Les retallades d¡¯Artur Mas van reduir en un miler els metges de fam¨ªlia

La porta d¡¯entrada al sistema sanitari, l¡¯atenci¨® prim¨¤ria (AP), ha estat a la vora del col¡¤lapse durant els anys de crisis. A la falta de recursos econ¨°mics que ha afectat tota la sanitat catalana se li ha sumat el degoteig incessant de baixes del personal m¨¨dic durant els anys de retallades del govern d¡¯Artur Mas. Segons exposa el Departament de Salut en una resposta parlament¨¤ria, el nombre de facultatius d¡¯atenci¨® prim¨¤ria de l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS) ¡ªl¡¯empresa p¨²blica que aglutina vuit grans hospitals i el 80% de l¡¯AP¡ª s¡¯ha redu?t un 15% entre el 2010 i el 2015. En aquest per¨ªode, l¡¯ICS va retallar un miler de metges de fam¨ªlia. El personal d¡¯infermeria tamb¨¦ es va reduir un 11,8% (787 infermers menys) en la mateixa ¨¨poca.

Per ¨¤rees sanit¨¤ries, la ger¨¨ncia territorial que m¨¦s ha sofert el degoteig de facultatius ha estat la regi¨® de l¡¯Alt Pirineu i l¡¯Aran, que va perdre un 24% dels seus metges (va passar de 81 el 2010 a 61 el 2015). La ger¨¨ncia territorial de Barcelona Nord i el Maresme tamb¨¦ va reduir un 20% el personal m¨¨dic (m¨¦s d¡¯un centenar).

¡°Aquests anys de retallades han suposat una sobrec¨¤rrega tremenda i un esgotament molt fort per als metges. Tenen m¨¦s feina i amb unes condicions molt pitjors¡±, va explicar ahir Cesca Zapater, portaveu del F¨°rum Catal¨¤ d¡¯Atenci¨® Prim¨¤ria (Focap). Els facultatius denuncien els perjudicis de les retallades no nom¨¦s per als mateixos treballadors, sin¨® tamb¨¦ per als pacients. ¡°Si un metge es posa malalt o se¡¯n va de vacances, els altres han de deixar part del seu contingent per ocupar-se de les agendes dels seus companys. I aix¨° perjudica el pacient perqu¨¨ el metge disposa de menys temps per atendre¡¯l¡±, va apuntar Zapater.

Per¨° no nom¨¦s els metges han sofert una retallada de personal. Tamb¨¦ els infermers han vist redu?da la plantilla en els ¨²ltims sis anys. El 2010, l¡¯ICS tenia 6.648 professionals d¡¯infermeria i el 2015 aquesta xifra havia baixat gaireb¨¦ un 12%.

Amb tot, a part de la retallada quant al nombre de sanitaris, l¡¯evoluci¨® de les xifres de la plantilla de l¡¯ICS en els anys de crisis tamb¨¦ posen de manifest una precaritzaci¨® dels llocs de treball. Els tipus de contracte de la plantilla global de l¡¯empresa p¨²blica (metges, infermeres, treballadors de gesti¨® i serveis, residents i altre personal sanitari) han canviat de forma desigual. El nombre de treballadors fixos va baixar un 3,5%, per¨° els interins es van reduir molt m¨¦s, un 17,5% (de 8.956 a 7.621). ¡°S¡¯han deixat de fer interinatges per fer m¨¦s contractes eventuals d¡¯un dia, una setmana o un mes¡±, va criticar la portaveu de la Focap. Un informe del Col¡¤legi de Metges de Barcelona (COMB) corrobora precisament aquesta tend¨¨ncia cap a la inestabilitat laboral i la precaritzaci¨® dels facultatius: el 25% dels col¡¤legiats tenen contractes temporals i el 9,3% s¨®n falsos aut¨°noms (els fan contractes de prestaci¨® de serveis, per¨° han de pagar-se la Seguretat Social ells mateixos malgrat fer treball estructural). Aquesta inestabilitat augmenta com m¨¦s joves s¨®n els facultatius: el 47% dels menors de 45 anys tenen contractes temporals.