L¡¯acord mutant i l¡¯etimologia del canvi

No us el creieu pas, el t¨°pic que diu que la llengua catalana ¨¦s fruit de la corrupci¨®, que si avui parlem catal¨¤ ¨¦s perqu¨¨ un bon dia va evolucionar del llat¨ª, que fem anar un llat¨ª embastardit i que, al cap i a la fi, tant li fa si tenim normativa o no, que les lleng¨¹es evolucionen i jo parlo com em sembla. Un reduccionisme na?f que sovint serveix per amagar opinions indocumentades. Si fos aix¨ª i avui parl¨¦ssim un llat¨ª embrutit, no haur¨ªem sentit l¡¯expressi¨® de moda aquesta setmana, dita al faristol del Parlament arran de l¡¯esmena de la CUP als pressupostos: l¡¯acord mutant.

La llengua dels romans ha tingut dues maneres d¡¯aportar-nos paraules. La primera ¨¦s la que donaria arguments al nostre fil¨°leg aficionat, i que testimoniaria una determinada evoluci¨® d¡¯una paraula al llarg del temps: de miraculum, mirall; de folium, full; de cathedra, cadira; de mobilis, moble. I la segona, la dels anomenats cultismes, que s¨®n paraules preses del llat¨ª per posterior reincorporaci¨®, a fi de perfilar significats de realitats que al llarg del temps han aparegut com noves: de miraculum, miracle; de folium, foli; de cathedra, c¨¤tedra; de mobilis, m¨°bil. I aquestes pr¨¤ctiques arriben a ser ben recents, amb certs tipus de treballadors designats no pas com obrers, sin¨® com operaris.

?s ben b¨¦ que la llengua muda, una expressi¨® ben correcta que denota canvi amb el pas del temps. Procedent del verb mutare, el nostre mudar revela l¡¯evoluci¨® normal de la paraula (sobretot amb la sonoritzaci¨® de la t en d) i demostra una productivitat l¨¨xica gens insignificant, per b¨¦ que el verb, usat en sentit intransitiu, ¨¦s car de veure. Una muda, o mudada, sol ser el conjunt de les peces de roba interior d¡¯una persona, i a la llista del material de les col¨°nies sempre es parla de mudes completes, que s¡¯ent¨¦n que ¨¦s tot, roba interior i no. I per fortuna no s¡¯ha perdut encara (tot i ser cada cop menys freq¨¹ent) l¡¯expressi¨® mudar-se per vestir-se amb un cert rigor i eleg¨¤ncia, o anar mudat, o dur un vestit de mudar, termes de quan abillar-se en dies assenyalats tenia sentit. Tamb¨¦ mudar-se ¨¦s canviar de casa, accepci¨® que, a trav¨¦s de la influ¨¨ncia del castell¨¤, ja serveix per habilitar els camions del substantiu mudan?a.

I en canvi, els derivats cultes de mutare seran aquells que presentin la t intervoc¨¤lica llatina original. Una mena de t, diguem-ne, immutable. La primera mostra que en tenim documentada ¨¦s mutaci¨®, a partir de mutatio, que s¡¯emprava per al¡¤ludir a un canvi sobtat de decoraci¨® en teatre, per¨° ¨¦s en l¡¯¨¤mbit de la ci¨¨ncia gen¨¨tica, i m¨¦s modernament, que ens la trobem amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia, per expressar una alteraci¨® en un organisme que li provoca una modificaci¨® notable, definitiva. O sigui, un canvi no pas gradual, sin¨® traum¨¤tic, sovint de causa incerta. El m¨®n de la ci¨¨ncia-ficci¨® i del c¨°mic, amb els c¨¨lebres X-Men, va servir per personalitzar els mutants, alguns dels quals s¡¯ajudaven m¨²tuament. De fet, la col¡¤laboraci¨® m¨²tua denota el canvi que, en cooperaci¨® amb alg¨², produ?m en l¡¯altre i alhora l¡¯altre produeix en nosaltres, amb generosa reciprocitat.

Crida l¡¯atenci¨® la modernitat del verb mutar, que no t¨¦ entrada pr¨°pia al diccionari, tot i que veient l¡¯¨²s del terme i derivats els ¨²ltims dies gr¨¤cies a Eul¨¤lia Reguant i el seu acord mutant, no m¡¯estranyaria que, mutatis mutandis, aviat l¡¯hi vei¨¦ssim entrar. Em sembla que molts haurien preferit un ¨¨tim hom¨°fon i que la cupaire s¡¯hagu¨¦s quedat ben muda.