Oh, aquelles revetlles!

Diu el refranyer que ¡°Per Sant Joan, el dia m¨¦s llarg de l¡¯any¡±, tan llarg que els sis autors de volum que acaba de publicar l¡¯Ajuntament barcelon¨ª, La nit de Sant Joan a Barcelona (Xavier Cazeneuve, Albert Torras, Marta Contijoch, Manuel Delgado, Amadeu Carb¨® i Roger Canals) barregen la descripci¨® folkl¨°rica amb la cronologia hist¨°rica, la reflexi¨® sociol¨°gica amb el detall sentimental. Una panor¨¤mica que acosta al lector una de les festes m¨¦s estimades de la capital catalana.

Atribu?da de manera convencional al vell paganisme, la refer¨¨ncia m¨¦s antiga a Catalunya data de principis del XV, i parla d¡¯una festivitat for?a diferent a l¡¯actual. Pel Dietari de la Diputaci¨® del General i pel Manual de Novells Ardits del Consell de Cent, se sap que es tractava d¡¯una festa oficial, for?a ritualitzada, els protagonistes de la qual eren els consellers municipals, que desfilaven pels carrers muntats a cavall. De bon mat¨ª s¡¯ajuntaven tots davant la Casa de la Ciutat, es dirigien al Born, i des d¡¯all¨¤ recorrien la muralla en una multitudin¨¤ria process¨® acompanyada de m¨²sics. Quan passaven pels baluards, els canons disparaven salves, i el mateix feien les galeres ancorades al port. La darrera cavalcada data del Sant Joan de 1635, i fins al 1713 que acaba el Dietari (o el 1714, que acaba el Manual), ja no s¡¯esmenta m¨¦s. Per les mateixes dates apareixen les primeres not¨ªcies de l¡¯¨²s de pirot¨¨cnia.

El 1606, el Manual parla d¡¯un petit incendi a la catedral, provocat pel foc i els petards que es feien al campanar. Vint-i-dos anys despr¨¦s es consignen ¡°arbres de rodes de coets¡± en la festivitat de Sant Cugat, i en la celebraci¨® del Corpus de 1640 es recull el costum d¡¯encendre foc i tirar-se coets m¨²tuament des dels campanars. El professor Albert Garc¨ªa Espuche, al volum Festes i celebracions de la s¨¨rie Barcelona 1700, explica que els joves ¡°tiraven piules i els dos tipus de coets, els petadors i els borratxos o voladors, a m¨¦s de fer ¨²s de les carretilles¡±. El mateix autor cita diversos conflictes, com un cas de 1707 quan uns joves llencen, sense voler, un coet dins d¡¯un domicili de la pla?a del Pedr¨®. O un altre de 1710, quan una dona s¡¯enfronta a uns nens que fabricaven piules amb p¨®lvora.

? La festa ingovernable. Accidents, focs descontrolats, incendis, baralles i ensurts han estat les pors que ha despertat Sant Joan entre les autoritats. Aquesta espurna de viol¨¨ncia, per¨°, tamb¨¦ funcionava com un term¨°stat social; un refrany deia: ¡°Baralles per Sant Joan, pau per tot l¡¯any¡±. A mesura que la ciutat estableix uns codis m¨¦s r¨ªgids de conviv¨¨ncia, les fogueres i els petards passen a ser un perill. Les primeres prohibicions daten de 1758, i es perllonguen fins a les primeres d¨¨cades del XIX. El 1820 es va publicar un ban que prohibia encendre fogueres i petards a les nits de Sant Joan i Sant Pere i Sant Pau. La gent se saltava les prohibicions.

