Goril¡¤les al cor de les tenebres de Barcelona

Barcelona, la ciutat de la bull¨ªcia tur¨ªstica, del comprom¨ªs social, l'urbs ol¨ªmpica de l'arquitectura innovadora, del disseny, la metr¨°poli animalista, antitaurina i veganofriendly?va tenir el seu cor de les tenebres, i no fa gaire, a la Guinea espanyola. Un cor de les tenebres colonial amb explotaci¨® desmesurada, abusos, saqueig sistem¨¤tic, recerca brutal de benefici i menyspreu i vilipendi de les poblacions locals i de les seves creences i costums. Pol¨ªtics, empresaris, cient¨ªfics, religiosos i col¡¤leccionistes barcelonins, aix¨ª com institucions de la ciutat, comen?ant pel mateix Ajuntament, van participar activament en l'espoli material o espiritual de la col¨°nia fins a la seva independ¨¨ncia el 1968.

Una exposici¨® inaugurada ahir al Museu de les Cultures del M¨®n i que marca molt significativament la nova etapa del centre unit al Museu Etnol¨°gic de Barcelona destapa el paper oblidat de Barcelona com a veritable metr¨°poli colonial, ¡°extractiva¡±, ¨¦s a dir depredadora, en aquesta zona d'?frica. Ho fa de manera molt cr¨ªtica, sense condicions, amb voluntat decidida?de sacsejar les consci¨¨ncies, encara que l'exposici¨® resulti per aix¨° ¡°inc¨°moda, xocant i pertorbadora¡±, com assenyala el director del doble museu, l'antrop¨°leg Josep Forn¨¦s.

La mostra exhibeix coses tan desassossegants com un gran goril¡¤la dissecat de passat t¨¨rbol, l'esquelet d'una cria nounada de la mateixa esp¨¨cie (junt amb un altre d'un ximpanz¨¦ nounat), fotos d'altres antropoides abatuts per ca?adors (com el gran esquena platejada?tocant al que posa amb el seu rifle Luis de Lassaleta i Delcl¨®s, membre de la prestigiosa i acomodada fam¨ªlia barcelonina, i un trofeu sinistre penjat a la paret consistent en el cap i les mans tallades d'un altre goril¡¤la que remeten poderosament a les iconografies d'aquell infern a la terra que va anar al Congo Belga del rei Leopold. Altres coses for?a sinistres apareixen quan el visitant s'endinsa en l'extensa informaci¨® dels panells i vitrines, com els exemplars del negret, butllet¨ª missional dels claretians. O la informaci¨® que entre els barcelonins que van fer negoci amb el cacau i la fusta de la col¨°nia ¡ªbona part dels capitals invertits all¨¤ procedien de fam¨ªlies de la burgesia catalana¡ª figurava un jove gerent de CAIFER (Compa?¨ªa Agr¨ªcola de Fernando Poo) anomenat... F¨¦lix Millet.

En la mostra es dedica una atenci¨® especial al fam¨®s Centre d'Experimentaci¨® i Adaptaci¨® Animal d'Ikunde, consagrat a proveir els fons zool¨°gics, bot¨¤nics, etnol¨°gics i arqueol¨°gics de Barcelona. L'exposici¨® posa el dit a la nafra en assenyalar l'activitat del centre, que enviava animals vius al zoo, com ¡°la cacera programada¡±.

A l'exposici¨®, realitzada per un pool d'antrop¨°legs i historiadors ¡ªAndr¨¦s Antebi, Pablo Gonz¨¢lez, Albert L¨®pez i Eloy Mart¨ªn¡ª s'hi accedeix a trav¨¦s d'un primer ¨¤mbit consagrat a Floquet?de neu, el c¨¨lebre goril¡¤la blanc. La tr¨¤gica hist¨°ria del primat, condemnat a una vida d'exhibici¨® i manipulaci¨® de baixos despr¨¦s d'haver estat salvat de la cassola, ¨¦s una bona met¨¤fora de la relaci¨® de Barcelona amb Guinea: sembla molt blanca i simp¨¤tica per¨° presenta aspectes molt l¨²gubres i foscos. Aqu¨ª est¨¤ l'alcalde Porcioles jugant amb el goril¡¤la, el DNI del mico ¡ª n¨²mero 437.556.928¡ª a nom de ¡°D. Nfumu Ngi¡±, sense professi¨® coneguda, estat civil casat (?), domicili al parc de la Ciutadella, expedit el 10 de novembre del 1991 i que caduca als deu anys.

S'accedeix seguidament a un cubicle fosc en el qual figura un poema ombr¨ªvol de Le¨®n Felipe (¡°He dormido muchas noches, a?os, en el ?frica central,/ all¨¢ en el Golfo de Guinea, en la desembocadura del Muni¡±). I es desemboca, precisament, al cor de l'exposici¨® gaireb¨¦ topant de cara amb el goril¡¤la (negre) dissecat. La seva hist¨°ria t¨¦ tela, a part que Ava Gardner?el va abra?ar: l'exhibia el taxidermista Llu¨ªs Soler i Pujol amb gran ¨¨xit al carrer Raurich i el 1955 el tipus felicitava el Nadal amb una foto del simi carregant sota el bra? una dona negra. L'estampa hauria fet les del¨ªcies de Darder. Ara el mico ¨¦s d'un col¡¤leccionista privat, que l'ha cedit. Ja no porta la dona, afortunadament.

En una paret s'est¨¦n un mapa del 1942 fet pels missioners Fills de l'Immaculat Cor de Mar¨ªa que assenyala missions, ¡°cristiandats¡± i ¡°finques d'europeus¡±. S'exhibeixen fotos de sabor etnogr¨¤fic colonial, llibres com l'acolorit?En el pa¨ªs de los bubis i Capacidad mental del negro, i una retall de La Vanguardia que informa de la talla d'una Moreneta m¨¦s moreneta donada a l'esgl¨¦sia d'Efulan. Un desplegament de trofeus que inclou ullals d'elefant i un immens cocodril d¨®na la mesura de l'espoli natural de la col¨°nia. Un v¨ªdeo de TVE sobre la cacera de paquiderms a la selva mostra els fang guineans com si fossin els llegendaris gaboni de les pel¡¤l¨ªcules de Tarzan. En una vitrina es poden veure objectes rituals ¡°recollits¡± pel Museu Etnol¨°gic i Colonial (sic) de Barcelona, inaugurat el 1948, inclosos els fetitxes que el governador de la col¨°nia?usava com a potes d'un sof¨¤. Un escur?¨® del Gabon dissecat que s'exhibeix a la vitrina d'esp¨¨cimens amb les famoses granotes Goliat de Sabater Pi sembla una picada d'ullet a la (mala) sort de Lassaleta, mort per la mossegada d'una cerastesen el 1957 (la venjan?a del goril¡¤la).

Per recordar que hi ha molt a treure de l'armari del passat colonial, l'exposici¨® exhibeix diverses caixes de l'expedici¨® cientificoexpoliat¨°ria del 1948, encara sense obrir.