Pau Casals, president republic¨¤

I¡¯m Catalan¡± s¨®n les paraules que m¨¦s f¨¤cilment identifiquen el compositor Pau Casals amb el seu comprom¨ªs pol¨ªtic. Pronunciades a les Nacions Unides el 1971, constataven que aquell m¨²sic universal seguia fent bandera, als seus 94 anys, dels seus ideals democr¨¤tics i catalanistes. En realitat, des que va marxar a l¡¯exili, Casals no va deixar de manifestar la seva posici¨® rotundament contr¨¤ria a la dictadura, encara que va mantenir-se a dist¨¤ncia de les activitats pol¨ªtiques partidistes. No se sentia c¨°mode enmig d¡¯intrigues i protagonismes desaforats, per¨° no era insensible a poder fer ¡°alguna cosa¡±. ?s ben sabut que Casals va ser temptat a ocupar la presid¨¨ncia de la Generalitat tant el 1954 com el 1959, encara que alguns dels que impulsaven la seva candidatura ho feien, sobretot, per frenar les aspiracions de Josep Tarradellas.

El llibre Pau Casals. La carta secreta de Tarradellas i Prieto, de Joan Esculies, narra amb tot detall un altre episodi, molt m¨¦s desconegut, en qu¨¨ la figura de Casals podia haver assolit protagonisme pol¨ªtic. A partir de les correspond¨¨ncies personals i d¡¯informes dels principals l¨ªders de l¡¯exili basc, catal¨¤ i espanyol, es reconstrueix l¡¯aposta secreta que el 1950 van fer el l¨ªder socialista Indalecio Prieto i el l¨ªder d¡¯ERC Tarradellas per tal que Casals substitu¨ªs l¡¯inoperant Albornoz a la presid¨¨ncia del govern de la Rep¨²blica.

Certament, tot el que envoltava Casals tenia una repercussi¨® internacional que no tenia sentit desaprofitar. Despr¨¦s de quatre anys de silenci com a mostra de condemna als pa?sos democr¨¤tics que reconeixien Franco, Casals va reapar¨¨ixer com a alma mater del festival Bach que es va celebrar a Prada el juny de 1950. La capital del Conflent va atraure en aquells dies gent d¡¯arreu del m¨®n al voltant del violoncel¡¤lista. No va ser casualitat que l¡¯¨°rgan del PSOE, El Socialista, i el d¡¯ERC, La Humanitat, dediquessin sengles reportatges al mestre i el seu festival. Prieto va escriure en el portaveu socialista que Casals, ¡°sin pronunciar media palabra, ha realizado el mayor acto de protesta contra Franco¡±. I Tarradellas, des del diari d¡¯Esquerra, lloava ¡°l¡¯home que es mant¨¦ fidel a si mateix i que posa el seu art incomparable, el seu prestigi universal i la seva intel¡¤lig¨¨ncia al servei d¡¯una causa que, es vulgui o no, ha de triomfar¡±.

Tot va ajudar que Casals es convenc¨¦s que, novament, havia de posar el seu prestigi en favor de la causa republicana. D¡¯aqu¨ª va sorgir la idea que el m¨²sic escriv¨ªs una carta al president Truman demanant-li que fren¨¦s un pr¨¦stec nord-americ¨¤ de 62,5 milions de d¨°lars que era vital per al govern franquista. La carta la van redactar conjuntament Prieto, Tarradellas i Casals, i no va tenir l¡¯efecte desitjat. Per¨° m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquell objectiu, es van evidenciar les difer¨¨ncies de m¨¨tode entre el m¨²sic i els pol¨ªtics. Casals no volia que se¡¯n fes publicitat si no donava un resultat positiu, mentre que els pol¨ªtics volien fer-la p¨²blica de seguida pels seus efectes propagand¨ªstics. Eren l¨°giques i maneres d¡¯actuar molt diferents, i tant Prieto com Tarradellas es van conv¨¨ncer que Casals no era la persona que havien de promoure per substituir Albornoz al capdavant del govern de la Rep¨²blica. En pocs mesos, doncs, l¡¯auda? aposta Casals s¡¯havia esva?t. Tot plegat era una mostra m¨¦s de la desorientaci¨® i el declivi d¡¯un exili pol¨ªtic submergit en una gran fragmentaci¨® i al qual la guerra freda havia condemnat. El llibre, ben constru?t, tal vegada magnifica un episodi especulatiu com tants n¡¯hi va haver a l¡¯exili.