El no-res

Hi ha cr¨°niques esperades, que fa temps que tens al cap i s¡¯escriuen molt abans de la seva publicaci¨®, com si tinguessis por a desdir-te¡¯n o que t¡¯oblidessis del que anaves a explicar, i n¡¯hi ha tamb¨¦ que resulten molt amena?adores perqu¨¨ et v¨¦nen al damunt de mala gana i de mala manera, a destemps, per m¨¦s anunciada que sigui la seva data de lliurament, impossibles de resoldre, igual que un malson. Els temes van caient l¡¯un darrere l¡¯altre de manera irremeiable, cap idea pren, el text no flueix, trenques o llences el foli al cistell i no surts del bucle ni a casa ni a la redacci¨®. Un drama, a m¨¦s, ja explicat per periodistes i escriptors en columnes molt nobles que se salven per la firma, com la d¡¯Ignacio Vidal-Folch (La blancura del papel), circumst¨¤ncia que agreuja el meu desassossec davant la p¨¤gina verge d¡¯El Pa¨ªs.

No aconsegueixo tancar el focus del tema sobre el qual vull parlar, com recomana el mestre Juanjo Mill¨¢s, i m¡¯omplo la boca amb expressions que nom¨¦s serveixen per omplir el buit, vici denunciat per Aurelio Arteta. Havia pensat elogiar el llibre de Jos¨¦ Mart¨ª G¨®mez, El oficio m¨¢s hermoso del mundo, i quan havia trobat el fil vaig advertir que la meva proposta era rid¨ªcula davant les opinions que sobre la seva obra havien donat Joan de Sagarra, Xavier Vidal-Folch o Carles Geli. No tenia m¨¦s aportaci¨® que la d¡¯agrair a Mart¨ª G¨®mez que em publiqu¨¦s a El Correo Catal¨¢n un article: ¡°Restos del Movimiento esperan sentencia¡±. Em va reservar fins i tot una crida a la portada perqu¨¨ gaud¨ªs de la gl¨°ria, de la mateixa manera que em va fer menjar la merda per les queixes dels personatges referits en la not¨ªcia. Com ha de ser.

Vaig aprendre molt, perqu¨¨ llavors encara hi havia aprenents, i el periodisme funcionava com la vida mateixa, a for?a de patacades, d¡¯alegries i penes, i sobretot de molta lectura, encara que pogu¨¦s semblar banal, com ho era per a la majoria la premsa esportiva i la novel¡¤la negra de Raymond Chandler, James M. Cain, Dashiell Hammett o James Hadley Chase. Tot i que encara vaig a classe, ja s¨¦ el que vull despr¨¦s d¡¯entendre Enric Gonz¨¢lez: ¡°Comprendre les coses, escriure-les b¨¦ i no ser un c¨ªnic¡±. El problema ¨¦s que nom¨¦s ¨¦s una aspiraci¨® i, mentrestant, no trobo ni tan sols una hist¨°ria per a aquest dissabte en qu¨¨ em toca la cr¨°nica del diari. No se m¡¯acudeix res mentre camino, ni tan sols per Gr¨¤cia, que ja ¨¦s dir, amb tot el que est¨¤ passant al barri. No em surt.

Havia donat algun tomb tamb¨¦ a la possibilitat de queixar-me com a vianant. Em sento atropellat cada vegada que surto de casa. De vegades de manera tan elegant i pesada per aquesta multitud de joves sense mem¨°ria que volen fer-te soci fins i tot del club al qual ja pertanys, i altres vegades per un ex¨¨rcit heterogeni de motos, bicicletes, patins i skates que t¡¯esquiven sense miraments, com si anessis per mal cam¨ª, i en la teva vida no haguessis estudiat educaci¨® c¨ªvica i social. No tinc la ironia ni la classe i menys la categoria de Quim Monz¨® i de Sergi P¨¤mies, tampoc l¡¯eleg¨¤ncia, la precisi¨® i l¡¯ofici de Josep Maria Espin¨¤s, per tractar l¡¯assumpte i m¡¯hauria sortit una cr¨ªtica malhumorada i extempor¨¤nia. Arribat a la redacci¨® despr¨¦s del vertigen, descarto igualment discutir sobre esports.

Tenia ganes d¡¯expressar el meu empipament per la manera en qu¨¨ els mitjans es van obstinar a fer que la final de la Copa dur¨¦s tot el dia. Va haver-hi un temps en qu¨¨ amb Joaquim Maria Puyal ens vam acostumar al fet que els partits s¡¯allarguessin trenta minuts abans i despr¨¦s de la seva disputa, i ara fins a quatre hores, per¨° fer que comencin a les nou del mat¨ª i acabin a les dues de la matinada en qualsevol r¨¤dio, televisi¨® o diari, despr¨¦s que la pr¨¨via i la ressaca s¡¯hagin estirat una setmana, tamb¨¦ cansa els fan¨¤tics del futbol. Un dia rebentaran la pilota. El joi¨®s espectacle es menja el periodisme, de manera que avui fins i tot Santiago Segurola resulta prescindible. Me la guardo per a una ocasi¨® en qu¨¨ em senti menys indignat, m¨¦s ser¨¨, encara que potser no ¨¦s una bona idea.

Asseguren alguns entesos que les millors cr¨°niques s¨®n aquelles que s¡¯escriuen al moment, perqu¨¨ quan es deixen reposar passen a ser textos poc period¨ªstics, m¨¦s propis de seccions destinades a articles de fons. Jo vaig preferir evadir-me i buscar consol per unes hores en un passeig pel meu estimat Llu?an¨¨s. T¨¦ un aspecte formidable, pintat de verd, quiet, enlluernador. Em temo que em sento massa cursi per engegar amb una nota sobre la meva terra i l¡¯¨²ltima edici¨® de la Trobada Internacional de Forjadors d¡¯Alpens. Una altra cr¨°nica que haur¨¤ d¡¯esperar. Aix¨ª que, ven?ut, m¡¯assec a la fonda Cal Penyora, de Santa Eul¨¤lia de Puigoriol, per degustar unes patates amb pela i pa del Forn de Can Pujals, a Sant Boi de Llu?an¨¨s.

Pa de pag¨¨s, pa de blat de forment, pa de lenta fermentaci¨® i llarga cocci¨® en forn de llenya, pa que dura dies i dies, pa d¡¯escor?a cruixent i massa tova, pa sense additius, pa blanc. Igual de blanc que el foli que no aconsegueixo omplir si no ¨¦s amb moltes hist¨°ries que no en fan una, atrapat en aquest somni en el qual no pots c¨®rrer malgrat que et persegueixen sense desmai i et despertes amb alleujament perqu¨¨ no t¡¯han atrapat. Has complert amb els qui et van encarregar la cr¨°nica, per¨° sospites que no has complert amb tu i menys amb el lector. Perd¨®. Aix¨° ¨¦s el no-res.