Una casa amb pols lunar

Un gran disseny ¨¦s bo aqu¨ª o a la Lluna. Literalment. La t¨¨cnica ¨¦s la mateixa: analitzar b¨¦ l¡¯entorn i els usos, rec¨®rrer a materials locals i esfor?ar-se per crear un producte ¨²til i bell... S¨®n els passos que l¡¯equip liderat per l¡¯arquitecte belga Xavier de Kestelier, del prestigi¨®s estudi Foster+Partners, ha seguit per projectar la construcci¨® d¡¯habitacles a la Lluna i a Mart. La seva construcci¨® es faria mitjan?ant la tecnologia d¡¯impressi¨® additiva o 3D i fent servir regolita, nom de la pols mineral que recobreix tant el sat¨¨l¡¤lit com el planeta.

Tots dos projectes s¡¯han fet sota la mirada de l¡¯Ag¨¨ncia Espacial Europea (ESA) i la NASA. Mentre que en els assumptes terr¨ªcoles la impressi¨® 3D encara busca consolidar-se com a nou paradigma industrial, ambdues ag¨¨ncies ja veuen en aquest m¨¨tode la soluci¨® a alguns dels problemes que planteja una futura colonitzaci¨® espacial. De Kestelier ¨¦s un dels finalistes al concurs d¡¯idees 3D Printed Habitat Challenge, llan?at pel Govern dels Estats Units i America Makes ¡ªsocietat publicoprivada que impulsa la tecnologia d¡¯impressi¨® 3D¡ª per plantejar solucions per assentar-se al planeta vermell.

¡°Portar material all¨¤ per construir refugis o estacions ¨¦s immensament car. Uns 2.000 euros cada quilogram. Aquesta ¨¦s una soluci¨® molt m¨¦s econ¨°mica¡±, explica l¡¯arquitecte, que participa en el sal¨® In(3D)ustry que organitza Fira de Barcelona. Foster+Partners assaja des del 2004 amb la impressi¨® additiva i va decidir iniciar l¡¯aventura espacial convidat per l¡¯ESA.

"Dissenyar per a l'espai et permet q¨¹estionar-te la utilitat de coses que a la Terra d¨®nes per descomptades"

La idea sona complexament simple. Enviar a la Lluna una missi¨® no tripulada que planti un esquelet inflable i tres robots que recullin la regolita i al mateix temps l¡¯imprimeixin sobre el motlle, capa a capa, unint-ho amb un material adherent. En el cas de Mart, explica l¡¯arquitecte, s¡¯est¨¤ pensant a usar microones per fondre la subst¨¤ncia. Despr¨¦s de mesos de feina, una gran petxina s¨°lida recobriria tot l¡¯esquelet deixant, per exemple, finestres per a la llum natural. ¡°El primer que cal tenir en compte s¨®n les condicions extremes. T¡¯enfrontes a meteorits que cauen a 18 quil¨°metres per segon, rajos gamma i canvis bruscos de temperatura. La petxina ¨¦s un escut de protecci¨®¡±, explica.

Fins al moment tot s¨®n prototips i De Kestelier no s¡¯atreveix a quantificar econ¨°micament el projecte. Les proves s¡¯han fet amb cendra volc¨¤nica portada d¡¯It¨¤lia, que ofereix condicions similars a les de la regolita, i en una c¨¤mera de buit.

El projecte de Mart t¨¦ reptes afegits. ¡°El problema principal ¨¦s que est¨¤ m¨¦s lluny i la comunicaci¨® ¨¦s dif¨ªcil, per¨° les condicions atmosf¨¨riques s¨®n m¨¦s prop¨ªcies per a la construcci¨®¡±, diu De Kestelier. All¨¤ es planteja que els robots siguin molts m¨¦s (un centenar) per garantir l¡¯¨¨xit en cas d¡¯alguna fallada. Seran molt m¨¦s petits i s¡¯especialitzaran en tasques de recollida, transport i construcci¨®. ¡°Com un ex¨¨rcit de formigues¡±, explica.

L¡¯equip interdisciplinari de disseny de les bases est¨¤ compost per 25 persones: arquitectes, enginyers, experts en materials, inform¨¤tics... ¡°Mai escollim alg¨² centrat en una sola ¨¤rea. Per dissenyar una cosa aix¨ª has de tenir una visi¨® molt ¨¤mplia i habilitats digitals marcades¡±, explica l¡¯arquitecte.

¡°Dissenyar per a l¡¯espai et permet q¨¹estionar-te la utilitat de coses que a la Terra d¨®nes per descomptat. Cada detall ¨¦s fonamental i et canvia la manera de veure el que ¨¦s necessari¡±, diu De Kestelier, que encara veu verda l¡¯aplicaci¨® de la impressi¨® 3D a la ind¨²stria. ¡°Hi ha tamb¨¦ molta sobreestimaci¨®¡±, afegeix.

Els plans de la NASA impliquen que quan arribi la primera missi¨® humana a Mart ja estigui a punt la seva casa polsegosa. Una cosa similar al que es va veure a The Martian, la pel¡¤l¨ªcula de Ridley Scott amb Matt Damon que es va estrenar l¡¯any passat. ¡°Ja no veus les pel¡¤l¨ªcules de ci¨¨ncia-ficci¨® amb la mateixa il¡¤lusi¨®. Hi veus tots els errors¡±, afegeix fent broma.