Muhammad Ali a Sant Ildefons

Pertanyo a la nodrida generaci¨® seixantera la inf¨¤ncia i adolesc¨¨ncia de la qual van ser jalonades per les fulgurants aparicions de Cassius Clay, ¨¤lies Muhammad Ali, a les portades de rotogravat i, sobretot, als at¨¤vics televisors que en aquell temps catapultaven els seus combats dins i fora del quadril¨¤ter a trav¨¦s de l'aldea global, com acabava de batejar-la McLuhan. Nens encara quan el franquisme celebrava els seus 25 anys de pau ciner¨¤ria, vam integrar la primera fornada d'espanyols que van despertar a la consci¨¨ncia coincidint amb les gestes esportives i les rebel¡¤lies c¨ªviques d'aquell adonis desafiador, vinclad¨ªs i bocamoll que, poc despr¨¦s de proclamar-se campi¨® a Roma 1960 i de derrocar el 1964 al patibulari Sonny Liston, va esdevenir un dels astres m¨¦s grans d'aquella cultura de masses pop que Barthes elucidava a les seves Mitologies.

Com tants mocosos d'extraradi, qui subscriu s'anava criant en el cor de la Ciutat Sat¨¨l¡¤lit de San Ildefons, d¨¨dal de ruscs que les grues aixecaven sense fre en els descampats de Cornell¨¤, a mesura que mir¨ªades de s¨²bdits humiliats arribaven des d'Andalusia, Gal¨ªcia i Castella per trobar feina al cintur¨® industrial de Barcelona. Fills d'aquells desterrats for?osos ¡ª"fills de la immigraci¨®¡±, com la condescend¨¨ncia nacionalista comen?ava a anomenar-nos¡ª, la revelaci¨® del m¨®n ens va arribar a trav¨¦s d'una cultura suburbial cohesionada per la r¨¤dio i principalment per la televisi¨®, m¨¤gic foc fred que parpellejava a l'un¨ªson en incomptables finestrals quan els ¨²nics canals que emetien eren els dos del R¨¨gim.

Tant o m¨¦s que per Marisol, El Cordob¨¦s, Mortadelo o Cavall Fort, vam ser alletats per una cultura de masses creixentment globalitzada en la qual brillaven ¨ªdols com Bugs Bunny, Pel¨¦, Tint¨ªn, Brando, Bardot o el can¨ªbal Merckx. Per¨° el m¨¦s rutilant de tots era Cassius/Muhammad, l'¨²nic que aconseguia aturar la rotaci¨® del planeta cada vegada que la seva icona dansant i riallera apareixia a les prec¨¤ries pantalles. Ara posant davant els fot¨°grafs, autopar¨°dic i fanfarr¨®, al costat de Dylan i dels Beatles. Ara demolint amb elegant ferocitat ¡ª"Fly Like a Butterfly, Sting like a Bee¡±¡ª tots els ominosos rivals que els promotors li tiraven a l'arena ¡ªde Liston a Foreman, passant per Cooper, Bonavena, Norton i Frazier¡ª. Ara abra?ant la Naci¨® de l'Islam de Elijah Muhammad i Malcolm X amb una esbojarrada orat¨°ria plena d'enginy. Ara proclamant als quatre vents, assetjat per un eixam de micr¨°fons i flashos ¡ª¡±A mi no m'han fet res aquests del Vietcong¡±¡ª la seva negativa a allistar-se a l'ex¨¨rcit que estava assolant Vietnam, acte de rebel¡¤lia que li va implicar oneroses p¨¨rdues i el desposse?ment del t¨ªtol de campi¨® durant tres anys i mig.

Quan va morir, Ali feia 35 anys que s'havia retirat de la boxa, des que el 1981 va penjar els guants afectat per un Parkinson incipient. Ara, mitja vida despr¨¦s, aquells noiets de La Sat¨¨l¡¤lit hem depassat la maduresa ¡ªcom tants altres criats a Brooklyn, la banlieu de Par¨ªs, Vallecas, Ripollet o Basauri¡ª, i tinc la impressi¨® que som legi¨® els que ens hem sentit embargats d'evocacions en saber la not¨ªcia. Com Barthes, Eco i Morin van explicar mentre Ali aconseguia el zenit de la constel¡¤laci¨® medi¨¤tica, la cultura de masses en auge havia aixecat un pante¨® d'¨ªdols les imagin¨¤ries virtuts dels quals suscitaven la identificaci¨® de milions de subjectes. Poderosament mitog¨¨nica, incessant recreadora de filons narratius i simb¨°lics antiqu¨ªssims¡ªprofundament arrelats en el psiquisme col¡¤lectiu-, la ind¨²stria cultural es revelava capa? de fabricar ceguesa, estult¨ªcia i mal gust a dojo. Per¨° tamb¨¦ de proposar arquetips de bellesa, intel¡¤lig¨¨ncia, just¨ªcia o bondat que infonien valors, criteris i actituds emancipadores en la ciutadania.

Amb Ali, el m¨¦s suggestiu de tots, vam entreveure que un atleta podia comportar-se amb gr¨¤cia, intel¡¤lig¨¨ncia i vis teatral, en viu contrast amb els talossos que avui assolen la farsa futbol¨ªstica. Que un heroi ferotgement hum¨¤ com ell podia sentir ambig¨¹itat o temor, i defallir davant l'adversitat, i que ¡ªcom David o Ulisses¡ª precisament ho era perqu¨¨ gosava afrontar-la. Que en la seva sonora rebel¡¤li¨® contra la segregaci¨® racial i l'esclafament militar de la Indoxina reverberaven ressons de la noble causa de Rosa Parks, Mandela i Ant¨ªgona. Vam despertar de la infantesa entrellucant-lo entre les 625 l¨ªnies -un espectre cat¨°dic m¨¦s aut¨¨ntic que tants fantasmes reals- i vam entreteixir esquin?alls de la nostra pr¨°pia hist¨°ria amb peda?os de la seva: l'ascens, apoteosi i lent descens cap a una mort sense oblit d'un heroi que ens va ensenyar a voler-nos millors.

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor.