Maoisme catal¨¤: records i vergonyes

Eul¨¤lia Vintr¨® tenia el Llibre Roigde Mao Zedong, per¨° no el va arribar a llegir mai. L¡¯actual delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, encara el conserva, tot i que no el va arribar a pair sencer perqu¨¨ el trobava ¡°indesxifrable¡±. A casa tamb¨¦ hi havia un exemplar d¡¯aquest recull de 430 cites del l¨ªder comunista xin¨¨s, una edici¨® en castell¨¤ del 1972 i impr¨¨s ¡°en paper de b¨ªblia¡±, com recorda Vintr¨®. L¡¯exemplar familiar el va comprar el meu pare a Londres. Tampoc no el van llegir mai; en aquest cas ¨¦s m¨¦s comprensible: no eren persones polititzades, eren burgesia benestant, havien sentit parlar d¡¯all¨° com una moda...

Ara es commemoren els 50 anys de l¡¯inici de la Revoluci¨® Cultural, aquella purga sagnant que va durar deu anys ¡ªdel 1966 al 1976, fins la mort del cabdill¡ª, una de les atrocitats m¨¦s massives del segle XX. La Revoluci¨® Cultural va projectar Mao a Europa com una for?a reformadora davant del socialisme sovi¨¨tic. Tamb¨¦ a Catalunya va arribar aquell eco. L¡¯ascendent maoista va durar pocs anys, per¨° va influir en noms molt destacats.

A Catalunya, el maoisme va arribar al m¨®n universitari i va tenir una relativa influ¨¨ncia en els corrents d¡¯esquerres de final dels setanta. La Revoluci¨® Cultural va ser un referent mitificat del qual, en realitat, se sabia poc

Joaquim Prats, catedr¨¤tic de Did¨¤ctica de la Hist¨°ria de la Universitat de Barcelona, va ser un dels participants el 1976 en un viatge de 20 dies a la Xina, liderat pel bi¨°leg i periodista Joan Senent-Josa. Alguns dels participants apunten que Senent-Josa va organitzar la missi¨® sota el paraigua del Partit del Treball d¡¯Espanya (PTE).

Senent-Josa recorda que aquell va ser el seu tercer periple a la Xina, i que aquell viatge en concret el va organitzar amb la col¡¤laboraci¨® de l¡¯ag¨¨ncia de viatges Aerojet Express. Senent-Josa militava al Partit Comunista d¡¯Espanya Internacional (PCEI). Aquella expedici¨®, de majoria catalana, va ser la culminaci¨® del maoisme a Catalunya. Per a alguns dels integrants d¡¯aquella missi¨®, l¡¯experi¨¨ncia va ser definitiva perqu¨¨ el comunisme xin¨¨s perd¨¦s el seu atractiu. Prats admet que no va ser el seu cas: ¡°Vaig quedar enlluernat; a la tornada vaig explicar la viv¨¨ncia de la meva estada en f¨¤briques i centres escolars¡±.

El viatge del 76

L¡¯historiador Enric Ucelay-Da Cal hi va participar, per¨° sense militar en cap partit, motivat per l¡¯excepcionalitat de l¡¯oportunitat. L¡¯anecdotari que ofereix ¨¦s ric en contrastos: ¡°El viatge va excitar poderosament les imaginacions dels hisp¨¤nics arribats al parad¨ªs socialista terrenal. Ens vam empassar les proverbials rodes de mol¨ª com a petites i santificades h¨°sties. Vam visitar un ¡®camp de reeducaci¨®¡¯ ¡ª¨¦s a dir, un camp de concentraci¨®¡ª i vam acceptar com a genu?nes confessions, del tot inspiradores, els relats memoritzats i apresos dels reclusos, que ens explicaven llur plena felicitat ficant les mans en merda, ja que ¡®la rosa surt dels adobs¡¯... Una companya d¡¯universitat em va xiuxiuejar a l¡¯orella que estar¨ªem molt millor en aquell lloc que a l¡¯erm de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona on f¨¨iem doc¨¨ncia... Veure nens de parvulari dedicats a introduir bombolles dins de cartrons ens va semblar encisador. I aix¨ª successivament...¡±.

El catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Borja de Riquer tamb¨¦ hi va anar, com a membre del PSUC, ¡°la dreta dels del viatge, els revisionistes¡±, diu amb ironia. De Riquer ho evoca com una experi¨¨ncia extraordin¨¤ria, per¨° que el va conv¨¨ncer que all¨° era un sistema ¡°c¨ªnic i dictatorial¡±. De Riquer defineix el perqu¨¨ de l¡¯acostament de l¡¯esquerra antifranquista al maoisme: ¡°El maoisme es coneixia molt superficialment, per¨° era un contrapunt clar¨ªssim a l¡¯URSS i al seu desprestigi, com tamb¨¦ ho va ser Cuba... Per a nosaltres, tamb¨¦ era una manera de sortir del franquisme i con¨¨ixer m¨®n¡±.

