Camb¨®, corrupci¨® multinacional

Suborns, compra de pol¨ªtics, donacions que pagaven campanyes electorals... Francesc Camb¨®, l¡¯¨¤nima de la Lliga, va presidir durant 20 anys la Compa?¨ªa Hispano Americana de Electricidad (CHADE), una firma experta a deixar maletins als despatxos pertinents a canvi d¡¯aconseguir llargues concessions d¡¯explotaci¨®, evadir impostos i mantenir unes elevades tarifes als ciutadans. Ja se sap que companyies el¨¨ctriques i poder pol¨ªtic s¨®n dos pols que s¡¯atrauen amb tanta for?a que sovint costa distingir-los, tal com demostra la hist¨°ria ben recent.

L¡¯historiador Borja de Riquer (Barcelona, 1945), expert investigador del dirigent conservador catal¨¤, documenta amb profusi¨® tots aquests vincles a Camb¨® en Argentina. Negocios y corrupci¨®n pol¨ªtica, acabat de publicar per Edhasa. Estem davant un llibre exhaustiu sobre el vessant argent¨ª del pol¨ªtic que fou dos cops ministre d¡¯Antonio Maura i que aplaud¨ª el cop d¡¯Estat de Primo de Rivera i l¡¯aixecament franquista. Era el mateix home que impuls¨¤ la Bernat Metge i fou gran col¡¤leccionista d¡¯art. En definitiva, un personatge poli¨¨dric de qui es desconeixien molts detalls del seu pes i el seu pas al capdavant d¡¯una companyia presidida per un lema que mai no ha passat de moda: obtenir els m¨¤xims beneficis no ja sense cap mena d¡¯¨¨tica, sin¨® directament vulnerant les lleis. De fet, el terme chadista a l¡¯Argentina era fins fa ben poc sin¨°nim de trepa, venut, corrupte o pol¨ªtic sense escr¨²pols.

Com comen?a tot. El Tractat de Versalles va imposar condicions draconianes a Alemanya en acabar la Gran Guerra. La pot¨¨ncia derrotada ¡ªal marge d¡¯altres penalitzacions¡ª havia de pagar la fabulosa xifra de 132.000 milions de marcs-or. La por a la confiscaci¨® ¡ªAlemanya la quantificava en uns 50.000 milions de marcs¡ª va fer que els accionistes de la Compa?¨ªa Alemana Transatl¨¢ntica de Electricidad (CATE) es plantegessin desgermanitzar la societat. Borja de Riquer explica com els dirigents del h¨°lding Societ¨¦ Financi¨¨re de Transports et d¡¯Enterprises Industrielles (Sofina), de la m¨¤ del jueu nord-americ¨¤ Dannie Heineman, van idear una venda fict¨ªcia de la CATE a un consorci de bancs i empresaris espanyols, ja que Espanya havia estat una pot¨¨ncia neutral a la Primera Guerra Mundial. L¡¯operaci¨® de naixement de la nova companyia, la CHADE, la lideraria Francesc Camb¨®, que era un vell conegut de Heineman, ja que havia adjudicat a Sofina l¡¯explotaci¨® del servei de tramvies de Barcelona el 1905, prorrogada el 1911.

Camb¨® donava un vern¨ªs de versemblan?a a aquesta venda fict¨ªcia en qu¨¨ participaven els bancs Central, Urquijo, Vizcaya, Barcelona i Arn¨²s-Gar¨ª. L¡¯operaci¨® es va negociar a la seu de l¡¯AEG a Berl¨ªn, on es van estendre els contractes de la nova CHADE. El l¨ªder de la Lliga va guardar una pla?a al consell d¡¯administraci¨® per al seu amic Joan Ventosa i Calvell ¡ªministre de la Restauraci¨® i company de partit¡ª. ¡°He reservat per a tu una pla?a al Consell (aquest any tocaran 40 o 50.000 pessetes per a cada conseller) i un paquet d¡¯accions alliberades. Estic veient que tu i jo haur¨ªem de venir sovint¡±, escriu Camb¨® a Ventosa. Alfons XIII i Eduardo Dato van ser informats, en audi¨¨ncies respectives, de l¡¯operaci¨® pel l¨ªder de la Lliga. D¡¯aquesta manera es constitueix la societat el febrer de 1920. Com que havia d¡¯aparentar que era espanyola, el consell d¡¯administraci¨®, d¡¯entrada, nom¨¦s va comptar amb persones d¡¯aquesta nacionalitat. La CHADE va comprar SIDRO, empresa propiet¨¤ria, entre d¡¯altres, de la Barcelona Traction Light and Power, La Canadenca, fundada per Pearson i escenari el 1919 de les vagues per la jornada de vuit hores.

