El soc il¡¤legal de la Barceloneta, la ciutat del ¡®top manta¡¯

El soc del top manta?del Port Vell de Barcelona funciona com una petita ciutat on tot est¨¤ ca¨°ticament organitzat. Les millors posicions de venda s¨®n a tocar del mur que separa el passeig de Joan de Borb¨® de la marina de luxe. Una tanca que allunya l'ostentaci¨® insolent de la riquesa ¨Ccomposta per iots amb helic¨°pter incorporat¨C de la superviv¨¨ncia existencial d'immigrants arraconats que sobreviuen gr¨¤cies als mil i un trastos que venen sobre les mantes.

La vida en aquest soc comen?a abans de les nou del mat¨ª. Els mateixos ambulants deixen poc lloc a la improvisaci¨®. Una passejada pr¨¨via a l'arribada dels manters permet veure l'esquelet del mercat i com han parcel¡¤lat amb cinta adhesiva un laberint de parades. A dos quarts de deu comen?a el degoteig de venedors. Els Mossos ja han col¡¤locat la furgoneta a l'entrada de la marina de luxe. Avui no podran col¡¤locar-se al tram del moll del Dip¨°sit (el lloc on es col¡¤loquen els artesans legals que paguen els seus impostos) ni davant dels restaurants de paella i llagosta que hi ha als baixos del Museu d'Hist¨°ria. Els ambulants il¡¤legals fa dies que estan limitats al passeig de Joan de Borb¨®. En aquesta pla?a dura amb vistes als restaurant de guiris i a la nov¨ªssima comissaria mixta dels Mossos i la Gu¨¤rdia Urbana. ¡°Arribem amb metro, la majoria vivim a la zona del Bes¨°s¡±, informa un de manters.

La boca de metro de la Barceloneta comen?a a deixar anar desenes d'homes d'origen afric¨¤ i pell negra que pugen els esglaons de dos en dos carregats amb estores i maletes. La sortida de l'estaci¨® ¨¦s en massa i a un pas accelerat. ¡°Moltes vegades, la policia ens espera per requisar-nos la mercaderia¡±, denuncia un ambulant procedent del Camerun. Cadasc¨² sap quina ¨¦s la seva parada i, normalment, es respecten. El primer: comprovar si els Mossos, la PolicIa Portu¨¤ria o la Gu¨¤rdia Urbana han delimitat una zona on no es pot vendre. ¡°Es col¡¤loquen als millors llocs¡±, assenyala un altre venedor.

Si hi ha pres¨¨ncia policial, com passa aquestes darreres setmanes, no queda m¨¦s remei que acabar perdut dins del soc del passeig de Joan de Borb¨®. All¨¤, entre quatre trossos de cinta a?llant, es col¡¤loca la manta i s'ordena el g¨¨nere. Els que venen cal?at esportiu estableixen files de parells i colors. Els que porten samarretes les ordenen per equips de futbol. Hi ha molt poques dones. Algunes es dediquen a fer trenes, arrosseguen un mostrari en un cartr¨® de grans dimensions. D'altres venen bijuteria que, per regla general, i ning¨² sap ben ben per qu¨¨, ¨¦s de color blau. A les deu del mat¨ª el caos ja s'ha apoderat del mercat i, a banda de les tonalitats de pell, all¨° que diferencia el lloc d'un mercat dels de tota la vida ¨¦s que el regateig es duplica i que no se senten crits promocionant el g¨¨nere.

Fa molta calor i els venedors s'arremolinen sota para-sols. La majoria porten gorra i molts estan estirats a terra. ¡°Estem en ple ramad¨¤ i no podem ni menjar ni beure fins que es pon el sol¡±, informa Aziz Faye. Aquest senegal¨¨s de 33 anys s'ha convertit en un dels portaveus del Sindicat Popular de Manters. No ¨¦s estrany veure ¨Cal costat de compradors amb la pell cremada i olor de protecci¨® solar¨C venedors que dirigeixen la seva mirada cap a la Meca ¨Cgaireb¨¦, gaireb¨¦, cap a on hi ha l'hotel Vela¨C i fan les seves oracions al bell mig del carrer¡±

Mentrestant, alemanys, anglesos¡­ i rossos en general van o v¨¦nen a la platja i intenten aconseguir alguna compra compulsiva regatejant als venedors. Al mig, gent vip que condueix Ferraris i d'una riquesa insolent entra als seus iots.

El cam¨ª dels turistes s'acaba, per¨° la sobreoferta de venedors deixa l'espai petit. Les mantes serpentegen per trams inimaginables. ¡°A l'hivern som poc m¨¦s de cent, per¨° ara n'hi ha molt¨ªssims m¨¦s¡±, assegura Faye. Els habituals solen ser venedors procedents de l'?frica negra i pakistanesos. Avui tamb¨¦ hi ha manters de diferents pa?sos de Sud-am¨¨rica i fins i tot algunes fam¨ªlies espanyoles que tamb¨¦ s'han apuntat a la superviv¨¨ncia al soc il¡¤legal de la Barceloneta.

A la recerca d¡¯un somni

La vida del portaveu del sindicat ¨¦s la de perseguir un somni. Va arribar per mar a les illes Can¨¤ries i va passar per diversos Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). ¡°Em van deportar, per¨° vaig tornar perqu¨¨ aspiro a una vida millor¡±, diu, i jura que aquest ¨¦s el millor resum de les aspiracions de tots els venedors ambulants. ¡°Aix¨ª i tot, no ¨¦s f¨¤cil dur una vida digna perqu¨¨ la pres¨¨ncia policial no ens deixa sobreviure¡±, admet. Tots tenen la lli?¨® ben apresa. Asseguren que guanyen 10, 15, 30 euros nets els millors dies.

¡°No competim amb els comerciants, no venem el mateix, per¨° necessitem una alternativa. Hem proposat a l'Ajuntament tenir un lloc on situar-nos, pagar impostos i no molestar ning¨². Per¨° ning¨² ens ha donat cap resposta¡±, denuncia Faye.

Comen?a a caure el dia i els Mossos abandonen les seves posicions. Ha arribat el moment que desenes de manters es traslladin a la zona del moll del Dip¨°sit i al passad¨ªs per on els clients potencials accedeixen als restaurants dels baixos del Museu d'Hist¨°ria. Del no-res, apareixen al soc dones africanes amb un carro. ¡°Ens venen menjar perqu¨¨ ara podem trencar el dejuni¡±, informa un manter creient. Les cuineres venen per c¨¨ntims unes safates amb pollastre. Despr¨¦s un guine¨¤ amb un termo i gots de pl¨¤stic ven caf¨¨. Ha arribat el torn dels clients de tal¨®, vestit, camisa, aftersun i copa de xampany. Als iots se celebren festes nocturnes. Si hi ha hagut sort, l'alforja pesa una mica menys. Abans que l'¨²ltim metro els retorni a la zona del Bes¨°s, el soc desapareix. En petits grups, desenes de venedors van en direcci¨® a la parada de metro de la Barceloneta. Dem¨¤ tornar¨¤ a ser el dia en qu¨¨ toqui sobreviure.