Quaranta anys despr¨¦s d¡¯aquell viatge, Prats reflexiona sobre el perqu¨¨ del seu acostament al comunisme xin¨¨s: ¡°El Partit Comunista d¡¯Espanya i el PSUC practicaven l¡¯anomenat centralisme democr¨¤tic, que suposava un model d¡¯organitzaci¨® molt jerarquitzada dintre de l¡¯ortod¨°xia del bloc sovi¨¨tic¡±. I segueix: ¡°Per a molts joves com jo mateix, era una estructura tancada i molt autorit¨¤ria... Alguns vam crear organitzacions comunistes heterodoxes i enfrontades al PSUC i al PCE. Les dues branques principals d¡¯aquestes noves organitzacions eren el trotskisme i el maoisme. [...]Aquesta situaci¨® va fer que molts incorpor¨¦ssim lectures que anaven molt m¨¦s enll¨¤ del fam¨®s Llibre roig de Mao, estudiant, en seminaris clandestins, altres escrits del president Mao, com La contradicci¨®. El maoisme va arribar a bona part dels joves universitaris, va ser un fet habitual marxar a Londres i altres indrets europeus, cercant organitzacions paral¡¤leles i participant en seminaris i accions d¡¯aquest corren del comunisme¡±.

BIBLIOGRAFIA

La Revoluci¨® Cultura de Mao i el seu impacte a Catalunya s¡¯ent¨¦n millor a partir de la lectura d¡¯alguns llibres.

El Libro Rojo, de Mao Zedong. Espuela de Plata (2014). Publicat el 1964, reuneix pensaments i discursos del l¨ªder xin¨¨s que, suposadament, provocava "il¡¤luminacions" que beneficiaven la producci¨® del lector. Obligatori a escola, es calcula que se n'han editat 900 milions d'exemplars.

Ense?anza y revoluci¨®n en China, de Joan Senent-Josa. Anagrama (1977). Interpretacions propagand¨ªstiques de l'acci¨® de Mao escrites per qui en fou un dels seus grans divulgadors a Cataluya i d'altres dirigents del comunisme xin¨¨s.

Una hist¨°ria optimista, de Jordi Sol¨¦ Tura. Edicions 62 (1999). Les mem¨°ries de Sol¨¦ Tura s¨®n imprescindibles per entendre la constel¡¤laci¨® dels partits d'esquerres de finals del franquisme i el pes que hi assol¨ª el maoisme.

Els assassins de Franco, de Francesc-Marc ?lvaro. La Esfera de los libros (2005). Assaig des de fora de les debilitats i el coratge de l'oposici¨® a la dictadura, amb un especial inter¨¨s en Bandera Roja i el PSUC.

Mao: la historia desconocida, de Jung Chang i Jon Halliday. Taurus (2006). Possiblement, la biografia m¨¦s venuda sobre Mao Zedong. Un treball not¨°riament cr¨ªtic amb el llegat del l¨ªder comunista.

Los conceptos elementales del materialismo hist¨®rico, de Marta Harnecker. Siglo XXI (2007). Obra que va ser una lectura de refer¨¨ncia a Bandera Roja i a d'altres forces comunistes de principis dels setanta.

La revoluci¨®n y el deseo, de Miguel N¨²?ez. Cahoba (2008). Els records d'un dels fundadors del PSUC sobre la lluita antifranquista i les seves relacions amb altres grups comunistes catalans d'aquell moment.

A critical introduction to Mao, Timothy Cheek. University of British Columbia (2010). Un dels darrers treballs acad¨¨mics m¨¦s reconeguts sobre la figura de Mao.

Soldado rojo de las noticias, de Li Zhensheng. Phaidon (2012). Recull les imatges que va fer aquest fot¨°graf durant els 10 anys de la Revoluci¨® Cultural. En el fons, inquietants.

N¡¯hi ha que relativitzen la influ¨¨ncia del maoisme en els corrents d¡¯esquerres d¡¯aleshores. Vintr¨®, que en aquell moment va fluir, com molts altres, entre el PSUC i Bandera Roja (BR), assegura que all¨° era cosa d¡¯uns pocs conven?uts com Senent-Josa o del sindicalista Ferran Full¨¤. ¡°?s simptom¨¤tic que a la meva habitaci¨® tingu¨¦s un p¨°ster del Che i un altre de Ho Chi Minh, per¨° que no en tingu¨¦s cap de Mao¡±, explica l¡¯extinenta d¡¯alcalde de Barcelona amb Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV).

