Uni¨® passa p¨¤gina de l¡¯era Duran i es prepara per si hi ha eleccions

Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya (UDC) ha comen?at a passar p¨¤gina oficialment de l'era que va marcar Josep Antoni Duran Lleida al capdavant del partit, amb el repte de tornar a presentar-se a les eleccions catalanes i intentar formar part d'una alternativa de centre catalanista. Sota el lema "On tot torna a comen?ar", els democristians van celebrar ahir dissabte el seu XXVI Congr¨¦s a l'Auditori de l'ONCE a Barcelona, davant uns 350 compromissaris, que han aprovat una reforma dels seus estatuts i un codi ¨¨tic que representen un intent de regeneraci¨® interna.

Despr¨¦s de la patacada a les eleccions generals del 20 de desembre, en les quals Uni¨® es va quedar sense representaci¨®, Duran va fer un pas enrere com a president del comit¨¨ de govern del partit i es va retirar definitivament de la primera l¨ªnia, despr¨¦s d'haver liderat gaireb¨¦ ininterrompudament la formaci¨® des de principis dels anys vuitanta.

En nom¨¦s un any, Uni¨® ha trencat el seu matrimoni amb CDC, ha deixat els seus c¨¤rrecs a la Generalitat, ha sofert l'escissi¨® del sector independentista que ha partit per la meitat al partit, ha perdut tots els seus escons al Parlament i a les Corts, ha vist com es donaven de baixa nombrosos quadres i militants i, a causa del seu deute de 19 milions d'euros, es troba en preconcurs de creditors. Davant d'aquest panorama, Uni¨® ha celebrat avui el seu congr¨¦s per posar al dia les estructures internes i passar p¨¤gina d'alguns aspectes del seu passat, com l'hiperlideratge exercit per Duran o l'ombra de la corrupci¨® que en determinats moments ha esquitxat c¨¤rrecs del partit.

Volem ser una alternativa de centre que eviti un Tripartit", diu Espadaler

Durant el mat¨ª, els compromissaris van debatre i votar les 13 esmenes que seguien vives a la pon¨¨ncia de reforma dels estatuts, aprovada amb un 98,7 % de vots a favor, i al codi ¨¨tic, que va recaptar un 99,6 % de suports. Entre les principals novetats organitzatives figura l'adopci¨® del sistema de prim¨¤ries obertes a la milit¨¤ncia per triar el president del comit¨¨ de govern del partit, els presidents intercomarcals i comarcals del partit i als caps de llista en les cites electorals. A m¨¦s, s'introdueix una limitaci¨® de dos mandats per al president del comit¨¨ de govern i els presidents intercomarcals i s'estableix una periodicitat de dos anys per a la celebraci¨® de congressos, encara que la direcci¨® nom¨¦s es renovar¨¤ cada quatre anys.

El codi ¨¨tic aprovat estableix que cap investigat o condemnat per corrupci¨® pol¨ªtica pot anar a una llista electoral d'Uni¨® ni formar part dels ¨°rgans de direcci¨® del partit. A la clausura del congr¨¦s, el secretari general d'Uni¨®, Ramon Espadaler, va explicar que els canvis adoptats pretenen refor?ar la "qualitat democr¨¤tica" del partit, millorar la seva "governabilitat" interna, refor?ar el "control" a la direcci¨® i "obrir-se" per enterrar les din¨¤miques "endog¨¤miques i introspectives".

Cap al mes de setembre est¨¤ previst que se celebrin les prim¨¤ries per escollir a la nova direcci¨®, que prendr¨¤ les regnes del partit en la segona part del congr¨¦s que els democristians celebraran, probablement, a l'octubre. Espadaler va assegurar que Uni¨® vol "formar part d'una alternativa" de centre al govern actual de Junts pel S¨ª, que eviti un "tripartit" d'En Com¨² Podem, ERC i la CUP.

A m¨¦s, ha reptat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a avan?ar les eleccions a Catalunya si no troba suports parlamentaris alternatius a la CUP i segueix aix¨ª "captiu" dels anticapitalistes. Assegut no en primera fila sin¨® a les butaques centrals de l'auditori, al costat d'altres hist¨°rics del partit com Ignasi Farreres o Concepci¨® Ferrer, Duran va seguir els debats sense intervenir, mantenint-se en un discret segon pla. Qui no va anar a la cita va ser Joana Ortega, formalment encara membre de la direcci¨® del partit per¨° deslligada i distanciada des de fa mesos de l'activitat dels democristians.