Anohni i El ni?o de Elche polititzen el S¨®nar

?s ben sabut que el S¨®nar no ¨¦s nom¨¦s un festival hedonista, per¨° aquesta realitat es va manifestar ahir en tota la seva extensi¨® amb les actuacions carregades d'intenci¨® i expl¨ªcita ideologia d'Anohni a la nit i del Ni?o de Elche a la tarda. El primer va presentar Hopelessness, el seu desembarcament en l'electr¨°nica ja acceptant la seva identitat femenina, un fascinant passeig per la reivindicaci¨® d'una societat menys vigilada i m¨¦s respectuosa en la qual ni tan sols Obama, la que va ser la gran esperan?a blanca dels progressistes, surt ben parat. Escortat per Hudson Mohawke i Oneothrix Point Never, els seus enlla?os al m¨®n digital, va obrir amb Hopelessness per seguir amb 4 Degrees i Watch Me, inici d'un recital en qu¨¨ la delicada veu d'Anohni, abans Anthony, va deixar clar que no vol ser encasellat nom¨¦s com una veu que es dol l¨ªricament. El segon va portar al S¨®nar fins al dolor. Perqu¨¨ dolor va produir l'espectacle de El Ni?o de Elche amb Los Volubles al S¨®nar Complex. All¨¤ van desplegar una actuaci¨® dura i ideol¨°gicament expl¨ªcita que va abordar tant el tema dels refugiats i la seva fugida cap als nostres inferns com el del sexe i la identitat. A m¨¦s de la seva fenomenal actuaci¨®, els directes de Mikael Seifu i Kode 9 van arrodonir una estupenda jornada di¨¹rna.

I dir estupenda pot semblar banal considerant que El Ni?o de Elche va encerclar amb concertines les retines dels espectadors que van omplir el seu escenari. Repetint frases amb una intensitat parella al so repetitiu i agressiu que els seus m¨²sics extreien dels ordinadors, les imatges dels emigrants naufragant, creuant fronteres o morint a la platja davant la mirada buida dels banyistes, es clavaven a l'¨¤nima. I molt especialment la mirada perduda de v¨ªctima d'un detingut emmanillat, quan veia acabat el seu somni d'una vida millor. S¨ª, eren les imatges poc estilitzades dels telenot¨ªcies, per¨° la ferocitat del so electr¨°nic i de la veu del Ni?o cridant ¡°la por protegida com a zona protegida per la por¡± augmentaven la intensitat d'alguna cosa que a for?a de ser vista a les sobretaules sembla condemnada a perdre sentit.

Igualment van fascinar Kode 9 junt amb l'artista visual Lawrence Lek. El so era inaprehensible, ja que no hi havia cap pauta i podia combinar baixos que ressonaven amb melodies senzilles que semblaven escapades d'un Casiotone. Una barreja diss¨ªmil i per aix¨° inquietant. Per rematar la sensaci¨®, les projeccions mostraven un punt de vista en primera persona, propi de v¨ªdeo jocs de guerra, en els quals l'espectador era un ort¨°pter passejant per espais interiors en els quals el buit era el rei. I a sobre del desassossec, les imatges no tenien la perfecci¨® d'un Rainbow Six Siege, sin¨® que buscaven una desitjada imperfecci¨® de vell videojoc. Passat, futur, t¨°pics que cauen i fronteres que romanen. El S¨®nar.