Europa ensopega amb els okupes

Barcelona t¨¦, peri¨°dicament, problemes amb el moviment okupa. Desallotjar una casa emblem¨¤tica ¨¦s sin¨°nim de friccions, altercats, i crisis pol¨ªtiques. Per¨° no ¨¦s l¡¯¨²nica. Grans ciutats europees, com Atenes, Berl¨ªn o Amsterdam, ensopeguen tamb¨¦ de manera reiterada amb la pedra de les ocupacions, que deixa impotents les administracions locals.

Atenes, el cas m¨¦s flagrant. El barri c¨¨ntric d¡¯Exarjia, que seria el m¨¦s semblat al barri de Gr¨¤cia, viu gaireb¨¦ cada setmana enfrontaments amb la policia, amb pluja creuada de c¨°ctels Molotov i gasos lacrim¨°gens, a m¨¦s de les destrosses habituals en el mobiliari urb¨¤. La ciutat, embolicada en molts altres problemes, d¨®na una resposta b¨¤sicament policial al conflicte.

Exarija es va convertir en l¡¯epicentre dels moviments ¨¤crates i autogestionaris, reconvertits amb el temps en antisistema, a finals dels vuitanta, en paral¡¤lel a protestes estudiantils virulentes al pa¨ªs. Diversos edificis ocupats, transformats en centres d¡¯activitats culturals i socials, donen fe de la perviv¨¨ncia d¡¯un moviment de protesta que de vegades ha arribat a adquirir caire de guerrilla urbana. El cas m¨¦s greu que es recorda va passar al desembre del 2008, com a resposta a la mort per la policia d¡¯un adolescent de 15 anys en una pla?a del barri. Exarjia, i la resta del centre aten¨¨s, van ser pr¨¤cticament engolits per les flames.

?msterdam, on tamb¨¦ s'han intentat llogar locals ocupats, ¨¦s l'exemple m¨¦s semblat a Barcelona

A poca dist¨¤ncia d¡¯Exarjia, Villa Amalia, l¡¯edifici ocupat durant m¨¦s temps a Atenes ¡ª22 anys¡ª va ser desallotjat al desembre del 2012 per dotzenes de policies, que van trobar en el seu interior 1.500 ampolles buides i bidons de l¨ªquid inflamable, la qual cosa demostrava, segons els agents, la connexi¨® amb els radicals antisistema. Dies despr¨¦s del desallotjament, la policia va practicar un centenar llarg de detencions quan un nodrit grup d¡¯okupes va intentar entrar de nou a l¡¯edifici. Projectes socials, autogestionats, a Sal¨°nica, la segona ciutat grega, han tingut la mateixa sort, com el Orfanotrofio Squat o Turtle Corner, amb diversos detinguts ¡ªdiversos sense papers inclosos¡ª en el segon.

Amb motiu de la crisi dels refugiats, en els ¨²ltims mesos han sorgit centres d¡¯atenci¨® als migrants i campaments informals impulsats per ¨¤crates i antisistema en algunes illes de l¡¯Egeu. La policia va desallotjar a l¡¯abril el campament informal de No Borders Kitchen a Mytilene (Lesbos) i el Soli Cafe, a Quios, en sengles accions molt contestades pel col¡¤lectiu.

Amsterdam, semblant a Barcelona. A la capital holandesa tamb¨¦ s¡¯ha intentat el lloguer de locals ocupats. Les primeres ocupacions d¡¯edificis van tenir lloc a Holanda el 1964. Va ser en un barri d¡¯Amsterdam que havia de ser derru?t per l¡¯Ajuntament. Durant les dues d¨¨cades seg¨¹ents, la presa d¡¯immobles buits va passar de la cr¨ªtica contra l¡¯especulaci¨® urbana, a derivar en un fenomen on l¡¯ideal de crear una societat pr¨°pia es barrejava amb la droga i la marginaci¨®.

A Atenes, el c¨¨ntric barri de Exarjia seria el m¨¦s semblat a Gr¨¤cia

Fins a la seva prohibici¨® l¡¯any 2010, els okupes no eren perseguits sempre que complissin certes condicions. Si una casa romania vacant durant m¨¦s de 12 mesos, i una vegada dins, no es destru?a la propietat, ning¨² era molestat per la just¨ªcia. A Barcelona, quan els edificis s¨®n p¨²blics, no tenen previst dedicar-se a res m¨¦s, no sofreixen problemes estructurals i hi ha un retorn social, l¡¯Ajuntament no en demana el desallotjament.