Vintr¨® destaca que el maoisme era nom¨¦s intr¨ªnsec de partits que despr¨¦s serien extraparlamentaris, com el PTE o el Moviment Comunista d¡¯Espanya (MCE), que va ser origin¨¤riament una escissi¨® d¡¯ETA. A Catalunya, l¡¯MCE estava representat pel Moviment Comunista de Catalunya (MCC). Actualment, la militant m¨¦s significativa de l¡¯MCC ¨¦s la diputada de la CUP Gabriela Serra. Serra assegura que ¡°mai vaig identificar-me amb el maoisme. La meva milit¨¤ncia en l¡¯MCC va ser tardana, i quan aquest ja havia replantejat la seva adhesi¨® al maoisme¡±.

Hi ha hagut personatges vinculats a Bandera Roja que han preferit no aportar la seva opini¨® per a aquest reportatge, com s¨®n el soci¨°leg Manuel Castells, la diputada del PSC Assumpta Escarp i l¡¯exconseller de la Generalitat Antoni Castells. El president d¡¯Ercros, Antoni Zabalza, a qui sovint se¡¯l vincula amb BR, assegura que ell mai va tenir res a veure amb aquesta organitzaci¨®.

El ¡°mite mobilitzador¡±.

Mascarell explica que es va apuntar a BR el 1971 ¡°perqu¨¨ era m¨¦s hippi¨®s, m¨¦s llibertari i m¨¦s rom¨¤ntic¡±. Hi va ser tres anys, fins que li va tocar fer el servei militar. Assegura que ell era m¨¦s descregut que altres camarades i assenyala que la influ¨¨ncia del maoisme al partit era escassa: ¡°Els materials de refer¨¨ncia eren dos documents ciclostilats, els anomenats BR 9 i BR 11. Crec recordar que els documents mencionats, almenys a mi, me¡¯ls va passar Marina Subirats [soci¨°loga i pol¨ªtica vinculada a ICV]¡±.

Mascarell assegura que la Revoluci¨® Cultural ¡°era un referent m¨ªtic i mitificat del qual no sab¨ªem res de res¡±. Un parer similar t¨¦ l¡¯urbanista i soci¨°leg Jordi Borja, president de l¡¯Observatori DESC, el planter de les forces pol¨ªtiques que han creat els comuns: ¡°La Revoluci¨® Cultural va servir de mite mobilitzador a partir de vagues i allunyades refer¨¨ncies; a[...] posteriori resulta dif¨ªcil d¡¯entendre que molts intel¡¤lectuals i quadres pol¨ªtics s¡¯entusiasmessin sense uns m¨ªnims coneixements sobre el que va ser la Revoluci¨® Cultural¡±.

Juntament amb Alfonso Com¨ªn i Jordi Sol¨¦-Tura, Borja va ser una de les ¨¤nimes de BR, la for?a immediatament a l¡¯esquerra del PSUC. BR era, sobretot, un partit marxista-leninista, i no program¨¤ticament maoista. Era una escissi¨® del PCE i del PSUC que en el punt ¨¤lgid de la lluita franquista (1972-1973) va arribar a tenir mil membres, segons explicava Borja en un article de 1981 disponible a la web de la Fundaci¨® Alfons Com¨ªn.

Borja era un estudiant a Par¨ªs el maig del 68, com ho era tamb¨¦ Senent-Josa. D¡¯aquella experi¨¨ncia conclou que el maoisme, com molts altres corrents, va arribar a Espanya com una ideologia d¡¯¨¤mbit universitari. Qui va ser tinent d¡¯alcalde a l¡¯ajuntament de Barcelona pel PSUC de 1983 a 1995 afegeix que el maoisme va arrelar a It¨¤lia m¨¦s enll¨¤ de les aules, amb un notori arrelament en els sindicats. A It¨¤lia, com a la resta d¡¯Europa, el maoisme es va esfumar quan va morir Mao i el Partit Comunista Xin¨¨s va purgar els dirigents que van dur a terme el terror de la Revoluci¨® Cultural. Borja afirma que BR i l¡¯Organitzaci¨® Revolucion¨¤ria de Treballadors (ORT) ¡°van tenir inicialment una certa atracci¨® per la Revoluci¨® Cultural, per¨° molt aviat ho van oblidar¡±. Les forces pol¨ªtiques m¨¦s proclius al maoisme, segons Borja, van ser el Partit Comunista Marxista-Leninista i la seva continuaci¨® violenta, el FRAP, i el PTE.