En aquells anys, la festa tenia el seu epicentre en una cerim¨°nia religiosa a l¡¯esgl¨¦sia de Sant Joan de Jerusalem, avui desapareguda sota la Via Laietana, i de la qual nom¨¦s sobreviu el portal darrere l¡¯actual esgl¨¦sia de Santa Madrona, al Poble-sec. El 1863, la Gu¨ªa del A?alejo Perpetuo parla d¡¯una concorreguda missa a les set del mat¨ª, i d¡¯una missa major a dos quarts de deu a la qual assistien el cavallers de l¡¯ordre de Sant Joan. Despr¨¦s, la gent anava al passeig de Sant Joan, al mercat de joguines, on imperava ¡°el sordo murmullo del gent¨ªo, el agudo sonido de los silbatos, la trompetilla de esta?o de los chiquillos, el chiflido de los pilletes, la destemplada voz de los vendedores de agua fresca y el tambor del titiritero¡±. Amb l¡¯enderroc de l¡¯esgl¨¦sia, en la d¨¨cada de 1880, la fira es va traslladar a la Rambla, on compartia lloc amb les fires d¡¯alf¨¤brega i de flors, i amb la de coques de la pla?a Catalunya.

Al capvespre es reunien les fam¨ªlies en un gran sopar. I despr¨¦s marxaven al passeig de l¡¯Esplanada de la Ciutadella, espai al costat dels murs de la fortificaci¨® que anava des de la pla?a de la Duana (on ara hi ha l¡¯Estaci¨® de Fran?a) fins al Portal Nou (on ara hi ha l¡¯Arc de Triomf), i que concentrava orquestrines, balls, parades de menjar i sarau fins a la sortida del sol. Deia Joan Amades que l¡¯¨¨xit del Sant Joan al passeig de l¡¯Esplanada fou el motiu per rebatejar-lo popularment com passeig de Sant Joan. I que aquest nom el va heretar, a partir de 1863, una nova avinguda que el continuava, entre el Portal Nou i la travessera de Gr¨¤cia, l¡¯actual passeig de Sant Joan. Aquell mateix any, i des de 1854, hi havia festa tamb¨¦ als Camps Elisis, gran descampat, amb les seves muntanyes russes, entre el que avui seria Diagonal-Rossell¨® fins Arag¨® i Roger de Ll¨²ria fins al passeig de Gr¨¤cia.

? Una nit de bruixes. Escrivia el 1913 Illas y Fabra a La Vanguardia que, exceptuant la de Nadal, cap altra nit de l¡¯any ¡°resulta tan prop¨ªcia per lo sobrenatural i meravell¨®s com la de Sant Joan¡±. En el Libro Verde de Barcelona de 1847 s¡¯explica que la revetlla comen?ava a les deu en punt de la nit, amb la sortida de les colles d¡¯infants i adolescents, cantant i fent sonar flautes i tamborets, que es reunien a mitjanit al passeig de San Joan. Deien que a les dotze en punt se sentien les passes de les filles del rei Herodes, condemnades a vagarejar per haver demanat la testa tallada de Joan Baptista, i que encantaven els mortals que trobaven. Hi havia el costum de llen?ar tres faves sota el llit: una pelada, l¡¯altra a mig pelar, i la tercera amb tota la pell. Amb els ulls tancats se n¡¯havia d¡¯agafar una. Si estava pelada, un any de pobresa; la segona, fortuna moderada, i la sencera, gran riquesa.

Era nit de bruixes i de topades amb ¨¦ssers sobrenaturals. Tamb¨¦ per recollir herbes remeieres com alf¨¤brega, farigola, ruda, roman¨ª, fonoll o l¡¯herba de Sant Joan, que duien bona sort i curaven des de berrugues fins a mal d¡¯ull. Deia un vell refrany que ¡°les herbes de Sant Joan tenen virtut per tot l¡¯any¡±. El Libro Verde de Barcelona recull que a mitjans del XIX s¡¯havia perdut el costum de les fogueres ¡°a puro prohibirlas las autoridades¡±. Potser aix¨° explica que pocs anys m¨¦s tard, coincidint amb el moviment de la Renaixen?a, el catalanisme les va recuperar com una mostra de les tradicions aut¨°ctones.

