¹es ind¨ªgenes. Viquip¨¨dia, citant el Censo General de Poblaci¨®n y Vivienda de 2001, diu que a Vene?uela, a m¨¦s de castell¨¤, s¡¯hi parlen fins a 31 lleng¨¹es, cinc vegades m¨¦s que les nostres ¡°lleng¨¹es ind¨ªgenes¡± (catal¨¤, basc, gallec, aran¨¨s, asturi¨¤, aragon¨¨s), tot un greuge comparatiu que redunda en la migradesa d¡¯aqu¨ª. Per¨° ¨¦s que es poden establir m¨¦s comparacions, encara. A Bol¨ªvia, la Constituci¨® arriba a detallar quines s¨®n les lleng¨¹es ind¨ªgenes oficials (la llista arriba a 36) i determina que, a m¨¦s del castell¨¤, sempre hi haur¨¤ d¡¯haver una segona llengua oficial. A Col¨°mbia es reconeix l¡¯oficialitat de les lleng¨¹es i dialectes en els seus territoris. A l¡¯Equador els ¡°idiomes ancestrals¡± s¨®n d¡¯¨²s oficial per als pobles ind¨ªgenes que els parlen. Al Per¨² es reconeix expl¨ªcitament l¡¯oficialitat del qu¨ªtxua i l¡¯aimara all¨¤ on predominin, com tamb¨¦ de la resta de lleng¨¹es abor¨ªgens. Al Paraguai el guaran¨ª t¨¦ el reconeixement de l¡¯oficialitat per a tot el pa¨ªs. I a Espanya, ehem... a Espanya la llei de l¡¯aran¨¨s est¨¤ en mans del Tribunal Constitucional.

Ara que els pol¨ªtics espanyols tenen tirada a anar cap all¨¤ per bastir el seu argumentari pol¨ªtic, que facin tamb¨¦ viatge d¡¯estudis i que prenguin nota. En mat¨¨ria ling¨¹¨ªstica, tenen molt per aprendre de les antigues col¨°nies.