Vinga, que ens ho repartim

Un dels activistes virtuals m¨¦s actius de l'independentisme, Eduard Voltas, va escriure fa uns dies un article en el qual, compungit pel comportament de la CUP, reconstru?a el que havia succe?t en les files independentistes des de just abans de les eleccions de setembre del 2015 fins ara. Una frase del seu article em va deixar perplex. En els moments previs a les eleccions, segons Voltas, existia la percepci¨® que era indiferent votar Junts pel S¨ª o la CUP: ¡°Semblava que tot sumava. 'Va, ens ho repartim, tu votes JxS i jo la CUP', ¨¦s va escoltar a moltes fam¨ªlies" (¡°Reset¡±, El m¨®n, 3 de juny del 2016).

Jo, que en aquest tipus de disputes entre independentistes em sento com un voyeur, no s¨¦ si aix¨° es va escoltar a moltes fam¨ªlies. El que s¨¦ ¨¦s que aquesta frase condensa la vulneraci¨® permanent, per part d'alguns membres de les files independentistes, del denominat principi de realitat.

Abans de les eleccions, la CUP va rebutjar formar part de JxS¨ª, i tant els uns com els altres es van encarregar de fer p¨²bliques les desavinences i els desacords, deutors de programes pol¨ªtics en bona part contradictoris, que van motivar l'abs¨¨ncia de pacte. Per aix¨°, si algun independentista, despr¨¦s d'escoltar aquestes desavinences, encara pensava ¡°Va, ens ho repartim, tu votes JxS i jo la CUP¡±, ¨¦s que estava en plena fase de negaci¨® de la realitat. ?s cert, com deia T. S. Eliot, que ¡°human kind cannot bear very much reality¡±. Cal remarcar, no obstant, que per al poeta hi ha espai per a un m¨ªnim de realitat en el si del g¨¨nere hum¨¤. I un podria esperar que una inst¨¤ncia culta i educada d'aquest g¨¨nere hum¨¤, com ho ¨¦s bona part de l'independentisme, accept¨¦s aquest m¨ªnim de realitat. Per¨° no. Alguns es van resistir al pes aclaparador de la realitat i van creure que no hi havia difer¨¨ncia entre votar JxS¨ª i votar la CUP.

Alguns independentistes, doncs, no ¨¦s que de vegades semblin ignorar la realitat del pa¨ªs en el nom del qual solen parlar, ¨¦s que ni tan sols semblen con¨¨ixer b¨¦ la realitat del propi grup independentista, la qual cosa no s¨¦ si ¨¦s m¨¦s greu o no, per¨° s¨ª que ¨¦s m¨¦s rid¨ªcula. I quan el principi de realitat s'imposa, el seg¨¹ent pas natural consisteix a donar la culpa que la realitat sigui com ¨¦s a aquells que impedeixen que la realitat sigui com un desitja, ¨¦s a dir, uniforme i sense fissures entre els ¡°nostres¡±.

Veredicte: la CUP ¨¦s culpable de tots els mals que assoten el proc¨¦s independentista. I a for?a de menysprear el germ¨¤ petit independentista, acusant-lo de no ser prou independentista (¨¦s a dir, acusant-lo de no ser prou vassall d'aquells que manen pol¨ªticament a Catalunya, amb alguna interrupci¨®, des de fa d¨¨cades), aquest independentisme descarrega qualsevol responsabilitat pr¨°pia. Tampoc ¨¦s una novetat, perqu¨¨ ja fa d¨¨cades que l'independentisme culpa Espanya, sigui el que sigui el que entengui per Espanya. Per¨° hi ha una gran difer¨¨ncia entre culpar Espanya i culpar la CUP.

En la dial¨¨ctica dels que conceben Catalunya en els termes dels independentistes, Espanya ¨¦s l'enemic, un element fonamental en el gui¨®. Per¨° la CUP no ¨¦s l'enemic. ?s molt pitjor que aix¨°. ?s un tra?dor. En l'imaginari independentista, Espanya, com m¨¦s lletja, m¨¦s peluda i m¨¦s b¨¤rbara, millor para als interessos independentistes. Per¨° el tra?dor ¨¦s el figurant no desitjat amb el qual no saps ben b¨¦ qu¨¨ fer, perqu¨¨, d'una banda, si intentes reeducar-lo has d'invertir una quantitat de temps incompatible amb l'infantil ¡°tenim pressa¡± i, a m¨¦s, les perspectives d'¨¨xit s¨®n m¨¦s aviat escasses, per¨°, d'altra banda, si deixes anar llast es perden forces necess¨¤ries per a la causa de manera definitiva.

Tot aquest episodi, sospito, no s'explica sin¨® en funci¨® d'una visi¨® homog¨¨nia sobre els ¡°nostres¡±, consubstancial a tot nacionalista. De la mateixa manera que un nacionalista espanyol no aconsegueix entendre que hi hagi gent que no tingui sentiments espanyols (no diguem ja el desconcert que causen al nacionalista en general els que simplement consideren que la pertinen?a a una cultura nacional no ¨¦s definit¨°ria de la identitat pol¨ªtica), el nacionalista catal¨¤ no aconsegueix entendre que entre els ¡°nostres¡± hi hagi alguns que no considerin un Estat catal¨¤ com l'¨²nic i excloent somni humit leg¨ªtim.

I ¨¦s que res s'assembla tant a un nacionalista espanyol com un nacionalista catal¨¤.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.