Cicer¨® i l¡¯insult en pol¨ªtica

El moment m¨¦s comentat en els mitjans de comunicaci¨® i xarxes socials de l¡¯¨²ltima campanya electoral del 20-D va succeir quan, en ple debat televisat, S¨¢nchez va dir: "El president del govern, senyor Rajoy, ha de ser una persona decent; i vost¨¨ no ho ¨¦s" i Rajoy va replicar: "La seva intervenci¨® ha estat ro?na, mesquina i menyspreable; ¨¦s una intervenci¨® mi-se-ra-ble". Quatre mesos despr¨¦s d¡¯aquest acre encreuament de desqualificacions, es va produir el ritual de la disculpa i l¡¯acceptaci¨® escenificat amb formes corteses davant dels mitjans. L¡¯episodi de l¡¯agressi¨® m¨²tua va quedar resolt elegantment.

Qui crea que aquesta tempesta de virul¨¨ncia verbal no massa exemplar ¨¦s una novetat amb prou feines vista en el debat pol¨ªtic d¡¯alt nivell, que recordi que des de l¡¯any 450 a. de C. la ret¨°rica cl¨¤ssica codifica aquest comportament bel¡¤ligerant en la figura orat¨°ria de l¡¯argument ad hominem. L¡¯argument contra la persona, la paraula usada com una agressi¨® m¨²tua cos a cos, no forma part precisament de l¡¯inventari d¡¯arguments l¨°gics i racionals aristot¨¨lics, sin¨® que ¨¦s un dels millors exemples d¡¯all¨° que Cicer¨® va denominar fal¡¤l¨¤cies emocionals, desbordaments passionals amb format d¡¯argument per¨° buits de contingut ¨²til per a un debat. En l¡¯orat¨°ria cl¨¤ssica, l¡¯insult contra l¡¯adversari ¨¦s una estrat¨¨gia feble i err¨°nia, perqu¨¨ subratlla la manca d¡¯arguments convincents substitu?ts per soroll i produeix una deterioraci¨® de la imatge personal i ¨¨tica de l¡¯orador en la consideraci¨® de l¡¯auditori.

?s cert que, en determinades conjuntures hist¨°riques, es van donar les circumst¨¤ncies prop¨ªcies perqu¨¨ s¡¯instaur¨¦s provisionalment una esp¨¨cie de per¨ªode d¡¯excepci¨® orat¨°ria durant el qual l¡¯argument ad hominem va complir una funci¨® beneficiosa que Cicer¨® fins i tot va qualificar de "deure c¨ªvic". Quan els valors democr¨¤tics de la rep¨²blica romana corrien perill a causa del saqueig de les arques p¨²bliques i l¡¯aspecte moral corrupte de Marc Antoni, va sorgir l¡¯obligaci¨® moral d¡¯al?ar clarament i rotundament la veu contra el tir¨¤ per desemmascarar-lo. I Cicer¨® va llan?ar les seves fil¨ªpiques al senat contra Marc Antoni el 44 a. de C., usant, entre altres expressions humiliants: "vergonya humana errant degradada per l¡¯enviliment, profanador de l¡¯honestedat i la virtut, campi¨® de tots els vicis, el m¨¦s est¨²pid dels mortals, prostitut de moral corrompuda, expert en actes de baixesa i inf¨¤mia, borratxo dissolut". Les fil¨ªpiques ciceronianes van ser una s¨¨rie de discursos demolidors pronunciats a la seu senatorial que van destrossar per sempre la imatge personal i la reputaci¨® p¨²blica de Marc Antoni, que fet i fet va haver d¡¯exiliar-se a Egipte, el lloc de la Terra coneguda m¨¦s allunyat de Roma. A Cicer¨®, li van costar la vida.

Si no corre perill la democr¨¤cia segrestada per un corrupte poder¨®s, l¡¯agressi¨® verbal personal en el debat pol¨ªtic ¨¦s una fal¡¤l¨¤cia simple amb aparen?a enganyosa d¡¯argument que enrareix la discussi¨®, un episodi dial¨¨ctic desafortunat al qual se li augura un recorregut natural que acabar¨¤ de manera previsible en una reconciliaci¨® civilitzada i amable de les parts. No obstant aix¨°, tornant a la reflexi¨® comunicativa que ens proporciona la hist¨°ria de l¡¯orat¨°ria pol¨ªtica, en un altre gir, la sofisticada ment de Cicer¨® va advertir que, en determinades ocasions, un orador pot utilitzar arterosament l¡¯argument ad hominem com a estrat¨¨gia per provocar de manera interessada un conflicte que ompli de soroll i f¨²ria la situaci¨®, permetent al pol¨ªtic desviar l¡¯atenci¨® i no abordar en profunditat un tema inc¨°mode del qual no li conv¨¦ parlar en aquest moment. En aquest cas, l¡¯atac verbal a l¡¯adversari seria paradoxalment una manera indirecta d¡¯autodefensa. Cicer¨® afegeix a aquesta reflexi¨® la sospita que, de vegades, tots dos oradors es poden aprofitar de la confusa situaci¨®.

Segons xifres publicades pel Ministeri de l¡¯Interior, al nostre pa¨ªs hi ha obertes prop de 1700 causes per corrupci¨®, amb m¨¦s de 500 imputats i 20 culpables sentenciats a la pres¨®. Quan esclata un episodi d¡¯agressi¨® verbal personal m¨²tua en un debat pol¨ªtic, els ciutadans tenen la sensaci¨® que els oponents senten una animadversi¨® personal m¨²tua, radical i urgent que els impedeix seguir debatent sobre la q¨¹esti¨® que els enfronta. Deixar d¡¯argumentar de manera racional per atacar-se verbalment d¡¯una manera molt crua ¨¦s un frac¨¤s comunicatiu per tothom que priva desafortunadament els ciutadans d¡¯escoltar el que els seus l¨ªders pol¨ªtics han de dir sobre un tema pol¨¨mic.

Estrella Montol¨ªo Dur¨¢n ¨¦s catedr¨¤tica de la UB i experta en Comunicaci¨®.