Catalunya ¡®oblida¡¯ les pensions en la seva llei de Seguretat Social

La paraula ¡°pensi¨®¡± no apareix ni una sola vegada en el text de la proposici¨® de llei per crear l'Ag¨¨ncia Catalana de Protecci¨® Social. El document va ser presentat pels diputats de Junts pel S¨ª i la CUP i es tracta de la primera de les tres anomenades ¡°lleis de desconnexi¨®¡±. La norma nom¨¦s deixa la porta oberta a m¨¦s compet¨¨ncies que la Generalitat pugui tenir en el futur i es limita a organitzar la gesti¨® de part de les 169 prestacions socials actuals del Govern.

El futur de les pensions en una Catalunya independent va ser un dels temes que va tensar la campanya de les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques. Gaireb¨¦ 1,7 milions de catalans reben aquesta prestaci¨® i la crisi fa que moltes fam¨ªlies depenguin d'aquest ingr¨¦s. L'entitat antisobiranista Societat Civil Catalana va distribuir pamflets?per les b¨²sties ?advertint que amb la secessi¨® la suma de les pensions cauria. Junts pel S¨ª va respondre amb un altre escrit, signat per Artur Mas i Oriol Junqueras, al¡¤legant que ¡°no hi ha dades objectives¡± que posin en risc les pensions. ¡°No deixeu que juguin amb els nostres sentiments¡±, deia la carta.

El tema ¨¦s tan delicat que, m¨¦s enll¨¤ d'un requisit vital per a l'hipot¨¨tic nou Estat, la creaci¨® de l'ag¨¨ncia es va convertir en una eina per donar versemblan?a al relat de la desconnexi¨®, consagrat a l'anul¡¤lada declaraci¨® de sobirania del 9-N. Per¨° l'¨²nica refer¨¨ncia al tema dins del text que es tramitar¨¤ est¨¤ en l'exposici¨® de motius. All¨¤ l'ens?es justifica ?a causa del model econ¨°mic basat en el treball, del qual es genera ¡°una depend¨¨ncia del sistema de rendes per a les persones quan es tornen inactives o passives¡±.

Tal com est¨¤ plantejada, la llei invoca les compet¨¨ncies actuals i no planteja cap ruptura. Es tracta d'un text redactat amb cura per evitar ser recorregut. Per¨° la seva g¨¨nesi (la declaraci¨® de sobirania) podria ser el punt on l'Advocacia de l'Estat podria veure una bretxa per denunciar-la davant del Tribunal Constitucional. ¡°No treballem pensant en si ens impugnaran o no les lleis, sin¨® en els catalans que ens han donat el seu suport¡±, va defensar el diputat Chakir el Homrani (Junts pel S¨ª).

169 prestacions

El text insisteix diverses vegades que administrar¨¤ els instruments de la protecci¨® social que ¡°a cada moment siguin compet¨¨ncia de la Generalitat¡±. Aix¨ª, encara que l'ag¨¨ncia ambicioni gestionar les 169 prestacions que existeixen a Catalunya (sumant les de diferents administracions), en realitat es queda amb el 60%. La resta ¨¦s compet¨¨ncia de l'Estat.

En el cas de les prestacions econ¨°miques, el 41% de les ajudes tenen l'Estat com a font de finan?ament (per exemple les pensions). Fer front a la protecci¨® social implicaria gestionar uns 32.400 milions d'euros, per¨° en les condicions actuals?serien uns 5.200 milions. L'ag¨¨ncia centralitzar¨¤ el pagament de les prestacions econ¨°miques i de serveis i recaptar¨¤ els recursos que li ¡°corresponguin a cada moment¡±. Ara com ara, per exemple, el copagament dels dependents. La prescripci¨® de les ajudes continuar¨¤ en cadascun dels departaments fins ara responsables.

L'ag¨¨ncia tindr¨¤ un president, designat pel Parlament i ha de tenir ¡°un ampli prestigi en l'¨¤mbit de la protecci¨® social i reconeguda honorabilitat¡±. Tamb¨¦ haur¨¤ d'acreditar la seva traject¨°ria professional i ¡°capacitat en la comissi¨® parlament¨¤ria corresponent". En el cas del director no es parla de valors per¨° s¨ª de deu anys d'experi¨¨ncia sigui professional o d'antiguitat en el funcionariat que t¨¦ a veure amb la pol¨ªtica social.

Junts pel S¨ª i la CUP plantegen el tr¨¤mit de la norma per la via d'urg¨¨ncia, la qual cosa implica que es voti en un dels plens de juliol. El paper de l'oposici¨® est¨¤ per veure. La creaci¨® d'un ens que faci una gesti¨® m¨¦s eficient les prestacions socials ¨¦s una reivindicaci¨® hist¨°rica tant del PSC com d'alguns dels socis de Catalunya S¨ª que es Pot i, t¨¨cnicament, el text va orientat en aquest cam¨ª.