Quant val que un jutge parli catal¨¤?

L¡¯¨²s de la llengua catalana a la just¨ªcia est¨¤ sobrevalorat. Au, ja ho he dit. ?s peri¨°dic el neguit medi¨¤tic que genera el percentatge de sent¨¨ncies que es fan en llengua catalana, amb el rid¨ªcul 8,4% que hem sabut aquests dies, en una davallada progressiva en l¡¯¨²ltim decenni, quan est¨¤vem en el 18%. I sempre, sempre, es pren aquesta dada com a bar¨°metre de l¡¯aven? o reculada de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica.

?s indiscutible l¡¯efecte simb¨°lic i pol¨ªtic que t¨¦ per als ciutadans tenir garantit el dret a la just¨ªcia en catal¨¤. I ¨¦s aquest, de fa d¨¨cades, un dels objectius essencials per a la dignificaci¨® de l¡¯idioma. Ja lamentava Ramon Pic¨® el 1892, en el discurs de defensa de la Base de Manresa relativa a la llengua, que ?quan anem als tribunals, en castell¨¤ se¡¯ns interroga?, mentre que ?ngel Guimer¨¤, en el seu hist¨°ric parlament a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s de 1895, es preguntava ?per qu¨¨ no s¡¯ha de manar igual coneixement a tothom que desempenyi c¨¤rrec en los Tribunals de Just¨ªcia, en cas que no sigui fill de Catalunya??. En definitiva, sempre s¡¯ha vist en l¡¯obligaci¨® d¡¯expressar-se en castell¨¤ davant dels jutges un emblema de la subordinaci¨® end¨¨mica de la llengua.

Dit aix¨°, per¨°, conv¨¦ demanar-nos quin ¨¦s l¡¯efecte que, m¨¦s enll¨¤ de la defensa del dret de l¡¯individu a ser jutjat en la seva llengua, t¨¦ el m¨®n de la just¨ªcia en l¡¯equilibri socioling¨¹¨ªstic, o en all¨° que anomenem l¡¯¨²s social de la llengua. Perqu¨¨ alguna cosa em diu que ¨¦s molt poc. Servidor ha estat molt respectu¨®s amb les lleis. No m¡¯ha denunciat ning¨², i a ning¨² he denunciat. No m¡¯han cridat a declarar enlloc, ni he estat jurat. Estrictament, l¡¯administraci¨® de just¨ªcia ha tingut en mi un impacte zero, i els seus efectes ling¨¹¨ªstics, tamb¨¦ en mi, han estat del tot nuls. Com si res. Per¨° molt temo que, igualment, si exist¨ªs alguna sent¨¨ncia que m¡¯impliqu¨¦s en alguna circumst¨¤ncia judicada, i aquesta sent¨¨ncia estigu¨¦s escrita en castell¨¤, el meu idiolecte tampoc s¡¯hauria vist alterat.

Una sent¨¨ncia ¨¦s un text d¡¯una import¨¤ncia cabdal que t¨¦, tanmateix, unes conseq¨¹¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques risibles. L¡¯emissor (el jutge) es comunica amb els receptors (els afectats) a trav¨¦s d¡¯un llenguatge impermeable que nom¨¦s entenen els que controlen el canal (advocats, fiscals, procuradors, etc.), en un proc¨¦s de comunicaci¨® que no t¨¦ cap mena de transcend¨¨ncia p¨²blica, tret que els implicats tinguin notorietat i la sent¨¨ncia sigui mat¨¨ria informativa. Si conceb¨¦ssim tota la comunicaci¨® en una llengua com un gran mar, les sent¨¨ncies judicials representarien nom¨¦s una petita porci¨® d¡¯aigua estancada.

?s important que la just¨ªcia estigui en catal¨¤? I tant, nom¨¦s faltaria, per¨° molt conv¨¦ replantejar-se l¡¯orientaci¨® de fons p¨²blics que podrien tenir sortides socioling¨¹¨ªsticament m¨¦s productives i fomentar la llengua catalana de deb¨°. ?T¨¦ gaire sentit destinar aut¨¨ntiques fortunes a formar jutges i funcionaris judicials, i a crear serveis de correcci¨® i traducci¨® autom¨¤tica, quan hi ha textos que tenen m¨¦s incid¨¨ncia p¨²blica i que, realment, es poden inserir d¡¯una manera molt m¨¦s satisfact¨°ria en el gran mar de la comunicaci¨®? Penso en r¨¨tols, etiquetes, llibres, cinema, blogs, revistes i diaris, televisi¨®, videojocs... ?Hem de formar en catal¨¤ una casta funcionarial que no mostra precisament inter¨¨s a aplicar aquesta formaci¨® i que genera uns textos que no llegeix ning¨²?

A l¡¯escola p¨²bica on duc els nens volem activar un curs de catal¨¤ b¨¤sic per a pares i mares d¡¯alumnes, que el puguin seguir al mateix centre amb un servei d¡¯acollida dels fills muntat per l¡¯AMPA. La idea ¨¦s aplegar un grup de quinze persones, per al qual el Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica ens facilitaria un docent, una possibilitat pendent sempre dels avatars pressupostaris. Aquest, no cal dir-ho, em semblaria un dest¨ª molt m¨¦s digne per als recursos invertits en la normalitzaci¨® dels tribunals: prefereixo ensenyar catal¨¤ al pakistan¨¨s del colmado de sota casa que no pas al jutge que ha de decidir si s¨®c un delinq¨¹ent.