? El bany, un ritual. Un costum barcelon¨ª molt popular va ser remullar-se el cap en la desapareguda font de Sant Joan, al carrer de l¡¯Avellana, per lliurar-se de mal de cap durant tot l¡¯any. Explicava Amades al Costumari catal¨¤ que aquest bany ritual tamb¨¦ es practicava en sortidors del passeig de Sant Joan o del passeig de Gr¨¤cia, aix¨ª com a la font dedicada a Galceran Marquet, de la pla?a del Duc de Medinaceli. Tamb¨¦ comentava que els barcelonins ¡°arreplegaven brases i tions de la foguera, i al punt de la mitjanit els tiraven als pous per tal de purificar l¡¯aigua, tot dient: ¡®Sant Joan Baptista, ap¨°stol i evangelista, per la virtut que D¨¦u us ha dat, guardeu l¡¯aigua del pou, de bruixes i de mal donat¡¯¡±. El refranyer reblava: ¡°Bany de Sant Joan, salut tot l¡¯any¡±. Aquesta tradici¨® d¡¯acabar la revetlla amb una remullada s¡¯ha mantingut fins avui, quan molts joves reben els primers raigs de sol a la sorra de la Barceloneta.

El seu origen sembla molt antic: el Quixot arriba a Barcelona la nit de Sant Joan, i la passa a la vora del mar. En sortir el sol veu com els barcelonins surten de la ciutat fent soroll amb ¡°chirim¨ªas y atabales¡±, i ocupen la platja. El 1863 es t¨¦ el primer esment de passejos en barca pel moll de Barcelona durant la revetlla, i el 1891 els vapors ¨°mnibus feien servei a partir de quarts de cinc fins a les vuit del mat¨ª, per anar als banys de La Deliciosa o als de la Junta de Dames. Les Golondrinas, a partir de 1888, feien un servei similar.

Altra tradici¨® era pujar a Montju?c, a la Font Trobada, a la qual s¡¯afegirien altres berenadors, com la Font del Gat. Amb l¡¯arribada dels ajuntaments democr¨¤tics, el protagonisme va agafar-lo la Font M¨¤gica de Carles Bu?gas. Les revetlles municipals entre 1984 i 1991 van tenir aquest escenari. El Sant Joan de 1991 va ser el m¨¦s multitudinari, amb 250.000 persones. Les fortes mesures de seguretat que va requerir, a les portes dels Jocs Ol¨ªmpics, van ser l¡¯excusa perfecta per deixar-la de fer. En menor mesura, el Tibidabo tamb¨¦ va ser una altra opci¨®, potenciada a partir de 1905 per la construcci¨® del parc d¡¯atraccions.

? Foc reivindicatiu. Les fogueres com a expressi¨® de la personalitat nacional no van ser exclusives de la Renaixen?a. El 1905, oficials de l¡¯Ex¨¨rcit van assaltar les redaccions de La Veu de Catalunya i el Cu-Cut, com a resposta a la publicaci¨® d¡¯un acudit que consideraven ofensiu. Una de les reaccions a la bretolada militar va ser demanar arreu de Catalunya que s¡¯encenguessin fogueres per Sant Joan, en senyal de protesta. Aquestes fogueres patri¨°tiques es van repetir durant quatre anys m¨¦s. Temps despr¨¦s, el 1933 es van tornar a encendre fogueres per celebrar l¡¯aprovaci¨® de l¡¯Estatut de N¨²ria. I les revetlles dels anys seixanta i setanta van ser novament aprofitades per associacions de ve?ns per promoure les seves reivindicacions pol¨ªtiques. Com diu al llibre l¡¯historiador Xavier Cazeneuve, eren ¡°espais en qu¨¨ la foguera i el menjar i el beure coincidien amb les pancartes o els fulletons explicatius de les protestes i demandes¡±. Tanmateix, la gran foguera reivindicativa va ser la Flama del Canig¨®, amb la qual avui s¡¯encenen molts focs a Catalunya.

