El Sindicat de Policies acusa el Cesicat d¡¯un atac al seu web

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) apunta directament el Cesicat, una fundaci¨® publicoprivada dedicada suposadament a vetllar per la seguretat en l¡¯¨¤mbit de les tecnologies de la informaci¨® per mandat de la Generalitat, d¡¯un atac inform¨¤tic que van patir el 2013. Segons un informe pericial, dut a terme per la Policia Nacional, el servidor del sindicat tenia "consultes de forma massiva, en un per¨ªode de diversos mesos i en totes les franges hor¨¤ries del dia" per part del Cesicat, i coincid¨¨ncies "altament alarmants" durant l¡¯atac inform¨¤tic que van patir i que va suposar la filtraci¨® de dades de m¨¦s de 400 agents.

"Amb quin objectiu ho van fer ¨¦s una cosa que hauran de respondre ells", assegura David Jos¨¦ Ma?as, secretari general del sindicat. Per¨° en tot cas, demanen al jutjat d¡¯instrucci¨® n¨²mero 2 de Barcelona, que porta el cas, que abans de tancar la investigaci¨® prengui declaraci¨® com a imputats a un t¨¨cnic, al responsable del centre d¡¯operacions del Cesicat i al director general de l¡¯ens.

"L¡¯atac es va produir a trav¨¦s d¡¯una not¨ªcia antiga que ten¨ªem penjada. La IP del Cesicat era all¨¤, despr¨¦s aquesta IP se¡¯n va, entra la IP amb la qual es produeix l¡¯atac, i despr¨¦s torna a entrar la IP del Cesicat. La possibilitat que sigui fortu?t ¨¦s com que et toqui la primitiva tres vegades el mateix dia", afegeix Ma?as. En la causa ara mateix hi ha imputades dues persones, J.F. M. i C. G. Q., com a responsables de la filtraci¨®. Un dels t¨¨cnics del Cesicat va argumentar que havien entrat perqu¨¨ sabien que "es produiria un atac". I va ser el mateix t¨¨cnic qui va avisar el sindicat, a la tarda, de l¡¯atac al secretari general. "No s¨¦ d¡¯on van treure el meu tel¨¨fon m¨°bil", assenyala Ma?as.

El Cesicat ¨¦s un organisme que ha estat en dubte, i q¨¹estionat fins i tot per la mateixa policia catalana. Es va crear el 2010, per ordre del tripartit, i tenia la missi¨® de vetllar per la seguretat i de crear un tipus de "teixit empresarial catal¨¤ dedicat a la seguretat de les TIC". En la seva estructura tenia un mosso d¡¯esquadra, amb el qual col¡¤laboraven en els casos d¡¯atacs inform¨¤tics a infraestructures cr¨ªtiques, i una plantilla formada per civils, alguns d¡¯ells antics hackers.

Un dels seus episodis m¨¦s memorables ¨¦s quan se¡¯ls va acusar de rastrejar Twitter i elaborar informes sobre activistes i periodistes, i el que deien sobre q¨¹estions com la cimera del BCE, l¡¯aniversari del 15-M, campanyes contra Bankia, o el novullpagar de les autopistes. Per¨° es va fer un pas m¨¦s, i fins i tot es va elaborar algun llistat amb perfils d¡¯activistes. Va ser el cas del fotoperiodista Jordi Borr¨¤s, del qual van recollir dades personals, com el tel¨¨fon, l¡¯adre?a de correu electr¨°nic, o la seva formaci¨®. Finalment, Felip Puig va admetre que s¡¯havien fet aquests informes.

Posteriorment, El Confidencial va assegurar en un article que el Cesicat estudiava programari espia per introduir-lo en tel¨¨fons m¨°bils, possiblement d¡¯escortes i alts c¨¤rrecs. Fonts policials van assegurar que la iniciativa responia a un estudi sol¡¤licitat per testar una nova possibilitat que ja permet el Codi Penal: registrar de forma remota tel¨¨fons i ordinadors davant casos de delictes inform¨¤tics. A m¨¦s, Anonymous va filtrar un document d¡¯un estudi del Cesicat sobre quan costaria i com hauria de ser l¡¯Ag¨¨ncia Nacional de Seguretat. El Cesicat seria el centre neur¨¤lgic d¡¯aquesta ag¨¨ncia. Posteriorment, a causa de les diverses pol¨¨miques (entre elles la den¨²ncia d¡¯un extreballador per espiar el seu correu), la Generalitat va diluir bastant el paper de l¡¯organisme, traient-li marge d¡¯actuaci¨®. I va preveure la creaci¨® d¡¯una ag¨¨ncia nova, que substituiria l¡¯actual.