La crisi dels enregistraments evidencia la debilitat d¡¯Antifrau

L¡¯Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) camina cap a un futur incert. Despr¨¦s de la mort del seu primer director, el fiscal David Mart¨ªnez Madero, el 2011, es va q¨¹estionar aquest organisme i fins i tot es va pensar en el seu tancament, per¨° cap partit sembla que advoca ara per aquest escenari. Despr¨¦s de la difusi¨® dels enregistraments amb el ministre de l¡¯Interior, l¡¯actual director, Daniel de Alfonso, ha defensat que la seva continu?tat en el c¨¤rrec ¨¦s l¡¯¨²nica via per garantir la lluita contra la corrupci¨® a Catalunya. Els n¨²meros d¡¯Antifrau, no obstant aix¨°, apunten en una altra direcci¨®. En els seus anys de mandat, la Fiscalia de Barcelona ha arxivat una vintena de den¨²ncies (la immensa majoria) en considerar-les febles o mancades de proves.

En les seves manifestacions p¨²bliques aquests cinc anys ¡ªentrevistes, compareixences al Parlament¡ª De Alfonso ha estat un enfervorit defensor de la causa d¡¯Antifrau. No nom¨¦s com a ¨°rgan que fomenta la prevenci¨® i la formaci¨® en mat¨¨ria de corrupci¨®, sin¨® tamb¨¦ pel valor intr¨ªnsec de les seves investigacions. La difusi¨® de les converses amb el ministre de l¡¯Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, revelen en canvi que algunes de les recerques estaven mogudes per interessos pol¨ªtics i particulars de De Alfonso.

¡°Els l¡¯hem clavada als morros amb Ram¨®n Bag¨®, els hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat, els estem fent la punyeta el CTTI [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci¨®]. En fi, jo s¨®c espanyol, ho tinc clar¡±, diu en un dels fragments el director de l¡¯OAC, que es posa ¡°a les ordres¡± del ministre i li d¨®na compte de manera detallada dels expedients en marxa. Dues circumst¨¤ncies que xoquen frontalment amb la normativa que regula Antifrau i que obren dubtes sobre la seva tasca.

En els enregistraments, De Alfonso fa valer el seu paper de capdavanter contra la corrupci¨®. Les investigacions que ha dirigit, no obstant aix¨°, estan lluny d¡¯haver ¡°destrossat el sistema sanitari catal¨¤¡±. En el cas de Ramon Bag¨® (president del grup Sehrs), la Fiscalia va admetre inicialment la den¨²ncia d¡¯Antifrau per irregularitats en adjudicacions, per¨° la va acabar arxivant.

El 2005, l¡¯expresident catal¨¤ Pasqual Maragall va esmentar ¡°el 3%¡±, una al¡¤lusi¨® al cobrament de comissions a canvi de l¡¯adjudicaci¨® d¡¯obra p¨²blica. D¡¯aqu¨ª va n¨¦ixer la necessitat de crear un organisme independent contra el frau, que va veure la llum, despr¨¦s de no poques dificultats, el 2008. Mart¨ªnez Madero, un fiscal implacable en la lluita contra la corrupci¨® i el crim, va ser nomenat el seu primer director amb Jos¨¦ Montilla com a president. Tot va canviar amb la seva mort sobtada tres anys m¨¦s tard, que va obligar a votar un nou candidat. El magistrat Daniel de Alfonso va ser l¡¯escollit per la majoria del Parlament a proposta d¡¯Artur Mas, despr¨¦s de diversos mesos de buit en el c¨¤rrec i davant la impossibilitat de consensuar un substitut.

El relleu de De Alfonso fa preveure que durant mesos es pot repetir aquesta situaci¨® de provisionalitat en espera de consensuar un nom que requereix tres cinquenes parts dels diputats del Parlament en primera votaci¨® (81) o majoria absoluta en segona (68). Junts pel S¨ª t¨¦ 62 escons, n¡¯hi hauria prou amb el pacte amb qualsevol dels altres grups per poder nomenar el nou director.

Tot i els seus esfor?os per congraciar-se amb alts estaments pol¨ªtics, judicials i policials, mai ha tingut la confian?a de la Fiscalia. Del 2011 al 2015, Antifrau va lliurar 25 den¨²ncies a Barcelona, de les quals 19 van ser rebutjades de ple per falta d¡¯indicis. Les pol¨¨miques, a m¨¦s, han acompanyat la seva gesti¨®. L¡¯¨²ltima, la designaci¨® de Maite Masi¨¤ com el seu n¨²mero dos en l¡¯organisme. Masi¨¤, va publicar El Mundo, va cobrar 70.000 euros en dietes en el seu anterior c¨¤rrec com a directora de l¡¯Institut de l¡¯Energia.

La difusi¨® de les converses ha trencat el silenci que regnava dins d¡¯Antifrau. Durant la seva compareixen?a al Parlament, un grup de treballadors va presentar un escrit per desmarcar-se de De Alfonso i, al mateix temps, defensar el bon fer dels m¨¦s de 50 professionals que treballen a l¡¯oficina. Fonts d¡¯aquest organisme, que demanen l¡¯anonimat, asseguren que De Alfonso ha imposat un r¨¨gim de treball personalista, en el qual nega a altres persones la capacitat per intervenir en els assumptes. Aquestes fonts estan ¡°alarmades¡± davant la possibilitat que De Alfonso torni a ocupar el seu lloc dilluns (la seva destituci¨® no es produir¨¤ fins ben entrada la setmana vinent) i demanen al Parlament que impulsi algun mecanisme per apartar-lo de forma immediata.