La guia dels Pressupostos catalans

Junts pel S¨ª i la CUP inicien aquest dilluns una setmana de fren¨¨tiques negociacions encaminades a explorar les possibilitats que els anticapitalistes retirin l'esmena a la totalitat dels Pressupostos. El partit assembleari sost¨¦ que, encara que no s'arribi a un acord, la legislatura no est¨¤ en perill i que la situaci¨® ¨¦s incomparable amb el proc¨¦s d'investidura. Converg¨¨ncia, comen?ant pel seu president, Artur Mas, i pel seu candidat a les generals, Francesc Homs, ha carregat contra la CUP,?mentre que Esquerra, autora dels comptes, mant¨¦ una posici¨® m¨¦s dialogant. Aquestes s¨®n les l¨ªnies vermelles de la CUP i els punts que els separen amb la coalici¨® de govern a l'hora de segellar un pacte. Si no arriben a un acord, el dia 8 de juny l'hemicicle retornar¨¤ a l'Executiu el projecte pressupostari.

1. Desobeir el Tribunal Constitucional. ?s la mare de totes les batalles i absolutament essencial per a la CUP, que ent¨¦n que de la posici¨® que adopti Junts pel S¨ª es coneixer¨¤ la seva voluntat real de complir la declaraci¨® del proc¨¦s d'inici d'independ¨¨ncia. Aquest document preveia clarament que el Parlament desobeiria l'Alt Tribunal. La CUP t¨¦ dubtes raonables que la coalici¨® de govern vulgui realment desacatar i, per aix¨°, exigeix que als comptes estiguin recollits tots els tributs suspesos (nuclears i pisos buits) i anul¡¤lats pel TC (el dels dip¨°sits bancaris). JxS¨ª no sembla que ho acabi fent?i, de fet, ja va retornar als bancs 2,4 milions d'euros per aquest concepte. Aquest gest va enfurismar la CUP.

2. Nova pol¨ªtica fiscal. L'objectiu dels cupaires ¨¦s que la pol¨ªtica fiscal sigui m¨¦s distributiva i progressiva per obtenir m¨¦s ingressos. La seva proposta se centra en quatre eixos b¨¤sics: reformular l'impost de successions i donacions en els par¨¤metres anteriors al Tripartit; crear un nou tribut de grans fortunes similar al que va impulsar Bildu al Pa¨ªs Basc; augmentar l'IRPF a les rendes m¨¦s altes en dos trams: els qui cobrin entre 60.000 i 90.000 euros i els que superin aquests ingressos. Paral¡¤lelament, plantegen reduir l'IRPF a les rendes m¨¦s baixes. Per facilitar una possible negociaci¨®, Carles Puigdemont dijous va fer un gest cap a la CUP oferint una disminuci¨® fiscal a les rendes baixes que s'inclouria en la Llei d'Acompanyament. Per¨° alhora rebutja augmentar la de les altes perqu¨¨ diu que la pressi¨® impositiva que pateixen els catalans ¨¦s molt superior a la de la mitjana dels de la resta d'Espanya.

3. Pla social insuficient. Junts pel S¨ª va plantejar inicialment invertir 270 milions en el pla social i la diputada Eul¨¤lia Reguant va qualificar aquesta suma de ¡°miserable¡±. La inversi¨® se situar¨¤ finalment en 285 milions, 15 m¨¦s dels programats. El vicepresident Oriol Junqueras presumeix que aquests comptes s¨®n els m¨¦s socials de la hist¨°ria (la xifra global en sanitat, educaci¨® i serveis socials ¨¦s de 17.486 milions, 874 milions m¨¦s que en els comptes actuals), per¨° la CUP els considera insuficients i recorda mesures antisocials, com la del tancament de les l¨ªnies de P3. Junts pel S¨ª ha incl¨°s en el projecte tres milions d'euros per atendre els drogodependents i persones amb VIH en risc d'exclusi¨® social i vol augmentar en 5.830 persones els beneficiaris de la renda m¨ªnima d'inserci¨® (RMI). Amb aquestes xifres, 34.000 ciutadans es podrien acollir a aquesta mesura. S¨®n la meitat dels d'abans de les retallades del 2011.

4. Revertir retallades i privatitzacions. El seu diagn¨°stic ¨¦s clar: La CUP considera que les arques de la Generalitat estan segrestades per la troica i pel Govern central, que qualifiquen com el seu bra? executor. Sota el lema "Sense por", els anticapitalistes volen revertir les retallades i les privatitzacions perqu¨¨ siguin uns comptes "lliures de Montoro", en al¡¤lusi¨® al ministre d'Hisenda. Per descomptat, plantegen desobeir el l¨ªmit de d¨¨ficit fixat en el 0,7%. Aquest no ¨¦s un inconvenient insalvable per als socis parlamentaris perqu¨¨ els successius Executius han incomplert aquesta exig¨¨ncia. La q¨¹esti¨® ¨¦s que la CUP no ha explicat l'impacte real d'aquesta reversi¨® de les retallades. Per¨° en posa exemples: rebutja que es tanquin l¨ªnies de P3 i vol que s'obrin m¨¦s ambulatoris les 24 hores, com explica Reguant en una entrevista a?El Nacional. La CUP vol capgirar el proc¨¦s de privatitzacions comen?ant per recuperar Aig¨¹es Ter-Llobregat. Aquesta reivindicaci¨® est¨¤ ara en tr¨¤mit parlamentari. Junts pel S¨ª ja ha anunciat que tres hospitals p¨²blics assumiran els serveis derivats a dues cl¨ªniques privades.

5. No pagar el deute i els seus interessos. En la confer¨¨ncia pol¨ªtica del 13 de maig sobre les seves prioritats pressupost¨¤ries, la CUP va abaixar el to i es va resignar a no exigir ja aquest 2016 que no es paguessin el deute i els seus interessos per les dificultats t¨¨cniques i jur¨ªdiques que implica. Per¨° els esdeveniments han desbordat el grup parlamentari: en l'assemblea d'Esparreguera, celebrada el dia 22, es va aprovar "deslliurar-se" del pacte d'investidura amb JxS¨ª i, el dia 28, a Viladecans van recuperar l'exig¨¨ncia de no abonar el deute. Les xifres s¨®n demolidores: des del 2008, la Generalitat ha pagat 10.700 milions en interessos, el doble del que representen les retallades que s'han fet des del 2010 (5.300 milions). I, cada dia, sis milions d'euros es destinen a aquest concepte. No hi haur¨¤ en aquest cap¨ªtol gaire marge de maniobra en la negociaci¨® perqu¨¨ el Govern assumeix que el deute, incloent-hi els interessos, s'ha de pagar.