Suborns, diaris fidels i pol¨ªtics en n¨°mina. Els negocis heretats per la CHADE de CATE a l¡¯Argentina eren prou importants. A partir de 1927, Camb¨®, a m¨¦s de Ventosa, col¡¤loca en llocs de direcci¨® altres col¡¤laboradors seus de la Lliga, com Vehils, Andreu Bausili i Josep Maria Casab¨®. Despr¨¦s d¡¯un cop d¡¯Estat que el 1930 liquida el govern del president Hip¨®lito Yrigoyen, s¡¯inicia una etapa d¡¯executius conservadors coneguda com ¡°la d¨¨cada infame¡±, que curiosament coincideix amb els millors anys en les relacions de la CHADE amb el poder. No era gens estranya aquesta versatilitat per a un col¡¤lectiu d¡¯homes acostumats a tenir tractes privilegiats d¡¯ampli espectre: no nom¨¦s amb el general Primo de Rivera, sin¨® tamb¨¦ amb socialistes com Indalecio Prieto.

La multiplicitat de registres la van utilitzar a fons. Si les cr¨ªtiques de la premsa eren fortes, se subvencionaven mitjans com El Diario per defensar les el¨¨ctriques i els interessos dels ferrocarrils brit¨¤nics al subcontinent. El Diario rebia de la CHADE una subvenci¨® de 2.400 euros, per¨° La Raz¨®n en cobrava 18.000. Camb¨® no era partidari de comprar diaris; aix¨° desprenia el tuf colonial d¡¯estar al servei d¡¯empreses de la vella metr¨°poli. El millor era tenir ¡°bona relaci¨®¡± amb periodistes.

Els diners ho podien tot, i a Buenos Aires eren tan freq¨¹ents els abusos de tarifes per serveis com inexistents eren les tasques de fiscalitzaci¨® dels poders p¨²blics. Es donaven per¨ªodes d¡¯explotaci¨® per a decennis i les el¨¨ctriques nom¨¦s es preocupaven del gran negoci: la conurbaci¨® de Buenos Aires. La resta del pa¨ªs no interessava.

Mentre la productivitat de la CHADE s¡¯incrementava, el preu mitj¨¤ del kilowatt/hora gaireb¨¦ no va sofrir modificacions. La prepot¨¨ncia va assolir extrems ins¨°lits. La CHADE va arribar a querellar-se contra les associacions ciutadanes que denunciaven els abusos de les el¨¨ctriques i que estimaven el frau fiscal de la companyia en 32 milions de pesos (6 d¡¯octubre de 1933). Aquesta pretensi¨® es va arxivar, ja que ¡°el govern necessita de la CHADE per solucionar els seus problemes; aquests dies ens han prestat 70 milions de pesos i no ¨¦s possible que un govern que no ha aconseguit col¡¤locar un empr¨¨stit, es posi de cul amb una empresa que tants serveis li fa¡±, va assegurar Germinal Rodr¨ªguez, que presidia la comissi¨® sobre el frau de les el¨¨ctriques. La sensaci¨® d¡¯impunitat era tal que la CHADE comptava amb el suport del president de la naci¨®, el general Agust¨ªn P. Justo, el qual va buscar una ¡°soluci¨® amigable¡±.

