Maria Ant¨°nia Oliver rep el 48¨¨ Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes

L'escriptora i traductora mallorquina Maria Ant¨°nia Oliver va rebre dilluns a la nit el 48¨¨ Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la M¨²sica. Es tracta d'un reconeixement institu?t per ?mnium Cultural el 1969 i es concedeix a una persona que per la seva obra liter¨¤ria o cient¨ªfica en llengua catalana i per la seva tasca intel¡¤lectual hagi contribu?t de manera notable i continuada a la vida cultural de les comunitats de parla catalana.

La guanyadora, la quarta dona guardonada, un "greuge injust", segons va recon¨¨ixer el president d'?mnium, Jordi Cuixart, ha rebut una dotaci¨® de 20.000 euros i una escultura, obra d'Ernest Alt¨¦s, en un acte on tamb¨¦ hi eren l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president Carles Puigdemont i tres consellers. Cuixart s'ha referit a una frase d'Oliver, que va assegurar que ella "estava al m¨®n per escriure i que entenia el m¨®n escrivint".

Nascuda a Manacor el 1947, Oliver va pert¨¤nyer a la generaci¨® dels setanta, va formar part del col¡¤lectiu literari Of¨¨lia Dracs i "la seva obra ¨¦s inseparable del comprom¨ªs amb el pa¨ªs". Des de la seva primera novel¡¤la, publicada el 1970, ha escrit novel¡¤la, contes, teatre, narrativa infantil, articles, traduccions i guions per al cinema, la televisi¨® i la r¨¤dio.

Va ser una de les pioneres a conrear alguns dels g¨¨neres gaireb¨¦ absents de la literatura catalana, com la novel¡¤la negra i detectivesca, o la ci¨¨ncia-ficci¨®, present en Lovecraft, o la literatura er¨°tica. En el g¨¨nere negre, Oliver ¨¦s autora d'un personatge entranyable i conegut com la inspectora L¨°nia Guiu, el primer personatge femen¨ª que es va convertir en protagonista en la literatura catalana del g¨¨nere.

Com a narradora, ha utilitzat una ¨¤mplia gamma de recursos, que va iniciar amb Cr¨°niques de la molt anomenada ciutat de Montcarr¨¤ (1972) o El vaixell d'Ir¨¤s i no Tornar¨¤s (1976), "amb un substrat important de les rondalles mallorquines".

L'actriu Ariadna Gil ha llegit fragments d'algunes d'aquestes obres al Palau, en el qual l'editor Alex Broch ha evocat la import¨¤ncia de la generaci¨® liter¨¤ria dels setanta, i alguns dels seus personatges han cobrat vida sobre l'escenari amb diverses actrius.

"Maria Ant¨°nia Oliver ha estat una de les m¨¦s fermes columnes vertebrals d'aquesta generaci¨®, insubornable en les seves idees, majestuosa amb la llengua catalana i incisiva amb els temes que tracta", ha subratllat Broch. Oliver, que tenia el bra? dret fracturat, ha confessat: "quan em van comunicar el premi va ser com una injecci¨® en vena de pa amb oli, tom¨¤quet i olives", fins al punt que "havia deixat d'escriure, perqu¨¨ no podia, i ara espero que aviat pugui tenir una altra obra meva a les llibreries".

Sobre l'escenari, Oliver ha compartit el premi amb el seu marit, el desaparegut Jaume Fuster, i ha ironitzat que als anys setanta no podia evitar sentir-se un "florero" i una "ensa?mada" per cobrir la quota femenina i mallorquina en les reunions clandestines, i "avui he tornat a sentir-me florero?en ser la quarta dona de 48 premis lliurats".

L'escriptora ha confessat que no li agrada el nom del guard¨®, perqu¨¨ va cr¨¦ixer amb "l'honor a la p¨¤tria, a les forces armades i al caudillo, i a m¨¦s l'honor ¨¦s mascul¨ª i com a dona no m'interessa".

En el seu discurs s'ha referit a la crisi dels refugiats, que t¨¦ el seu origen en les guerres a l'Afganistan, a Palestina i sobretot a S¨ªria, on "sofreixen l'horror de les armes i la gent fuig desorientada, trist¨ªssima" per arribar a "la vella Europa, que negocia la dignitat de les persones". Davant d'aquesta situaci¨® ha invocat: "la vergonya no ¨¦s aliena, ¨¦s tamb¨¦ nostra".

Despr¨¦s d'expressar la seva opini¨® cr¨ªtica amb l'escalfament global, el pla hidrol¨°gic i els atacs al sobiranisme catal¨¤, Oliver ha dit que ser¨¤ feminista "mentre hi hagi una dona amb burca" i ha acabat l'acte reivindicant "el dret a adoptar".