Explica el dinamitzador i gestor cultural Amadeu Carb¨® que el 1947 es va crear el Cercle de Joves de Perpiny¨¤, entitat que a partir de 1949 va comen?ar a celebrar la revetlla com un acte patri¨°tic. El 1955, Francesc Pujada, president del Centre Excursionista d¡¯Arl¨¦s, va encendre una foguera al cim del Canig¨® i va repartir la flama. El gest va tenir ¨¨xit i va ser imitat. El 1966 es va encendre al Coll d¡¯Arl¨¦s, i va creuar la frontera entre Fran?a i Espanya, i va arribar a Vic. L¡¯any seg¨¹ent, una noia rossellonesa va portar la flama a Barcelona i va pujar la Via Laietana fins la pla?a de Sant Jaume on el foc va ser rebut per l¡¯alcalde Josep Maria de Porcioles. El 1969 i 1970 el foc va entrar a la ciutat pel Guinard¨®, on des de 2004 hi ha un plaf¨® cer¨¤mic que ho recorda (conflu¨¨ncia carrers Vars¨°via i Tel¨¨graf). El 1972 va arribar a Reus, el 1973 a Val¨¨ncia i el 1976 a Alacant. Desenes d¡¯entitats d¡¯arreu participen en la nova tradici¨®, que el 1980 fou rebuda al Parlament pel president Heribert Barrera, i que el 2012 va provocar la redacci¨® d¡¯un protocol festiu municipal, on es descriu el ritual de recepci¨® de la flama a la pla?a de Sant Jaume.

? Els nens, reis de la festa. L¡¯antrop¨°leg Delgado dedica el seu cap¨ªtol a analitzar les raons per les quals s¡¯han deixat de fer la majoria de les fogueres que cremaven per Sant Joan. Aquests focs van patir diverses prohibicions al llarg de la hist¨°ria, el 1908 i el 1909 ja no es podien fer en indrets poblats, i nom¨¦s es van tolerar les que tenien autoritzaci¨® municipal, i tan sols en carrers sense asfaltar. D¡¯altra banda, a partir de la d¨¨cada de 1920 la revetlla es va comen?ar a celebrar en espais tancats, en locals que oferien sopar i ball amb orquestra, com l¡¯hotel Majestic, el Ritz o l¡¯Oriente. I les revetlles populars als barris van passar a ser organitzades per juntes de ve?ns.

En els per¨ªodes de toler¨¤ncia, els protagonistes de les fogueres eren els infants. Dues setmanes abans de la revetlla, colles de nens sortien a cercar fustes per cremar. Delgado destaca la funci¨® que tenien aquests grups informals, on s¡¯aprenien compet¨¨ncies com l¡¯administraci¨® del temps lliure: ¡°El carrer va ser fins no fa pas gaire el regne de la mainada¡±. En aquest univers d¡¯aprenentatge, muntar una foguera era una de les expressions m¨¦s recognoscibles de la funci¨® que tenien les colles. Aquesta activitat es desenvolupava en espais buits (descampats, solars abandonats...) i generava interaccions que ajudaven a desenvolupar principis com l¡¯amistat o la responsabilitat. La fusta s¡¯havia d¡¯amagar d¡¯altres colles, i s¡¯establien torns de gu¨¤rdia per no perdre el preuat combustible.

L¡¯augment dels vehicles a la via p¨²blica i les prohibicions governatives van ser raons de pes per a la progressiva desaparici¨® de les fogueres. El 1932 es van tornar a prohibir els focs artificials i el llan?ament de petards sense perm¨ªs, i durant la postguerra calia una autoritzaci¨® per organitzar revetlles. El 1949 es van prohibir a prop d¡¯hospitals, i el 1951 es van censurar els focs artificials. A partir dels 1960, els infants amagaven la fusta perqu¨¨ no fos confiscada per la policia municipal. M¨¦s enll¨¤ dels cotxes o prohibicions, la desaparici¨® de la quitxalla dels carrers ha estat fonamental pel canvi de costums. On la societat hi veia un espai de jocs, ara la percepci¨® ¨¦s la d¡¯un lloc perill¨®s. Aix¨ª doncs, mentre Sant Joan va cam¨ª de ser una festa globalitzada (com defensa l¡¯antrop¨°leg Roger Canals), els seus protagonistes n¡¯han estat foragitats.