En el cas d¡¯Amsterdam, si la policia esbrinava per endavant quan i on es for?aria el pany d¡¯un local, podia impedir-ho. Encara que la capital ha estat la m¨¦s afectada, el fenomen va abastar altres localitats, com Groningen (al nord del pa¨ªs), Rotterdam, Utrecht o la Haia. En aquesta ¨²ltima, una antiga oficina d¡¯Hisenda va estar aix¨ª entre el 1980 i el 2003.

Per¨° des de fa sis anys, instal¡¤lar-se sense contracte en una propietat aliena pot comportar un any de pres¨®. Si hi ha actes violents, la pena suma dos anys, i fins a tres si s¡¯actua en grup. No hi ha xifres oficials dels centres encara ocupats a escala nacional, per¨° entre el 2010 i el 2014, la policia d¡¯Amsterdam va desallotjar m¨¦s de 600 adreces. Els agents, aix¨° s¨ª, avisen amb vuit setmanes d¡¯antelaci¨® perqu¨¨ els residents puguin rec¨®rrer davant dels tribunals.

El 2010, a la ciutat va haver-hi grans manifestacions contra la llei, amb c¨¤rregues policials. L¡¯esperit dels anys seixanta ha desaparegut, i moltes de les finques s¡¯han transformat en restaurants, clubs i caf¨¨s legals, de vegades a c¨¤rrec d¡¯antics activistes. M¨¦s vulnerables davant dels tribunals, els okupes actuals canvien sovint de lloc i opten per no arreglar tant l¡¯habitatge.

Viol¨¨ncia a Berl¨ªn. A la capital alemanya el moviment okupa va comen?ar a gestar-se a mitjans de la d¨¨cada dels setanta a la zona occidental de l¡¯actual capital alemanya. Va tenir el seu epicentre al barri de Kreuzberg i va n¨¦ixer com una reacci¨® a l¡¯escassetat d¡¯habitatges i tamb¨¦ com a protesta per la pol¨ªtica del govern de la ciutat d¡¯enderrocar edificis vells per fer possible la construcci¨® d¡¯habitatges moderns i m¨¦s cars.

Al comen?ament de la d¨¨cada dels vuitanta, un grup heterogeni d¡¯activistes d¡¯esquerra havia aconseguit ocupar m¨¦s de 150 edificis al sector occidental de la ciutat, una situaci¨® que va conv¨¨ncer el Govern de la ciutat a adoptar el que es va anomenar la ¡°L¨ªnia de Berl¨ªn¡±, que va autoritzar la policia a desallotjar les cases ocupades en menys de 24 hores.

Despr¨¦s de la caiguda del Mur, els okupes van emigrar al sector oriental de la ciutat, on hi havia centenars d¡¯edificis buits, sobretot a Prenzlauer Weg i Friedrichshein. A l¡¯estiu del 1990, els okupes tenien en el seu poder m¨¦s de 200 edificis, per¨° la utopia va comen?ar a arribar al seu final al novembre del 1990, quan uns 4000 efectius van desallotjar amb viol¨¨ncia una s¨¨rie d¡¯edificis situats al carrer Mainzer Str, a Friedrichshein.

El desallotjament violent va acabar amb l¡¯alian?a SPD-Verds que formava el Govern de Berl¨ªn i va marcar la pol¨ªtica que encara es mant¨¦ vigent. Desallotjaments violents o el pagament de lloguer dels okupes. El desallotjament m¨¦s recent a Berl¨ªn va tenir lloc al gener d¡¯aquest any quan uns 200 agents de la policia van desallotjar un edifici situat a Friedrischshein que havia estat ocupat per militants de grups d¡¯ultraesquerra.

¡°Va ser una resposta clara de l¡¯estat de dret¡±, va admetre el ministre de l¡¯Interior de Berlin, Frank Henkel, en justificar la mesura i, al mateix temps, deixar clar que el Govern no dubtaria a actuar amb energia en contra dels grups d¡¯ultraesquerra, una amena?a que no va fer efecte. Al mar? passat un grup d¡¯activistes va ocupar un edifici buit a Kreuzberg, que va ser desallotjat per la policia.

Els okupes van viure un moment de gl¨°ria al mar? del 2015, quan un moviment que es fa dir Blockoupy va aconseguir reunir m¨¦s de 10.000 manifestants a Frankfurt per protestar per la pol¨ªtica monet¨¤ria del Banc Central Europeu i intentar ocupar la nova seu del BCE. La policia va impedir l¡¯ocupaci¨®, per¨° la protesta va convertir la capital financera d¡¯Alemanya en un camp de batalla in¨¨dit.

Amb informaci¨® de M. A. S¨¢nchez Vallejo, Isabel Ferrer i Enrique M¨¹ller