Montilla, militant maoista

L¡¯expresident de la Generalitat Jos¨¦ Montilla recorda amb esperit positiu la seva influ¨¨ncia maoista: ¡°El maoisme, en general, va tenir una influ¨¨ncia not¨°ria en l¡¯activitat clandestina de lluita contra el franquisme. I per a mi tamb¨¦ ho va ser, personalment, en un per¨ªode vital de la meva joventut... Els grups maoistes eren grups d¡¯acci¨®, per¨° tamb¨¦ de reflexi¨® i de doctrina. Lleg¨ªem molt, i aix¨° va ser molt ¨²til en la meva formaci¨® personal i intel¡¤lectual¡±, admet.

Montilla no dubta a parlar de la seva ¡°milit¨¤ncia maoista¡± despr¨¦s d¡¯afiliar-se el 1972 al PCE a partir d¡¯amics seus de l¡¯institut. Va ser-ne membre fins al 1975: ¡°Com a fet positiu d¡¯aquella ¨¨poca recordo que lleg¨ªem molt. I que discut¨ªem molt... I no ten¨ªem m¨¦s de 20 anys. Marx, Engels, Mao, Lenin... Confront¨¤vem les seves tesis amb les d¡¯altres autors considerats tra?dors, com ara Bernstein i Kaustky. He de recon¨¨ixer que la lectura d¡¯aquests autors em va interessar especialment¡±.

L¡¯expresident diu que no s¡¯ha reconegut prou ¡°el paper destacat que van tenir en la lluita contra el franquisme les diferents organitzacions que es reclamaven en tot o en part hereves del maoisme¡±. Montilla, per¨°, ent¨¦n que tot all¨° desaparegu¨¦s amb l¡¯arribada de la democr¨¤cia.

Qu¨¨ en queda de la rauxa maoista?¡°Poca cosa, m¨¦s enll¨¤ d¡¯adonar-se de la perversitat que una dictadura pot introduir en la societat¡±, segons Mascarell. Borja ¨¦s encara m¨¦s conc¨ªs: ¡°Alguns viatges tur¨ªstico-pol¨ªtics, una certa vergonya d¡¯haver-s¡¯ho pres seriosament i algunes persones valuoses que van acabar malament¡±.

Prats defensa que el maoisme va ser ¡°una ideologia que ens va ser ¨²til per diferenciar-nos d¡¯altres corrents i ens va enlluernar, com en molts llocs d¡¯Europa, pel fet de ser un moviment revolucionari que semblava nou i de gran atractiu; encara que posteriorment hem vist que no era nou i que avui semblaria molt poc atractiu¡±. Molts com ell, diu Prats, van evolucionar cap al socialisme o la socialdemocr¨¤cia: ¡°Vam quedar com un record nost¨¤lgic d¡¯una ¨¨poca en qu¨¨ lluit¨¤vem a les aules universit¨¤ries contra el franquisme¡±.

Del maoisme al chavisme

El chavisme ¨¦s el referent internacional actual m¨¦s evident i controvertit per als partits d¡¯esquerres. Preguntats per l¡¯ascendent vene?ol¨¤ en la campanya electoral, o pels viatges dels diputats de la CUP, per¨° tamb¨¦ per la gent de Podem a aquest pa¨ªs, de tots els entrevistats per a aquest article nom¨¦s Montilla i Mascarell troben algun paral¡¤lelisme amb la mitomania per la revoluci¨® maoista. Mascarell admet que les similituds ¡°possiblement existeixen, per¨° no ¨¦s comparable. Els nivells de circulaci¨® de la informaci¨® d¡¯avui no tenen res a veure amb els d¡¯aleshores. Aleshores era f¨¤cil mitificar una realitat pol¨ªtica tan llunyana. L¡¯¨¤nsia de llibertat t¡¯obligava a buscar receptes on fos¡±. L¡¯expresident de la Generalitat encara ¨¦s m¨¦s expl¨ªcit: ¡°Crec que s¨ª que hi ha punts de connexi¨®, com ara l¡¯heterod¨°xia dins de l¡¯ortod¨°xia. Tanmateix, el chavisme bolivari¨¤ t¨¦ m¨¦s relaci¨® amb el guevarisme que no pas amb el maoisme¡±. Prats ¨¦s, potser, qui sintetitza m¨¦s b¨¦ les difer¨¨ncies entre l¡¯un i l¡¯altre: ¡°S¨®n fen¨°mens molt diferents que responen a realitats que no tenen res a veure amb el maoisme, que va ser una facci¨® dins el moviment comunista internacional que buscava l¡¯hegemonia en el seu combat contra l¡¯URSS. Els actuals moviments de l¡¯Am¨¨rica Llatina s¡¯encaren en corrents ideol¨°gics menys imprecisos i difuminats sota un paraigua tradicional, que s¨®n els moviments populistes¡±.