En aquesta l¨ªnia, el 27 de desembre de 1933 l¡¯Ajuntament de Buenos Aires aprov¨¤ un document favorable als punts de vista de la CHADE que ho deixava tot en mans de la conc¨°rdia; aix¨° ¨¦s, de la companyia. Tot plegat va provocar la retirada dels regidors de l¡¯oposici¨®. Els miracles no paraven de succeir-se. El procediment emprat per la companyia per subornar el president Justo i els membres del seu govern era visitar-los als seus despatxos respectius i deixar oblidat un malet¨ª amb diners, explic¨¤ el fill de Josep Maria Casab¨®, home de confian?a de Camb¨®.

Amb els anys, els sistemes es van perfeccionant. Per exemple, el 1937 la CADE ¡ªnom aleshores de la CHADE¡ª va pagar suposadament a 17 regidors de la Uni¨®n C¨ªvica Radical i de la Concordancia (conservadors) uns 100.000 pesos a cada un. El mateix intendent hauria cobrat mig mili¨® de pesos. Aquest va ser un desemborsament especial fruit de les incerteses de la Guerra Civil espanyola.

La Guerra Civil espanyola i el canvi de ter?. La situaci¨® plantejada amb el Tractat de Versalles es va tornar a repetir amb la Guerra Civil espanyola. No cal ni dir que la CHADE va donar suport econ¨°mic als colpistes. El mateix Camb¨® va fer donaci¨® de 380.000 pessetes al franquistes a Par¨ªs. Vehils i Bausili apareixien entre els promotors del Socorro Blanco Argentino pro Reconstrucci¨®n de Espa?a. El Conde de Guadalhorce, que m¨¦s tard seria detingut per frau, presidia la Compa?¨ªa Hispano-Argentina de Obras P¨²blicas (CHAPODYF) ¡ª¨²nica firma realment espanyola a l¡¯Argentina¡ª i tamb¨¦ figurava a la llista d¡¯entusiastes franquistes. La situaci¨® a Espanya i la possibilitat que el govern legal de la Rep¨²blica intervingu¨¦s la companyia van fer recuperar les velles pr¨¤ctiques d¡¯enginyeria financera, aquest cop amb la participaci¨® avant la lettre del Panam¨¤ com a parad¨ªs fiscal convenient.

En carta a Ventosa, escrivia Camb¨®: ¡°Crec que no es pot pensar en cap societat belga perqu¨¨ si Espanya cau en el comunisme, Fran?a i B¨¨lgica ho faran poc despr¨¦s¡±. Calia desnacionalitzar CHADE com a empresa espanyola per tal d¡¯evitar ¡°un cop de m¨¤ del govern roig¡±, en paraules d¡¯Andreu Bausili. Per¨° no tothom apuntava en la mateixa direcci¨®, segons explica Borja de Riquer, i el m¨¦s complicat era conv¨¨ncer Franco i la Junta Militar de Burgos de l¡¯operaci¨® que es tractava d¡¯una pressi¨® de les autoritats argentines. I, sobretot, calia evitar pagar impostos. Aix¨ª, la CHADE es convert¨ª en Compa?¨ªa Argentina de Electricidad (CADE), proc¨¦s en qu¨¨ es va ¡°comprar¡± mig Partit Radical. Els regidors d¡¯aquest partit van presentar al Consell Deliberant de Buenos Aires (¨°rgan legislatiu de la ciutat) exactament la mateixa proposta que havia elaborat la companyia. L¡¯esc¨¤ndol era tan gran que el mateix Camb¨® assegur¨¤ estar davant ¡°d¡¯una de les ofenses m¨¦s grans que ha patit l¡¯Argentina¡±.

Deu anys despr¨¦s, la comissi¨® presidida pel coronel Mat¨ªas Rodr¨ªguez Conde va demanar in¨²tilment la dissoluci¨® de la companyia per haver com¨¨s delictes de suborn, evasi¨® de capitals, falsejament de balan?os, impagament d¡¯impostos i tarifes abusives. A m¨¦s, es va descobrir que una dotzena de regidors radicals que van votar a favor del trasp¨¤s havien vist els seus comptes corrents inflats en uns 100.000 pesos cada un a inicis de 1937. L¡¯empresa havia pagat, a m¨¦s, la construcci¨® de la Casa Radical del carrer Tucum¨¢n de Buenos Aires. Camb¨® transmetia a Vehils ¡ªque va fugir a l¡¯Uruguai davant la seva detenci¨® imminent¡ª la seva preocupaci¨® per l¡¯increment i la discrecionalitat de les ¡°despeses confidencials¡± destinades a pagar periodistes i pol¨ªtics. La comissi¨® Rodr¨ªguez Conde coneixia perfectament l¡¯entrellat financer de [TEX]la companyia, en el qual no mancava una empresa panamenya ¡ªSovalles¡ª per diluir les pistes.

