Robert Manrique: ¡°Ser v¨ªctima ¨¦s molt complicat¡±

Dem¨¤ ¨¦s l¡¯aniversari del terrible atemptat d¡¯Hipercor, un altre aniversari, just quan la viol¨¨ncia sacseja el m¨®n per tot arreu, una viol¨¨ncia insidiosa i in¨²til, sempre injusta, que fa encara m¨¦s profund el record d¡¯aquells que van veure com el seu m¨®n ¡ªun m¨®n concret, alegre i normal¡ª saltava pels aires ara fa gaireb¨¦ trenta anys. ?s dif¨ªcil descriure com una bomba et trenca la vida a trossos. Robert Manrique era carnisser del centre comercial. ¡°Quan vaig entrar a la UCI el meu fill gatejava; quan vaig sortir de l¡¯hospital ja corria. Un dia se¡¯n va anar al llit de la mare, la va abra?ar i li va dir: ¡®No pateixis, ara el pare s¨®c jo.¡¯ Avui ¨¦s un homen¨¤s de metre vuitanta i em diu: ¡®Que cap altre nen passi pel que jo vaig viure. Per aix¨° em moc¡¯¡±, explica.

Manrique va ser president de l¡¯Associaci¨® Catalana de V¨ªctimes d¡¯Organitzacions Terroristes, un nom que esquiva la temptaci¨® pol¨ªtica de centrar el problema en ETA. Ha deixat el c¨¤rrec per¨° continua al peu del can¨®. No anir¨¤ al monument d¡¯Hipercor aquest diumenge. ¡°Tampoc m¡¯hi han convidat, per¨° aix¨° ¨¦s el que menys importa. No m¡¯agrada que s¡¯utilitzi el dolor de les v¨ªctimes amb finalitats politiques. Ning¨² no pot parlar en nom de les v¨ªctimes. Jo no haig de saber qu¨¨ vota cada v¨ªctima. A la v¨ªctima la tria l¡¯atzar, de manera que per for?a ¨¦s un grup plural¡±, afirma. ¡°El Ministeri de l¡¯Interior banalitza les v¨ªctimes quan les utilitza¡±, afegeix. ¡°Hi ha una indemnitzaci¨®, no la d¡¯ofici, una altra, d¡¯Hipercor, que encara no s¡¯ha cobrat. Si vas al Ministeri a reclamar, a demanar orientaci¨® o a qualsevol cosa, et trobes una paret. No res, zero¡±.

Ho il¡¤lustra dient que falta localitzar 280 v¨ªctimes, que sap que existeixen per¨° que no sap qui s¨®n. V¨ªctimes d¡¯atemptats de petites organitzacions, d¡¯esquerra o d¡¯extrema dreta, de fa anys. ¡°Vaig portar el dossier al Ministeri. ¡®Quina gran feina¡¯, em van dir. I el van deixar sobre la taula. No fareu res? No, que vinguin ells. Aix¨ª funciona¡±. La descripci¨® que Manrique fa com a gestor de la reparaci¨® de centenars de v¨ªctimes ¨¦s descoratjadora. No ¨¦s cert que se les atengui amb el respecte que mereixen. Tot i que hi ha altres maneres de reparar les ferides. Manrique es va entrevistar amb ¡°el seu¡± etarra, Rafael Caride. Pregunto si l¡¯home el va mirar als ulls. ¡°No¡±, respon.

¡°Era una sala gran, amb un finestral que donava a un paisatge de muntanyes, amb tots els colors del verd, com canta Raimon. Ell estava d¡¯esquena, amb les mans al darrere. En sentir que jo entrava es va girar i em va dir: ¡®Bon dia¡¯. Ens van asseure. Jo necessitava una mica m¨¦s de dist¨¤ncia f¨ªsica i em vaig apartar. Ell va seure amb les mans i els ulls entre les cames. Era un home gran, cepat, i semblava un cuquet d¡¯aquests que si els toques es fan una boleta¡±. Aquest ¨¦s el relat. ¡°Em va dir que era ateu i que el perd¨® religi¨®s no li valia¡±. Per¨° el seu cas no li sembla m¨¦s rellevant que aquells que em narra de discriminacions, d¡¯oblits, d¡¯injust¨ªcia, en definitiva, una injust¨ªcia envers les mateixes v¨ªctimes que el Govern homenatja a trav¨¦s dels representants oficials, molts dels quals, militants del partit que mana. ¡°Fa tres anys que el ministre Fern¨¢ndez D¨ªaz em va dir: ¡®Escolta, hem d¡¯asseure¡¯ns a parlar, i encara l¡¯espero¡±.

No li va agradar que el Parlament catal¨¤ reb¨¦s Otegi. ¡°Per¨°, i qu¨¨? ?s la meva opini¨®. No ¨¦s ranc¨²nia. Res de ranc¨²nia, l¨ªmits, s¨ª. Jo he anat a una Herriko taberna i en veure que falta una foto dels seus herois, gent que ha matat gent, em diuen: ¡®No, aquest s¡¯ha reinserit, ja no ¨¦s dels nostres. Quan el govern diu que ETA no est¨¤ derrotada, jo dic que se¡¯ls ha de donar temps, collons. L¡¯important ¨¦s que no matin.¡±

Barcelona va trigar tretze anys a posar el monument a la Meridiana, a Vic es far¨¤ ara. ¡°Aqu¨ª m¡¯han reconegut que miraven cap a una altra banda. S¨ª, ¨¦s complicat ser v¨ªctima. Ning¨² et diu qu¨¨ has de fer. Et creus el que diuen els qui manen i si els qui manen no fan res, est¨¤s perdut. L¡¯abandonament de l¡¯Estat tamb¨¦ ¨¦s dolor¡±. Manrique explica moltes coses i en calla moltes, tamb¨¦. Ara escriu. Una mem¨°ria de tot plegat. ¡°Comen?a el dia que Samaranch proclama que Barcelona far¨¤ els Jocs Ol¨ªmpics i ETA es frega les mans¡­¡±