Patriotisme espanyol

Els efectes psicotr¨°pics de les victorioses nits electorals segurament alteren conductes, per¨° tal vegada tinguin la virtut de fer aflorar ideologies en tota la seva rotunditat. Una de les consignes m¨¦s corejades davant una seu tan visitada per la just¨ªcia com la del PP, en el madrileny carrer de G¨¨nova, va ser ¡°jo s¨®c espanyol, espanyol, espanyol¡±. Va haver-hi altres crits amb segones intencions i pol¨ªticament molt m¨¦s comprensibles dirigits al seu gran adversari: Units Podem. Aquest va ser el cas del c¨¨lebre "S¨ª que es Pot", corejat sota una inusual escenografia de banderes populars i d¡¯Espanya. Per¨° que un partit que fa gala de no ser nacionalista, perqu¨¨ ¨¦s antit¨¨tic amb el seu suposat constitucionalisme, empri tant l¡¯orgull patri comen?a a ser sospit¨®s. ?s el joc que amb menys subtilitat dial¨¨ctica empren aquesta llista de governs populistes que poblen l¡¯est d¡¯Europa.

Per qu¨¨ criden ¡°jo s¨®c espanyol¡±? Per qu¨¨ Mariano Rajoy, en el seu tan improvisat discurs des de l¡¯altar de la p¨¤tria la mateixa nit de les eleccions, va dir que el PP era un partit espanyol? Alg¨² ho havia posat en dubte? Cal ser del PP per ser espanyol? Era per refor?ar el seu perfil de basti¨® davant la ma?oneria internacional, el comunisme i el separatisme? Era una resposta a aquest mapa d¡¯Espanya en el qual nom¨¦s dues nacionalitats ¡ªCatalunya i el Pa¨ªs Basc¡ª escapen a l¡¯uniformisme del color blau?

El lamentable i inquietant del cas ¨¦s que els qui han fet un ¨²s partidista de les institucions democr¨¤tiques pretenguin erigir-se en guardians de les ess¨¨ncies p¨¤tries. Les converses que fa nom¨¦s uns dies van transcendir entre el cap de l¡¯Oficina Antifrau catalana i jutge en exced¨¨ncia, Daniel de Alfonso, i el ministre de l¡¯Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, s¨®n un exemple de la seva visi¨® injusta de l¡¯estat de dret. Aquestes comunicacions telef¨°niques entre dos patriotes ¡ªde Alfonso s¡¯autojustifica amb un rotund ¡°s¨®c espanyol¡±¡ª fetes p¨²bliques pel diari P¨²blico posen en dubte totes les accions que la fiscalia i la inesgotable Advocacia de l¡¯Estat han generat, seguint ordres del Govern central, contra, per exemple, els organitzadors de la consulta del 9-N. O qu¨¨ dir dels escrits ap¨°crifs de la UDEF contra pol¨ªtics independentistes que elaborava un grup de policies ¡ªtal com va revelar aquest diari¡ª suposadament dirigits per Eugenio Pino, director adjunt operatiu de la Policia del Ministeri de l¡¯Interior?

?Per qu¨¨ Mariano Rajoy, en el seu tan improvisat discurs des de l¡¯altar de la p¨¤tria la mateixa nit de les eleccions, va dir que el PP era un partit espanyol?

Hi ha moltes maneres de sentir-se espanyol, per¨° nom¨¦s n¡¯hi ha una d¡¯entendre les llibertats i l¡¯estat de dret. La idea de p¨¤tria del partit que ha impulsat la llei mordassa est¨¤ m¨¦s a prop de la visi¨® del premier hongar¨¨s, Viktor Orb¨¢n, que de l¡¯esquerra espanyola. No hi ha res que s¡¯assembli tant a un populista espanyol com un populista hongar¨¨s.

Les urnes han llan?at el 26-J un mapa preocupant. El PP guanya a tot Espanya excepte a Catalunya i el Pa¨ªs Basc. El partit m¨¦s immobilista respecte a la situaci¨® catalana tornar¨¤ a governar a Espanya. Quina oferta fa davant el laberint catal¨¤? De moment, el tancredisme i la guerra bruta policial contra l¡¯independentisme han estat les credencials de Mariano Rajoy en els seus quatre anys al capdavant de l¡¯Executiu. Les afirmacions patri¨°tiques com les de la nit electoral no ajuden a desencallar situacions que demanen molta cintura pol¨ªtica.

El full de ruta dels independentistes catalans, que van arribar al 48% dels vots en les ¨²ltimes eleccions catalanes, apareix a ulls d¡¯una part de l¡¯electorat com una aventura confusa, molt semblant a una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia sense un trist aliat internacional. Potser aix¨° explica la segona vict¨°ria consecutiva en unes generals d¡¯En Com¨² Podem. Hi ha una voluntat expl¨ªcita d¡¯almenys una quarta part dels votants catalans per buscar una soluci¨® que passi per un refer¨¨ndum acordat. Per¨° si el PP no canvia la seva estrat¨¨gia i posa sobre la taula una proposta fins ara inexistent, la situaci¨® seguir¨¤ enquistada. La continu?tat de la recentralitzaci¨® i l¡¯¨²s injust de l¡¯estat de dret, desenvolupat en l¡¯¨²ltima legislatura pels populars, d¨®na ales a l¡¯independentisme catal¨¤. Ja va succeir amb l¡¯Esquerra de Josep Llu¨ªs Carod-Rovira. Els republicans van obtenir els seus millors resultats quant a nombre de vots en unes generals quan la versi¨® m¨¦s fer¨¦stega del PP imposava la seva llei. Encastellar-se pensant que ja baixar¨¤ el sufl¨¦, al mateix temps que es potencia el nacionalisme en l¡¯extrem oposat no sembla el m¨¦s intel¡¤ligent. Acostuma a passar el contrari.