L¡¯operaci¨®, tal com es va dur a terme, explica De Riquer, disgust¨¤ Camb¨®: feia minvar el seu poder davant Dannie Heineman i aix¨° el va deixar sol. La proposta va ser bene?da pel Consell de Ministres de Franco que, de la m¨¤ de Demetrio Carceller, va fer un decret regulant les relacions de CHADE amb la panamenya Sovalles, amb tota mena d¡¯exempcions fiscals. Tant Ventosa com Vehils i Bausili es van arrenglerar amb Heineman. Els falangistes de tra? m¨¦s gruixut veien en l¡¯operaci¨® una jugada de l¡¯oligarca catal¨¤ (Camb¨®) i d¡¯un jueu (Heineman).

Per¨®n i el franquista catal¨¤. Com era previsible, la comissi¨® investigadora argentina del coronel Rodr¨ªguez Conde va acabar en no res. L¡¯aleshores vicepresident, Juan Domingo Per¨®n, ho fren¨¤ tot. Fins i tot es van destruir les c¨°pies impreses del text elaborat pel coronel investigador. El mateix Per¨®n deia el 1945 que la CADE havia estat v¨ªctima de xantatge per part dels regidors corruptes de Buenos Aires, als quals va haver de pagar 11 milions de pesos. El poder ¨¦s sempre el poder i els diners, els diners...

Per tant, investigaci¨® desactivada amb els bons oficis d¡¯un advocat catal¨¤, Pepe Figuerola, especialista en dret corporatiu, que gr¨¤cies a Vehils havia entrat al Departament de Treball argent¨ª. Propagandista de la causa de Franco, va ser acusat pels EUA de facilitar la fugida de nazis des d¡¯Espanya. El 1944 Pepe Figuerola era assessor del vicepresident Per¨®n i se l¡¯acusava de cobrar un sou anual (4.000 pesos) de les el¨¨ctriques. La mediaci¨® de Figuerola va comportar una important injecci¨® econ¨°mica de la CADE a la campanya presidencial de Per¨®n el 1946.

Juan March, l¡¯enemic de la CHADE. L¡¯exhaustiva obra de Borja de Riquer explica que ni en el millor moment el pes dels accionistes espanyols va superar el 16% a la companyia. La majoria eren mon¨¤rquics, i aix¨° va generar suspic¨¤cies sobre conspiracions palatines per part dels franquistes m¨¦s durs. Ventosa i Camb¨® eren considerats pels sectors m¨¦s decididament feixistes com oligarques que representaven el catalanisme pol¨ªtic i el gran capital. Movent h¨¤bilment els fils d¡¯aquestes sensibilitats, el financer Juan March ¡ªtant gran mecenes de l¡¯aixecament militar com afecte al r¨¨gim¡ª va aconseguir situar-se com a cavall guanyador per adquirir la Barcelona Traction Light and Power, de la qual eren propietaris la vella CHADE i el consorci financer Sofina. March va obtenir el que volia: que el successor de Demetrio Carceller, Juan Antonio Suanzes, port¨¦s al Consell de Ministres el decret de dissoluci¨® de la CHADE. En un clima irrespirable (els consellers estaven sotmesos a control policial pel r¨¨gim) es va procedir a la dissoluci¨® de la CHADE el 12 d¡¯agost de 1948, un any despr¨¦s de la mort a Buenos Aires de Camb¨®. El l¨ªder de la Lliga havia fixat la resid¨¨ncia a l¡¯Argentina set anys abans (el 1940), on va repatriar la seva fortuna: l¡¯equivalent actual a uns 114 milions d¡¯euros de l¡¯any 2010.